La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

Una foto a l'Aragon-Bearn '85

joem | 10 Octubre, 2010 20:09

Gràcies al Facebook fa uns dies vaig re-trobar un vell amic, César Latorre, company ciclista d’aquells dels qui la distància i el temps et van allunyant i del que no sabia res des de feia molt de temps. Un cop retrobat i parlant de carreres i moments compartits em va enviar una foto escanejada i de baixa qualitat però amb tot el valor que tenen aquelles fotos a les quals es visible el pas del temps, en aquest cas ni més ni menys que 25 anys.

Avui, aprofitant el dia de tardor i pluja, he estat organitzant fotos, carpetes, arxius i he tornat a trobar la foto i com que justament ahir vaig començar a sortir altre cop en bicicleta, he recordat aquella carrera, aquella contra-rellotge dintre d’un gran parc a Saragossa, aquella il·lusió i aquella por davant una volta: l’Aragon-Bearn que també és coneguda com la volta als Pirineus, ja que la major part de les etapes transcorren pels Pirineus i aquell any 1985 en cinc dies s’havien de pujar els ports de Monrepòs, Somport, Aubisque, Soulor i Portalet, molts d’ells clàssics del Tour de France.

Passant cap enrere, al costat d’en César, un cop donat el meu relleu durant la crono per equips

Segurament va ser la carrera que més he marxat mai, venia de córrer la Vuelta a Burgos amb professionals i això es nota, vaig coronar segon el Monrepòs, al dia següent vaig passar primer pel Portalet i em vaig posar líder de la muntanya, el tercer dia a Pau em vaig situar entre els deu primers després de pujar l’Aubisque i el Soulor (per cert que pujar l’Aubisque i el Soulor amb el maillot de “topos” de líder de la muntanya és una de les millors experiències que he tingut mai sobre una bicicleta i potser a tota la vida) i el quart dia pujant el Somport vaig arribar a Jaca tercer, pujant fins al quart de la general.

Només quedava la darrera etapa, plana i per sprinters, amb arribada a Saragossa i que no havia de canviar res, però a menys de 40 kms per l’arribada un tram sense asfaltar, uns holandesos que es prenien al pla la revenja de 4 dies de muntanya i una avaria em vàrem fer perdre uns minuts vitals que em vàrem apartar del podi. Un final dolorós per una volta magnífica i a un escenari impressionant, els Pirineus, malgrat el final mai m’ho he passat millor sobre una bicicleta.

A l’any següent vaig tornar, crec que en millor forma i amb moltes ganes de millorar els resultats, però una estúpida caiguda el dia abans a la volta, va fer que em trenqués l’escafòides i no pogués prendre la sortida a Pau. En resum, com gaire bé sempre records bons i dolents que sorgeixen a la vista d’una vella foto.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb