La Cova de les Bruixes

Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

Rapinyaires a Gibraltar

joem | 13 Setembre, 2007 23:08

El passat cap de setmana el grup d’ornitòlegs que habitualment fem el seguiment del pas migratori dels rapinyaires a Mallorca, vàrem estar a Tarifa (Cadis), a l’estret de Gibraltar, per tal de viure una experiència única i impossible de veure a Mallorca. Gibraltar és justament amb algun altre estret un dels punts que més ocells aprofiten per creuar cap a Àfrica, especialment els ocells planejadors que tenen més dificultats per volar per sobre de la mar, i busquen llocs on el tram marítim sigui el més curt possible i per això aquests estrets es converteixen en una espècie d’embuts on convergeixen totes les rutes migratòries.

El grup i els telescopis a l’observatori de Cazalla

Aquesta vegada la sort ens va acompanyar, ja que els dies previs havia bufat una forta llevantada que havia impedit el pas de la majoria d’aus, que es concentraven a les muntanyes properes a l’estret a l’espera d’un bon dia per creuar. Aquest dia va ser dissabte, vent fluix i un bon sol que produïa corrents tèrmiques ascendents, la combinació perfecta per als grans rapinyaires i la veritat el resultat va superar les millors de les nostres expectatives, ja que des del primer moment varen començar a creuar centenars d’ocells sobre els nostres caps, sempre en direcció sud, en direcció a Àfrica. Les xifres tot i no ser el més important del cap de setmana, ja que hi ha un programa de vigilància i control del pas de migrants, que porta el control de les xifres que passen a tres observatoris de l’estret (ho podeu consultar a la web de la fundació Migres a www.fundacionmigres.com), com dic les xifres varen ser espectaculars, en total entre els dos dies vàrem veure més de 15.000 aus: més de 2000 cigonyes, 4000 aligots vespers, 1000 àguiles marcenques, 2000 milanes negres, i menor quantitat de miloques, arpelles d’albufera i cendroses, voltors lleonats, cigonyes negres, esparvers, àguiles calçades, àguiles peixeteres, xoriguers petits, aligots i fins i tot aus especialment rares per nosaltres com un voltor de rupell, un jove d’àguila imperial i un harris probablement escapat de captivitat a algun falconer.

Tot i que qualsevol punt de la costa entre Algeciras i Tarifa és bo i es poden veure molts ocells, els millors llocs són tres observatoris, situats a llocs estratègics d’aquesta mateixa costa, en els quals, per motius diversos es concentren major número de rapinyaires abans de pegar el bot cap a Àfrica; es tracta dels observatoris de Algarrobo, situat molt a prop d’Algeciras i els de Cazalla (on vàrem estar nosaltres la major part del temps i que és un lloc realment excepcional, no només pel pas de les aus, sinó també per el paisatge i les vistes sobre Tarifa, l’estret, Àfrica, i la platja de los Lances) i Tràfico, tots dos molt a prop de la ciutat de Tarifa.

Des del primer moment que vàrem arribar a Cazalla, vàrem veure que el dia seria espectacular, per tot es podien veure àguiles marcenques (un espectacular i maquíssim ocell de casi dos metres d’envergadura que alguns de nosaltres era el primer cop que veiem) posades en terra o en vol molt baix, senyal de que havien dormit per allà i quan el sol produís corrents tèrmiques ascendents creuarien l’estret. Posteriorment tot això es va confirmar i segons es pot veure a la web de migres abans esmentada, va ser un dels millors dies, sinó el millor de lo que es porta de migració. Pràcticament no varen parar en cap moment de creuar ocells i havia moments en que al cel es formaven núvols i esbarts, però no d’estornells com passa a l’illa, sinó de centenars o milers de grans rapinyaires o planejadores com milanes, cigonyes o aligots.

A l’estret els esbarts no són estornells sinó milanes, cigonyes o pernis apivorus

La tornada després dels espectaculars i fructífers dies a l’estret, va ser dura, pensant en futures jornades d’observació a Mallorca que són tot un èxit per què es veuen 6 o 7 rapinyaires... Però a la vista ja està tornar a l’estret, aquesta vegada a la primavera, a esperar-les quan tornin d’Àfrica per criar a Europa.

Esparver (accipiter nissus)

Àguila marcenca (circaetus gallicus)

Per acabar dues fotos que vull destacar d'entre els centenars que vaig poder fer: un espectacular esparver (“gavilan”) que va sortir de la muntanya a pocs metres d'alla on erem, que es va espantar gairebé més que nosaltres i que ens deixa veure amb claretat fins i tot els muscles sota la seva ala i tots els detalls del seu cos perfecte i dissenyat per a volar com un míssil; la segona és una preciosa àguila marcenca (“águila culebrera”) de plomatge fosc, que ens va sobrevolar suaument mentre ens mirava fixament i que veient la potència i duresa de la seva mirada i la seva mida entorn dels dos metres d’ample, em va fer pensar: “Quina sort ara mateix... no ser una serp!”

Natura | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb