La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

Ara Operación Galgo

joem | 11 Desembre, 2010 21:23

Ja tenim una nova moguda que sacseja l’esport d’èlit, després dels successius casos Festina, Pantani, Rasmussen, Landis, Operacions Puerto i l’arxi-conegut “solomillo” de n’Alberto Contador (de comptes), acaba d’esclatar un nou cas, que en aquest cas no afecta al ciclisme sinó a l’atletisme, però amb molts de persones i personatges comuns amb l’esport de la bicicleta.

Es tracta d’un cas molt similar a la ja esmentada Operación Puerto, en aquest cas l’han batiada com Operación Galgo i els mètodes han estat similars, escorcolls, detencions, EPO, bosses de sang, esportistes famosos, entre tots ells la més coneguda és l’atleta salmantina Marta Domínguez, de la que havia clars indicis que tal com va passar amb en Contador, Valverde o Pedro León Sánchez, ja estava implicada en l’Operación Puerto i la seva fitxa apareixia sota el pseudònim de “Rosa” (si no sabeu el motiu es pot observar la foto) i tots ells varen ser “tapats” per no deixar l’esports espanyol sense referents de primer nivell.

La millor esportista espanyola de tots els temps, amb la seva famosa cinta rosa

La història es repeteix, i probablement es repetirà el resultat: es sancionarà als atletes, es marginarà als metges, es taparan els noms de possibles futbolistes, tennistes i similars, avui a la ràdio ja escoltava dir que hi ha tres futbolistes importants i que un equip enviava les seves dades biomètriques al doctor Mainard (un dels cervells del grup amb n’Eufemiano Fuentes i Pasqua Piqueras) però que si escoltem els seus noms no ens preocupem, perquè no tenien res a veure amb la “trama” sinó que eren consultes dietètiques.

En resum més de lo mateix, més fer creure a la gent que hi ha certs grups d’esportistes que son tramposos, que enganyen als seus companys i al públic, continuaran caient ciclistes i atletes, desenes de companys dels caiguts (fins que els hi toqui a ells) firmaran cartes entre indignats i sorpresos, en Lissavetzky sortirà dient que això no és la punta de cap iceberg sinó que es caça a tots els trampossos... En fi, cantets que hem escoltat tantes vegades que ja són i sonen patètics.

No es donen compte que el problema és una definició absurda i injusta del dopatge?

No veuen que estan prohibits productes que no representen cap mal per a la salut?

No volen reconèixer que trenca més la igualtat d’oportunitats tancar un nen a un Centre d’Alt Rendiment que un estimulant a una cursa?

No accepten que no hi ha puresa de l’esport quan uns viuen a la sabana o la selva sense menjar i d’altres tenen totes les proteïnes que necessiten?

Fins que no acaben amb aquesta absurda definició del doping el problema no farà res més que créixer i créixer, perquè el problema no són els esportistes teòricament “dopats” sinó un absurd sistema que ha escapat de les mans als propis dirigents.

Fins a la propera “Operación” o fins que caigui el futur nou líder del Tour.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb