Gorrió d'ala blanca o gorrió alpí
joem | 07 Desembre, 2008 20:15
Pero la gran i grata sorpresa no han estat els voltors lleonats, sinó alguns exemplars (hem vist 2 o 3) de gorrions d'ala blanca (Montifringilla nivalis o “gorrión alpino”) que sembla estan passant l’hivern a la zona del cim del Puig Major, molt a prop de les instal·lacions militars.
Només arribar al cim hem escoltat un reclam estrany i poc desprès un gorrió d'ala blanca sens ha acostat a uns 15 m, deixant-se fotografiar sense gaire problemes tot i que ha marxat de forma ràpida, aquí hi ha dues de les fotos que hem pogut fer a aquest primer gorrió d'ala blanca.
A aquesta primera foto podeu veure la seva capacitat críptica entre les pedres i clapes de neu que havia al cim.
En aquesta segona foto el podem veure de l'altre costat, mostrant el seu pit i ventre molt clar i la gran taca blanca de les ales.
Posteriorment ha desaparegut i tot i que repetidament els hem escoltat reclamar i els hem buscat no els hem aconseguit veure més que molt fugaçment, degut a aquesta capacitat críptica del seu plomatge.
Finalment hem partit cap a prop del coll des Vent, caminant entre la zona d’obres (s’estan demolint moltes edificacions en desús de les que havia al cim) i caminant per la carretera hem tornat escoltar el reclam i com que havíem llegit a la guia que sovint estan a prop de les estacions d'esquí, ens hem acostat a la vorera del barranc i hem fet el gest de llençar gra a les gallines un parell de vegades i hem seguit caminant.
La nostra sorpresa ha estat majúscula quan uns minuts després ens ha sortit a camí un altre gorrió d'ala blanca i s'ha posat a un dels pilons que delimiten la carretera, tal com podeu veure a la següent foto, tan a prop de nosaltres que el zoom i la distància mínima no eren suficients i m'havia de fer enrere per tal d'enfocar.
Com que ja anàvem preparats per si es tornava acostar com al matí, l'hi hem tirat un bocinet de galeta a la carretera i ràpidament ha baixat a menjar.
Tal com fan els seus parents locals a alguns restaurants i terrasses, el gorrió ha agafat una de les porcions de galeta i l'ha pujat al post on ha començat a menjar amb gana, sense preocupar-se gens ni mica per la nostra presència.
Després sobtadament s'ha aturat de menjar i ha volat un altre cop sobre l'asfalt banyat per la neu que es fonia (perdoneu la qualitat de la foto, però així i tot permet veure les espectaculars taques blanques de les ales)
Lògicament hem pensat que havia anat a buscar un altre trosset de galeta, però quina ha sigut la meva sorpresa en veure les fotos a casa, quan he vist que no buscava més galeta, sinó que de increïblement des d’allà on era menjant, ha vist un petit bitxo que segurament li ha semblant més apetitós que els hidrats i sucres de la galeta.
El bitxet es molt difícil de veure a la fotografia si no es posa tota l’atenció, ja que es camufla perfectament entre les pedretes de l'asfalt, però si us fixeu, la petita taqueta que està rodejada del cercle vermell, a les següents imatges ja no hi es; en un moment, el gorrió ha passat de les dolces galetetes a menjar un bitxet que segurament l'hi agrada molt més,
Realment aquesta petita anècdota ens dona una clara idea de la capacitat per trobar menjar que tenen aquests petits ocells, ja que el fet que mentre menjava hagi vist aquest petit animalet absolutament camuflat, és una clara mostra de la capacitat visual d'aquest ocell, necessària per viure al medi ambient tan difícil on i hostil on viu.
A la foto anterior podem veure com el bitxet ja està a punt de passar a formar part de l'aportació calòrica del gorrió, i aquest, una vegada satisfeta la seva gana, ha marxat deixant-nos absolutament bocabadats.
En definitiva que avui hem tingut l’oportunitat de veure una altre espècie d’ocell molt poc habitual a les illes que ens ha alegrat, i de quina manera, el dia!!!
Natura | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (0) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Presentació
Les coves de les bruixes són el símbol d’un dels llocs que al llarg de l’historia més han representat la Llibertat, així amb majúscules; la Llibertat front a l’opressió d’una societat absolutament injusta i desigual; la Llibertat, en el nom de la qual, varen morir milers i milers de persones, la majoria dones, a les que cremaven com a bruixes, davant la impossibilitat de la societat per acceptar-les com a persones lliures...
...El nom d’aquest blog pretén ser també un record a aquella gent que va morir per defensar el que creien i defensar-se del que els hi volien fer creure; ser un petit espai de llibertat on podem parlar del que voldrem, encara que jo em centraré en els cinc temes que més m’agraden: la natura, el ciclisme i l’esport, els avions, els viatges, i el territori i la política (que crec que a les Illes i a tota la Mediterrània van cada cop més units), i de qualsevol altre tema que vagi sorgint...
...Podeu passar i buscar lloc per seure, que pot ser avui ens visita el Dimoni o qualsevol diablesa... I si no, tanmateix ens ho passarem millor que amb Deu i els seus sants i àngels.
Menú
Cerca
Calendari
| « | Setembre 2010 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | |||
Recentment
- Els NIMBY's que no volen el tren
- Platja de Palma i política
- Hipocresia política i la Platja de Palma
- El Centre de Turisme Ornitològic de la Gola
- Hamningberg: La ruta més impressionant de l'Àrtic
- Ara a prohibir les xuxes!
- Varanger, un al·lucinant viatge a l'Àrtic
- Garzón
- Salvem es Trenc!!!
- Un grup de cigonyes creua les Balears
- Els atacs al PTI de Menorca
- Petrified Forest National Park