La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

Varanger, un al·lucinant viatge a l'Àrtic

joem | 27 Juny, 2010 19:42

Havent estat a Alaska i fet completa la "Dalton Highway" de pujada i de baixada, creia que ja coneixia llocs solitaris i despoblats, quilòmetres i quilòmetres de tundra sense gent, però fa uns dies he tornat de l’Àrtic de Noruega i he quedat absolutament impressionat, la sensació de soledat, de buit, de país abandonat és molt major, a Alaska entre poble i poble no hi ha res, no viu ningú, però quan arribes a una aldea, un llogaret, hi trobes gent, un motel o bar, benzina; a l’Àrtic és tot el contrari, hi ha cases i poblets per tot arreu, però no hi ha ningú en lloc, pots creuar pobles i llocs amb cases sense veure ni una persona, com si hagués esclatat una bomba que només matés a la gent. No hi ha els immensos espais d’Alaska, les extensions inacabables de tundra, però la sensació de solitud és molt més grossa, com estar sol a un lloc on tothom ha desaparegut.

En negre la ruta principal d’anada, en blau la tornada i en roig les “excursions”

Com es veu a aquest petit mapa, el viatge va començar a Tromsø, la darrera ciutat important d’importància de Noruega ja dintre del Cercle Polar. Fins al Cap Nord es tracta d’un camí prou transitat, milers de turistes i viatgers van cada any fins al Nordkapp, jo ja havia arribat fins al Cap Nord a l’any 99 i només arribar a aquest finisterre europeu val la pena: fiords, altiplans amb tundra, llacs més o menys glaçats, penya-segats, túnels a 212 metres sota la mar, pobles sami (ells no volen que els hi diguin lapons) on sembla increïble que algú pugui viure a l’estiu i on no encerto ni a imaginar com es pot viure a l’hivern.

Fins al Cap Nord la ruta és molt diferent, hi ha molt de “peregrins” que pugen fins a la punta més septentrional d’Europa en cotxe, caravanes, motos, sidecars, bicicletes i fins i tot a peu (tot i que mai saps des d’on) i per tant també hi ha petits hotels, restaurants, càmpings (a prop del Cap Nord s’anuncia el càmping més al nord del món) i tot i que el paisatge és pura tundra no existeix cap sensació de soledat. Però en deixar la ruta del nord, cap a la frontera de Russia i Kirkenes això desapareix de sobte, no hi ha gent, no hi ha llocs on dormir o sopar, i malgrat que a la carretera hi ha senyals de llits o forquetes (símbols internacionals d’hotels i restaurants) es van succeint pobles, aldees i llocs sense cap signe de vida, no hi ha gent! No es veu cap persona enlloc, excepte als 3 o 4 pobles grossos, on es veu alguna “vida”. I el més estrany de tot, és que a cada casa sembla com si haguessin sortit cinc minuts a recollir als nins a escola o a comprar el pa, realment estrany, perquè encara que passin hores no apareix ningú.

No hi ha ningú enlloc, però sembla que han sortit fa només cinc minuts

A la península de Varanger, un autèntic paradís natural, gairebé ningú, 4 ciutats noruegues (els samis no varen arribar a una zona tan inhòspita i els noruegs varen fundar ciutats-illes basades en la riquesa pesquera de la zona) i ocells per tot arreu, eiders, cadàfets, pingdais (araos y alcas), gavines, perdius àrtiques, guineus, llambritges i sobre tot àguiles marines, uns espectaculars rapinyaires de més de 2 metres que també aprofiten la gran quantitat de menjar que produeixen aquestes aigües tan fredes.

Un espectacular mascle de perdiu escandinava, lluint tot els adorns als ulls

La baldritja àrtica fa cada any casi 40000 kms de migració, se’n va a l’Antàrtida

El cadàfet (puffin) segurament el més simpàtic dels ocells

Un grupet de cadàfets (així s’entén perquè en castellà es diuen “frailecillos”

Un mascarell (albatros) volant cap a la colònia

Una femella d’eider covant a 2 metres del camí a l’illa d’Ornoya

Un pingdai de bec fi (arao) amb menjar cap al niu, a Ornoya, front a la ciutat de Vardo

Dos pingdais (alcas) sobre una roca, també a Ornoya

Una espectacular àguila marina, l’ocell més gros d’Europa, abundant a tota la costa àrtica

En definitiva, un viatge a un lloc no massa lluny, a un país molt modern i amb molt serveis (per tot arreu havia cobertura de mòbil, fins i tot als fiords més llunyans) però que al mateix temps et permet gaudir d’una sensació d’exploració i aventura molt difícil de trobar ja a Europa amb moments com la carretera d’Hammingberg és impressionant, amb l’àrtic a un costat i formacions rocoses brutals a l’altre, o assistir a una platja perduda a la parada nupcial i la còpula de les llambritges, o veure passar una guineu i llebres àrtiques a pocs metres del cotxe on dorms. Una terra relativament propera però al mateix temps allunyada i plena de vida salvatge.

Per cert, creuant un coll de 350 metres per anar a l’est cap a Varanger des del Cap Nord, vaig trobar una nevada, tot i ser el 6 de juny, que vaig quedar enganxat amb el cotxe, varen ser moments delicats, perquè pareixia que no passava ningú, vaig recular 500 metres, vaig esperar que el sol escalfes una mica més i ho vaig tornar intentar. Afortunadament en primera i sense amollar el gas vaig passar i pocs quilòmetres després m’esperava un reconfortant fiord on la temperatura ja era de 10 graus (al coll, anomenat Ifjordfjellet la temperatura era només d’1 grau), menys mal per que la volta que m’esperava si no podia superar el coll era de 480 kms.

La pujada al coll presentava un aspecte que feia por, però s'havia de passar...

La tornada creuant l’altiplà finès i norueg on viuen majoritàriament els samis va ser ràpida i molt més directa, esgotat per tants dies de viure a latituds tan altes, menjar malament, dormir poc o gens (durant els 12 dies que vaig estar el sol no es va anar mai i sempre havia com a mínim la llum que es pot trobar a Mallorca una horabaixa d’estiu a les 6 de la tarda) i buscar o esperar ocells, esgoten a qualsevol i aquesta tornada creuant el Finmarksvidda no va tenir les emocions acumulades a la costa de l’Àrtic, tot i que com ja he dit al començament es fa difícil entendre que algú pugui viure a aquesta zona fins i tot a l’estiu.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb