La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

Dragonera: 30 anys

joem | 06 Juliol, 2007 22:44

Avui és el 7/7/7, només passa dues vegada cada segle que la data està formada per un mateix número, en aquest cas són sets, i és impossible que una persona pugui veure a la seva vida aquest fet tres vegades amb un mateix número. Avui és, per tant el segon cop que a la meva agenda apareix una data on tot són sets, i com que ja no ho tornaré a viure mai més, vull recordar el 7/7/77, una data que sempre serà especial per els fets que varen ocórrer i que sempre serà màgica per els que la vàrem viure en primera persona.

Aquell 7/7/77 un grup de joves llibertaris i ecologistes varen sacsejar la consciència d’aquesta societat mallorquina, que assistia impassible a la destrossa del seu litoral i dels seus millors espais naturals. Aquests grups, bàsicament Terra i Llibertat i Talaiot Corcat, varen rompre amb l’equilibri de forces caciquil i gairebé mafiós que controlava aquesta terra i varen marcar un camí que després va continuar el GOB i que han convertit el moviment ecologista i conservacionista de les Illes en el més important de l’estat i un dels més importants d’Europa.

30 anys després he pogut anellar gavines a Dragonera, sense que els xalets de luxe la ocupin

Aquests dies tots els diaris, ràdios i televisions es fan ressò d’aquest aniversari i parlen molt be de tots nosaltres, han passat 30 anys i aquells joves que avui dirien anti-sistema, ens hem transformat i gairebé tots estem integrats en aquesta mateixa societat contra la que lluitàvem, però estic segur que cadascú de nosaltres recorda aquell estiu i segur que aquell any tots vàrem creure una mica més que podíem canviar el món, que la vella utopia llibertària era possible i que de la dictadura i del règim franquista i d’allò que deien “reforma” no quedaria res; per desgràcia del feixisme varen sobreviure moltes coses, que encara avui són vives.

Es impossible no caure en el record d’algunes de les anècdotes i fets d’aquells dies, des de les mesures de seguretat de pel·lícula que vàrem seguir per trobar-nos a un pis del carrer Rei Sanç on es va decidir la invasió, fins als problemes amb la guàrdia civil per aprovisionar els “invasors”, passant per la manca absoluta de papers del nostre local i bar del carrer Antillón 1, i les permanents acusacions dels mitjans de comunicació de que en realitat la invasió no era sinó una orgia de drogues, sexe i rock de vint joves desenfeinats que es passaven el dia nedant i fent l’amor.

Sens dubte que a la illa va haver molt de sexe, i que es va fumar més d’un porro, no es podia esperar altre cosa de joves llibertaris que com a lema cridaven “ni deu, ni pàtria, ni patró”; canvia alguna cosa pel fet que la gent s'ho passes be a més de reivindicar unes illes lliures de ciment, on l’especulació i l’enriquiment no fossin els paradigmes?, sens dubte no ja que la lluita no te perquè anar lligada amb la tristor i el patiment que ens inculca la moral cristiana.

La petita illa tal com es conserva ara. Lliure de ciment

La repercussió social i mediàtica de la invasió ens va sorprendre a tots, essent com eren els darrers il·legals acostumats com estaven a no rebre més que cops i pals de tot arreu; el concert amb na Mària del Mar Bonet a la platja de Sant Telm va ser multitudinari, els “happenings” i actuacions sempre tenien una resposta positiva de la gent i les manifestacions varen ser les primeres autènticament multitudinàries que es produïen a Mallorca, sota el lema de “Dragonera pels dragons” i el crit general de “salvem la Dragonera, que urbanitzin la Zarzuela”.

Les sargantanes (els dragons) són juntament amb les gavines i els falcons, els reis de Dragonera

Posteriorment i després d’una segona invasió que no va tenir la mateixa repercussió, el moviment es va anar desfent com a producte o conseqüència de la seva carència d’estructura organitzativa, no havia líders (tot i que sens dubte en Basilio Baltasar i n’Enric Mus eren els autèntics ideòlegs del moviment), ni braçalets, ni servei d’ordre, no havia carnets ni càrrecs, ningú donava ordres ni ningú les obeïa i poc a poc l’empenta es va anar acabant.

Per sort el camí estava obert i el GOB va saber agafar el relleu, varen entendre el missatge, amb els especuladors no es podia pactar ni negociar, sinó que calien accions contundents i el suport de la societat per salvar els espais naturals de l’especulació, després de Dragonera va venir es Trenc, sa Punta de n’Amer, sa Canova, es Cap Blanc, s’Albufera, Cabrera, es Canons, i finalment ja als 90 i al segle XXI la destrucció generalitzada i difusa de tota la illa a partir de les autopistes i l’asfaltat de tots els camins rurals.

No voldria acabar aquest article, especialment nostàlgic, sense recordar els que ja no hi són, han passat molt d’anys i els accidents o les drogues varen acabar amb la vida d’alguns d’aquells amics que el dia de sant Fermí del 77 volíem canviar el món i varen començar per canviar el destí d’una petita illa; avui, quan els talaiòtics ens tornem a trobar després de tants d’anys per sopar i recordar aquells temps que mai tornaran, entre la gent de Talaiot no hi estaran en Miquel Torrens, ni Pep Moreno, ni Jaume Morell, ni Miquel A. Marimon, ni Tomeu Rigo. Suposo que el mateix passa a les files dels companys de Terra i Llibertat.

Per aquests que ja no hi són, vull recordar que finalment Dragonera és dels "dragons", tot i que encara no han urbanitzat “La Zarzuela”... Però mai hem de perdre l’esperança.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb