La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

Cofete (Fuerteventura) un lloc molt especial

joem | 27 Juny, 2013 22:17

Quan voles cap a Fuerteventura ja saps que vas a la més àrida de les illes canàries, la més propera al continent africà, al Sàhara i la més apartada dels vents alisis que generen les pluges a les altres illes de l'arxipèlag. Així i tot, sorprèn l’aridesa que et trobes només sortir de l’aeroport; fins i tot si ja coneixes Lanzarote o les zones seques de la resta d’illes, no deixa de sorprendre’t la tremenda sequedat que es perceb a tot Fuerteventura. Després t’expliquen als pobles d’interior, a les zones turístiques ni ho saben ni els interessa, que fa quatre anys que no plou, que gairebé no cauen més que unes gotes des de fa molts d’anys i que l’illa no ha estat sempre igual.

I segurament sigui cert, perquè a moltes bandes de l’illa es veuen marjals, arbres morts, zones que semblen haver estat conreades, llocs per acumular l’aigua a les rieres, en definitiva estructures i formes que donen a entendre que no fa massa temps allà havia vegetació i conreus. De fet, seguint la guia que vaig utilitzar, arribava a llocs on el llibre deia “en la zona de cultivos” o “entre los frutales”, i allà no havia absolutament res, ni cultius, ni fruiters, ni cap senyal significativa de verdor, com si aquests anys sense pluja, juntament amb l’arribada del turisme hagi significat l’abandonament total del camp i la mort del poc verd que hi havia.

Tota l’illa és d’una aridesa extrema, plena de pedra i roques com en runes

La vall de Betancuria és la més verda i humida de Fuerteventura

Abans de la llarga sequera es conreaven zones que ara són totalment desèrtiques

L’altre cosa que sorprèn de Fuerteventura és la manca de grans estructures geològiques, de grans escenaris dels que hi ha a les altres illes (Garajonay, Taburiente, Teide, Timanfaya, etc.); a Fuerteventura no hi ha grans relleus, no hi ha grans escenaris paisatgístics, fins i tot les muntanyes que hi ha són discretes i sembla com si tot el que ens rodeja fos un enorme territori de restes de roques i pedra, un camp de runes; l’aspecte general no és gens maco, no penses en cap moment: “...que maco que es això”

En mig d’aquests escenaris i paisatges negres, grisos i foscos, trobem els espais més espectaculars de l’illa, que allà s’anomenen “jables”, unes zones increïblement blanques, formades per acumulació de sorra blanquíssima i en moviment. Els dos jables més importants de l’illa es corresponen amb els dos parcs naturals existents, concretament el de Jandia al sud i el de Corralejo al nord; el primer més consolidat i de sorra fixada, però el de Corralejo dominat per dunes mòbils que es mouen amunt i avall de forma permanent, com si d’un ésser viu es tractés.

L’únic bosc de l’illa, un pinar de pi canari molt castigat per la manca d’aigua

La muntanya de Tindaya, espectacular en mig de la tempesta d’arena

Les dunes mòbils del jable de Corralejo, creuant la carretera general

El jable de Jandia, arena blanca en mig de la roca volcànica

L’altre gran punt d’atenció de l’illa són les platges de Cofete, situades a l’extrem sud de la península de Jandia, al parc natural del mateix nom. Es tracta d’un lloc estrany, amagat i de difícil accés, amb dues platges verges (Cofete i Barlovento) separades per un petit illot de roca, ambdues d’una qualitat excepcional. A Cofete també hi ha un petit poblet, la presència del qual és actualment incomprensible; i només es pot entendre des del record d’uns temps on devia ploure molt més que ara; un poble enmig de l’aridesa més extrema, on resulten estranyes fins i tot les dimensions del seu cementiri, explicables només perquè degut a la sequedat de l’aire i a la sal, els cadàvers no es descomposen.

Però a més a més, a Cofete existeix un altre element que crida l’atenció des del moment en que ens acostem a la zona, que sorprèn fins i tot més que les platges, el poble i el cementiri; es tracta de la Casa Winter, una estranya i enorme casa, situada en un lloc elevat des del qual es domina tota la zona de barlovento de Jandia, així com les platges i l’oceà. No cal dir com xoca una casa així allà, es troba absolutament fora de lloc i precisament per això és tan impactant.

Les platges de Cofete són autènticament espectaculars, verges, immenses

La platja de Cofete, d’arena blanca i dorada

Cofete, un poble a un lloc impossible i de molt difícil accés

Cofete, vist de més a prop, on es distingeix la cafeteria, únic edifici actiu del poble

Part del cementiri de Cofete, especial per que els morts no es corrompen

Sobre la Casa Winter hi ha multitud de llegendes, mites, misteris i històries i possiblement aquesta casa sigui un dels majors misteris que amaga l’illa de Fuerteventura.

Què fa allà aquella enorme casa amb aspecte de mansió o castell?

Perquè està a Cofete i no a altres indrets de l’illa molt més accessibles i habitables?

Aquestes i moltes altres preguntes mai tindran resposta, i el misteri s’incrementa quan se sap que va ser ordenada construir a l’any 1946 per Gustav Gunter, un enginyer alemany sobre el que circulen tot tipus d’històries sobre les seves relacions amb el III Reich. Deixant de banda aquestes històries, el cert és que la casa, d’aspecte impressionant, està allà a un racó perdut del món, que a la punta de Jandia va fer construir un petit aeroport i que tampoc se sap be el motiu, tot això va ser abandonat al poc temps, sembla que els Winter no varen arribar-hi a viure mai, quedant la casa en mans d’una família local que eren els encarregats del seu manteniment.

El cert, és que quan vaig pujar fins a la casa Winter, només havia una senyora molt, però molt major, gairebé invàlida amb una cama rompuda i mal soldada; plorant la seva desgràcia per la mort recent de dos familiars; em va explicar que la seva família i ella eren a la casa des dels temps dels Winter, i que ara pertanyia a una societat de las Palmas, que esperava que es moris ella i el seu nebot per fer “no se que” amb la casa. La veritat és que la dona, d’edat indefinible però per sobre o molt a prop dels 90, impressionava a aquell lloc tan aïllat i misteriós, els seus plors esperant la mort i lamentant-se de que la mort li arribaria sola allà mentre el seu nebot no era a l’illa, arribaven al cor i la seva invitació per entrar i visitar la casa era gairebé irresistible, una temptació d’aquelles difícils de vèncer.

Em va costar molt dir que no podia entrar, que no tenia temps i marxar d’aquell lloc. Un lloc que sense cap dubte té alguna cosa molt especial.

La casa Winter, des de la punta de Jandia, on estava l’aeròdrom que va fer construir en Winter

La casa Winter amb el poble de Cofete en primer terme

La Casa Winter, desproporcionada i misteriosa al mig de Jandia

L’edifici es troba actualment en molt mal estat, producte del seu semi-abandonament

L’única resident a la Casa Winter, tan estranya com el lloc i la pròpia edificació

Comentaris

COFETE

Miguel Angel Huelmo | 28/06/2013, 21:19

Perfecta descripcion de la isla de Fuerteventura, Josep. Yo estuve trabajando unos meses alli y me la recorri entera y coincido totalmente con tus comentarios.En cuanto a Cofete y la casa Winter, decirte que conoci a la señora a la que haces referencia, aunque no entable conversacion con ella si que me contaron diversas historias en los pueblos del interior. Una de ellas hacia referencia a que la casa fue construida con la intencion de que fuera lugar de descanso de las tripulaciones de los submarinos alemanes en la segunda guerra mundial, cosa que que no cuadra con las fechas de duracion de la misma y la de su construccion, pero en fin, como tu bien dices existen muchas leyendas y esta no es mas que una de ellas. Lo que es innegable es el impacto que hace al viajero que se acerca a visitar la zona de Cofete,que junto con la Peninsula de Jandia y los pueblos del interior es lo mas representativo de Furteventura.Lastima que toda la isla este volcada con el turismo y solo con el,abandonando de esta manera su vida tradicional.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb