La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

El medi físic de Mallorca

joem | 07 Octubre, 2010 19:56

Fa un dies es va presentar un llibre molt interessant i que en els propers anys serà una obra de referència per analitzar els ocells i la seva evolució a Mallorca. Es tracta de “l’Atles d’ocells nidificants de Mallorca i Cabrera”, editat pel GOB i en el que han col·laborat molts dels millors ornitòlegs de l’illa, recopilant dades per tota Mallorca i Cabrera i acumulant aquesta informació a un atles que sense dubte és un bon reflex de l’estat de cada espècie de les que crien a Mallorca. La meva aportació ha estat la descripció del medi físic de Mallorca i Cabrera, a mode d’introducció.

El capítol elaborat per mi es titula ”El medi físic” i forma part d’aquesta obra col·lectiva que us recomano a tots els que us interessi mínimament el medi natural i especialment el món dels ocells. A continuació reprodueixo aquest capítol del llibre.

4. El medi físic

Habitualment, quan llegim explicacions sobre el territori que conforma l’illa de Mallorca, aquestes solen definir-la com una illa d’aproximadament 3.500 quilòmetres quadrats dividida en quatre gran comarques: la serra de Tramuntana, el Raiguer, el Pla i les Serres de Llevant, i a més de l’àrea metropolitana de Palma, alguns inclouen també el Migjorn.

De fet, quan es fan servir aquestes descripcions comarcals per intentar explicar la realitat territorial de Mallorca, s’està caient en el parany de descriure una realitat física o ambiental a partir d’unes comarques, que teòricament estan basades en fets físics, però que en el fons s’expliquen per la seva suposada funcionalitat. En realitat no és ni una cosa ni l’altre, ja que per exemple hi ha amples zones de Santa Maria, Binissalem, Consell o Inca, que pertanyen al Raiguer i que són molt més planes que el propi Pla i àrees del Pla plenes de turons, muntanyetes i valls, mentre que si parlem de la funcionalitat de cada territori, aquesta gaire bé tampoc existeix, ja que funcionalment tota Mallorca és una única comarca que pivota sobre la capital a Palma.

Així doncs, aquí no s’explicarà la realitat geogràfica i el marc físic de Mallorca a partir d’aquesta comarcalització a l’ús, sinó que es farà únicament a partir de l’anàlisi i la interpretació del medi físic (Manchado et al. 1997), sense contemplar en cap cas la funcionalitat urbana que pugui existir sobre el territori, siguin ciutats, autopistes o l’aeroport. L’estudi es va realitzar a partir d’un conjunt de variables físiques, ambientals i territorials, com ara interès faunístic, coberta vegetal, capacitat agrològica del sòl, pendents, ocupació del sòl i d’altres semblants. Per realitzar l’anàlisi d’aquesta ingent quantitat de dades físiques es va utilitzar un Sistema d’Informació Geogràfica que va permetre combinar totes aquestes variables, sintetitzant aquest volum d’informació en funció del major o menor grau de naturalitat de cada porció del territori.

El resultat final va ser un mapa en el qual es classifica tota Mallorca segons la “vocació” del territori, vocació que es va establir en quatre categories que van des del valor màxim per al manteniment de l’estat natural fins al valor màxim per a l’agricultura, de tal forma que cada un dels més de 65.000 polígons diferents resultants de l’anàlisi SIG varen obtenir uns valors segon la seva major o menor aptitud per a la natura o per a l’agricultura. Lògicament amb 65.000 polígons de diferents valors el mapa era inintel·ligible, per la qual cosa es varen haver d’agrupar aquests valors en els esmentats intervals: “natura màxima”, “natura mitja”, “agricultura mitja” i “agricultura màxima”, en funció del seu entorn físic (relleu i topografia i vegetació), però també en funció del grau de modificacions que l’home ha anat realitzant al llarg dels segles sobre cada zona, obtenint així un conjunt molt més reduït d’elements agrupats segons el seu grau de “naturalitat”, des dels més humanitzats (zones agrícoles intensives) fins als que presenten un estat més natural.

El paisatge de Mallorca presenta una elevada diversitat. En primer pla de la imatge una zona de canyet de s'Albufera, en segon terme els conreus de Muro, i al fons una massa forestal. Foto: Biel Perelló.

Finalment es va obtenir un mapa que es pot veure a la pàgina següent, on el color verd intens significa la màxima vocació del territori per a la conservació dels valors naturals i el color taronja indica el màxim grau d’aptitud per a l’agricultura, deixant en mig els dos valors intermedis tant per a la natura com per a l’agricultura, en colors més suaus; aquí cal fer esment que a l’estudi es va considerar l’agricultura com un element que implica un alt grau d’humanització, ja que modifica i altera l’estat natural del territori, tot i que està clar que des del punt de vista ornitològic i als efectes d’aquest atlas té una significació molt diferent, ja que les zones agrícoles poden tenir, i de fet algunes tenen, una elevada presència d’ocells i fins i tot ser l’únic lloc on crien algunes espècies.

Mapa d’Unitats Territorials en funció de la “vocació del territori”.

Per tant i partint de la premissa de que aquesta definició es fa en funció de la “vocació” del territori i no dels trets fisiogràfics o funcionals, es pot considerar que Mallorca està formada per set grans zones o unitats naturals, que són:

- Serra de Tramuntana

- L’Horta de Palma

- El Pla

- L’Arc Agrícola

- La Marina de Llucmajor-Algaida

- La Marina de Felanitx-Manacor

- Les muntanyes d’Artà

A les set grans unitats en que s’ha dividit Mallorca, cal afegir tres zones més reduïdes però també clarament diferenciades, i que es caracteritzen per què tenen un interès natural molt alt, especialment pel que fa a les aus; serien les tres “joies de la corona” que juntament amb la Serra de Tramuntana completen el tresor natural mallorquí; aquestes tres àrees de dimensions més reduïdes són: “les zones humides del Nord”, les “zones humides del Sud” i l’arxipèlag de Cabrera.

Per tal d’evitar confusions, convé explicar que no s’ha utilitzat el nom de “Marina” en el sentit habitualment emprat a Mallorca per a definir les garrigues baixes i planes properes a la mar i cobertes d’ullastrars, pinars, petits conreus i zones rocoses, sinó que s’utilitza per a definir dos unitats territorials que, tal com passa a les marines costeres, es caracteritzen per estar formades per una gran diversitat d’àrees, usos i paisatges, des dels més naturals fins als agrícoles, conformant globalment uns grans mosaics que actuen com a zones de transició. En definitiva per què tal com ocorre a les marines litorals són zones de simbiosi naturalesa, zones de mosaic per excel·lència.

Serra de Tramuntana

Es tracta de la zona de major extensió de l’illa i la que té més abundància d’àrees amb el màxim valor natural, tal com es pot observar al mapa anterior, on es veu com el verd intens domina de forma aclaparadora, indicant l’altíssim valor natural de la serra de Tramuntana. La major concentració i amplitud de les zones de màxim valor ambiental es dona especialment a la zona central i més elevada de la serra, entre Sóller i Pollença, on coincideixen les majors altures de l’illa, amb grans alzinars i zones rocoses de molt difícil accés; són les zones on es poden veure les gran rapinyaires (voltors, milanes, àguiles peixateres, falcons marins, etc.), però també altres espècies d’alta muntanya o forestals, ja que als abundants boscos cal afegir l’escassa presència humana a amples àrees de la serra, especialment en aquest sector central.

A part d’aquesta zona central on es localitzen les àrees ambientalment més valuoses, als dos extrems de la serra es troben dues àrees de molt alt valor natural i igualment valuoses, concretament la península de Formentor amb la seva successió de petites valls interiors i penya-segats marins i el conjunt de Sa Dragonera – La Trapa, totes dues amb la presència de molt poca població i estratègiques durant les passes migratòries.

La Serra de Tramuntana és un dels condicionants físics més importants a l'hora d'explicar una part important de la nostra biodiversitat. Foto: Biel Perelló.

Cal dir que bona part de la serra de Tramuntana està protegida com a Paratge Natural amb una extensió aproximada de 630 kms2 que inclouen la península de Formentor, on malgrat això es caça fins i tot en l’època de cria; que sa Dragonera està protegida com a Parc Natural i que a la serra es troben també els Monuments Naturals del Torrent de Pareis en el cor del nucli de la serra i el de les Fonts Ufanes a Campanet i que la Trapa és una reserva natural del GOB.

L’Horta de Palma

Es localitza a la badia de Palma, entre la mar, els contraforts més meridionals de la serra de Tramuntana i els relleus i barrancs quaternaris de Son Verí, Xorrigó, Puntiró i Son Seguí. És un àrea d’un alt valor per a l’agricultura, que per la seva proximitat a Palma va ser dessecada, conreada i transformada des de fa segles, malgrat que ara el creixement de la ciutat i tot el que això comporta ha fet que pràcticament l’agricultura i amb ella aquesta unitat es pugui donar per desapareguda sota nous barris, polígons, l’aeroport o les autopistes i avui l’agricultura te una presència gaire be testimonial.

Actualment és l’asfalt i les construccions el que domina el paisatge, de l’antiga horta de Palma, els últims pagesos estan desapareixent, i l’abandonament del que quedava conreat està propiciant que tornin haver-hi zones on es recupera la vegetació natural, les quals s’inunden fàcilment degut a la destrucció o colmatació de la xarxa de canals i sèquies que drenaven l’antiga zona humida. Aquestes zones d’abandonament agrícola, entre l’aeroport i Sant Jordí, són re-colonitzades en poc temps per l’antiga vegetació natural pròpia de zones inundades i són ràpidament ocupades per nombrosos grups d’ocells, especialment limícoles i passeriformes, per la qual cosa amb una bona gestió la zona recuperaria ràpidament el seu valor natural. És una zona que cada any presenta un major interès natural, tot i que el perill és que sigui transformada definitivament i es transformi en un parc d’atraccions, un nou polígon o la tercera pista de l’aeroport.

El Pla

Tot i compartir el nom amb la “comarca” del Pla de Mallorca, aquesta unitat difereix molt en la definició i en els límits, ja que en bona part ocupa part dels termes de pobles del Raiguer que com ja hem dit són espais molt plans, dels més plans de Mallorca; es tracta de zones amb vocació agrícola però en un grau menor, degut a la presència de poc sòls i a la menor qualitat d’aquests. El resultat d’aquests sòls més pobres són majoritàriament cultius de secà amb arbres (ametllers o garrovers) o vinya, amb la presència de molt de pobles i habitatges dispersos al llarg de tot el territori, amb multitud de camins i vies que faciliten l’accés a tots els racons de la zona i afavoreixen un grau d’humanització molt elevat.

Al Pla no hi ha cap zona natural d’importància i es correspondria amb la zona de menys interès des del punt de vista natural de Mallorca, si exceptuant la pràcticament destrossada horta de Palma i altres entorns urbans de l’illa.

L’Arc Agrícola

Es tracta d’un nom nou per a definir una realitat nova aflorada en part amb el treball ja citat i defineix un conjunt de terres de molt alt valor per a l’agricultura que va des de sa Pobla / Muro en el nord fins a Campos en el sud i inclouria les dues hortes de Campos i sa Pobla i que ha diferència de la de Palma han mantingut la seva vocació agrícola. Són zones on els sòls son rics i amb molta potència i ha donat lloc tant a la presència de cultius intensius o d’horta quan hi ha aigua: els citats reguius i hortes de sa Pobla i Campos, com a grans camps de cereals oberts, plans i sense arbres, com es Blanquers de Maria i Petra o el Pla de Lanzell a Vilafranca.

Planes agrícoles com els Blanquers de Maria són determinants per a les poblacions d'algunes espècies d'àrees obertes. Foto: Maties Rebassa.

Precisament per ser zones d’alta activitat i productivitat agrícola, la població està més concentrada en els pobles, l’alt valor de la terra feia que no fos rentable tudar-la ubicant l’habitatge al camp (tot i que en els darrers anys el valor especulatiu del sòl ha superat el valor productiu i s’han construït nombrosos habitatges), i per tant són zones de molt més valor ornitològic que el Pla. Al seus camps de cereal és habitual veure ocells aprofitant el recurs alimentari que representen els insectes o el gra, essent una bona zona per veure guàtleres, terroles, aloses, cucullades o sebel·lins.

La Marina de Llucmajor i Algaida

Com hem dit abans aquestes zones de “marina” es corresponen amb zones molt diversificades, on conflueixen, es mesclen i combinen totes les vocacions ambientals ja anomenades en àmbits reduïts; tan aviat hi ha un alzinar o un bosquet d’ullastres en molt bon estat de conservació, com penya-segats litorals o barrancs quaternaris, com zones de conreus de secà o fins i tot cultius cerealístics i tot això de forma discontinua, creant un mosaic on aquests usos s’alternen i succeeixen al costat un de l’altre.

Aquesta primera unitat de marina o mosaic entre natura i usos agrícoles, es situa al sud de Mallorca i coincideix en bona part amb la marina de Llucmajor, tot i que des del nostre punt de vista s’estén cap al nord per Algaida, bona part de Porreres, Santa Eugènia i Marratxí, rodejant l’Horta de Palma amb un seguit de barrancs quaternaris que arriben casi a unir-se amb la Serra de Tramuntana a la zona de Bunyola.

Tot i ser una zona de transició, te un alt valor natural, ja que és el corredor natural que uneix la serra de Tramuntana amb el sud de l’illa.

La Marina de Llevant

Tal com ocorre amb la Marina de Llucmajor, la Marina de Llevant està formada igualment per grans extensions de terrenys on es dona una alternància de tots els usos: petites muntanyes de les serres de Llevant, boscos de pins o ullastres, petits alzinars, garrigues baixes litorals (es a dir marines), zones agrícoles de tot tipus, barrancs amb zones humides a la seva desembocadura, és a dir, un poc de tot. És molt menys plana que l’anterior unitat, tot i que també hi ha alguna zona molt plana amb grans extensions de garriga baixa d’ullastre, especialment la zona coneguda com la Marineta de Petra (torna aparèixer el topònim que nosaltres utilitzem per a definir aquestes zones de transició i mosaic).

Tal com ocorria amb l’anterior marina, aquí també s’alternen zones de nul o molt baix valor ambiental amb altres molt més valuoses, i aquesta unitat alberga les millors àrees (juntament amb la Marina de Llucmajor) de busqueret coallarga.

Cal remarcar que a aquesta unitat es localitza el parc natural de Mondragó, un mosaic i compendi del que és tota la zona, amb diferents hàbitats i usos, tot i que a les nostres matrius no mostra un elevat valor ambiental.

Les Muntanyes d’Artà

La zona de les muntanyes d’Artà ha patit al llarg de les últimes dècades un intens procés de desforestació, degut als continus incendis provocats per una gestió ramadera errònia i molt perjudicial per al medi natural, basada en la continua crema de les escasses pastures. Aquesta tradició ha provocat la pèrdua de sòl i la desertització de la zona, donant lloc a un paisatge molt àrid amb la desaparició de la major part dels boscos de les muntanyes.

Aquesta zona muntanyosa te unes altures molt més modestes que la serra de Tramuntana, però malgrat els incendis i la poca altura manté un valor ambiental molt alt. Una petita part de la zona ha estat protegida sota la figura de Parc Natural i és d’esperar que ben gestionada i sense incendis, pugui incrementar en poc anys els seus valors naturals, que ara ja són molt alts.

Les altres zones

Pel final hem deixat les tres joies naturals comentades abans, dues d’elles situades curiosament en els extrems de l’Arc Agrícola a les zones d’horta de sa Pobla i Campos. Són zones de dimensions molt més reduïdes que les anteriors unitats i malgrat els seus altíssims valors naturals varen estar a punt de desaparèixer o ser definitivament transformades baix l’impuls urbanitzador dels anys més desenvolupistes, per sort, la pressió ciutadana les va anar salvant una rera l’altre i avui concentren bona part dels espais protegits de Mallorca.

Com ja hem dit no es tracta d’unitats de la mateixa entitat territorial que les set anteriors, sinó d’àrees de dimensions reduïdes, que per determinades circumstàncies, especialment la presència d’aigua en un entorn sec com es Mallorca i la situació en mig de la mar, tenen els valors ambientals més alts de l’illa.

Les zones humides com s'Albufereta són fonamentals en la definició de l'avifauna de l'illa, aportant molts components exclusius. Foto: Biel Perelló.

Aquests tres conjunts naturals són:

- Zones humides del nord de Mallorca. Inclouen s’Albufera (en part Parc Natural), s’Albufereta (Reserva Natural) i Maristany.

- Zones humides del sud de Mallorca. Inclouen Es Trenc, Es Salobrar (que segons la llei haurien d’estar protegits des de fa molt d’anys), les Salines de sa Vall i els estanys de ses Gambes i des Tamarells.

- Arxipèlag de Cabrera. Inclou el conjunt d’illes i illots i zones marines protegides, sota la figura de Parc Nacional marítim-terrestre.

Sobre els valors naturals i ornitològics d’aquests tres conjunts naturals no ens estendrem gaire, ja que hi ha multitud d’estudis, articles, llibres i tot tipus de publicacions i material sobre cada una d’elles; només direm que probablement sense aquests tres conjunts naturals res en el món ornitològic mallorquí seria el que és, i la seva riquesa seria molt menor si no existissin Cabrera i aquest conjunt de zones humides.

Per acabar es representen els elements territorials de forma simbòlica, utilitzant la figura d’un corema geogràfic, de tal forma que la complexitat del mapa anterior, què ja és la síntesi d’un altre molt més complex, quedi representada i simbolitzada en una sèrie de línies i formes geomètriques que facilitin i ajudin a entendre aquesta zonificació de mallorca basada en els valors naturals i agrícoles del territori.

Corema de les Unitats Territorials.

Hem fet l’abstracció de reproduir Mallorca com un romb, la forma geomètrica més semblant al seu contorn, eliminant les puntes (caps) i els entrants (badies) i posteriorment em grafiat les diferents unitats i els conjunts naturals amb figures geomètriques, de forma que sigui més fàcil captar la importància, dimensions i localització de cada unitat.

Comentaris

El verd de les zones humides

Joem | 08/10/2010, 06:35

Biel, es que els colors anaven desde maxima alteracio humana fins a maxima "naturalitat", al treball no preteniem descriure llocs concrets sino identificar les zones mes valuoses per el seu manteniment d'aspectes naturals.
El Mapa final es idea den Nofre.

Colors

Biel Perelló | 08/10/2010, 06:21

Ah, m'oblidava ! Potser hauria canviat el color de les zones humides, pens que verd no li pega i es presta a confusió amb les zones de muntanya.

Un anàlisi de primera !

Biel Perelló | 08/10/2010, 06:16

Ja t'ho vaig comentar, me va agradar molt aquest plantejament, amb el teu permís el traduiré a l'anglès i el passaré a contactes que me demanen un resum de com és el nostre territori, a les presentacions que fem a s'Albufera... i coses així. Bona feina Pep... i lo millor el mapa final :-))

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb