La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

Dragonera: 7/7/77-7/7/7

joem | 08 Juliol, 2007 22:22

Ahir feia trenta anys del ja gaire be mític 7/7/77 quan els grups llibertaris varen ocupar l’illa Dragonera i per recordar-ho 10 dels membres d’aquells col·lectius anarquistes varen tornar anar a l’illa, varen tornar recórrer llocs on es va acampar, on es pescava, on es feien senyals cap a Mallorca, on es feien nets es plats, varen tornar botar des del petit vaixell a la illa, igual que va passar fa 30 anys.

Evidentment, per a nosaltres varen ser moments especialment emotius, i els dossiers dels diaris de l’època ens feien recordar anècdotes i amics, i fins i tot les petites friccions que varen sorgir durant l’ocupació. Però malgrat aquesta emoció difícil de descriure, no vull caure en les anècdotes i les batalletes, ja gairebé de padrins que tots tenim al record.

Em vull centrar una mica més en la dimensió sociològica, històrica o noticiable del fenomen “Dragonera”, el que ha passat aquest dies previs a l’aniversari no deixa de sorprendre’m, tots els mitjans de comunicació de Mallorca han publicat reportatges, articles, columnes d’opinió, recordatoris i fins i tot editorials parlant d’aquells dies, d’aquella gent, d’aquells grups i organitzacions; cosa estranya quan com contínuament ens recorden les dues dates 7/7/77 i 7/7/7 han passat trenta anys.

Què va tenir Dragonera que no tinguessin cap de les múltiples lluites i campanyes desenvolupades al llarg d’aquests 30 anys els aniversaris de les quals van passant sense que ningú les recordi? Hi ha molts d’altres noms mítics i importants: s’Albufera, es Trenc, Punta de n’Amer, sa Canova, Mondragó, es Cap Blanc, es Canons, sa Talaiola, s’Albufereta, el Parc de la Mar i tant d’altres, la majoria d’ells varen acabar amb victòries del moviment ecologista i amb la seva preservació i malgrat això Dragonera sembla distints a tots, i fa que quan 30 anys després, 10 dels ocupants anem a la illa, ens acompanyin periodistes, cameres, televisions i surti a tots els noticiaris.

9 dels participants a la primera ocupació de Dragonera, 30 anys després una altre vegada a l'illa

Després de pensar-hi, suposo que es deu a un conjunt de circumstàncies que conflueixen amb aquella acció, i que fan que la gent quedi fascinada amb aquells fets del juliol del 77; aquests dies he parlat amb periodistes que no havien nascut i que queden encisats per tot el que va significar l’ocupació de Dragonera i demanen més i més espai als seus directors per poder ampliar el seu reportatge.

Com dic, i intentant teoritzar un poc sobre aquest fenomen, crec que podem trobar alguns factors que expliquin aquesta pervivència del record al llarg dels anys:

a) Eren anys convulsos entre el franquisme i la democràcia actual on les utopies eren possibles.

b) Es tractava d’una illa, segurament res hagués estat igual si s’hagués ocupat una finca d’Escorca o Artà, però les illes són com petits móns en si mateixes i això activa la imaginació de la gent.

c) Eren grups anarquistes i llibertaris, fora del control dels partits polítics i altres organitzacions.

d) Era el primer acte d’acció directa que es produïa a Mallorca després d’anys i anys de dictadura feixista.

e) Totes les convocatòries, els cartells, les ferratines, els panflets, estaven plens d’imaginació, ningú pretenia ser políticament correcte i això es nota en uns cartells plens d’art i de detalls encisadors

f) Es va aconseguir la victòria i avui la Dragonera és Parc Natural.

g) I finalment encara avui la fantasia de molta gent vola imaginant aquells 30 joves que no creien ni en deu, ni en la família ni en els clixés socials, acampats a una illa paradisíaca i amb una ideologia molt propera al “fer l’amor i no la guerra”.

El primer cartell dels molts que se varen generar a la campanya de Dragonera, signat per el Comitè de Defensa de sa Dragonera (Terra i Llibertat i Talaiot Corcat)

El cartell que es va editar per a celebrar la victòria i la protecció de l’illa, ja signat per el GOB i Talaiot Corcat.

Siguin aquests o d’altres els factors que expliquen el fenomen “Dragonera”, en el fons el més important és que aquella llavor va arrelar fort a aquestes illes i avui existeix un dels moviments conservacionistes i ecologistes més potents del món. Tot i que per cada un dels que vàrem viure aquells dies, els records sobrepassin els factors socials i encara ens emocionem quan com ahir algú va cridar “Dragonera pels Dragons” abans de pujar a la barca de tornada a Mallorca.

Comentaris

fita a fita

toni marcus | 25/02/2008, 13:00

hola, som el productor de "fita a fita", aquesta setmana parlam esteim preparant un programa sobre Dragonera i ens agradaria parlar amb tu

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb