La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

El "Big Year" ja és un "Great Year"

joem | 29 Maig, 2013 22:28

Al “darrer post que vaig escriure al bloc ”, ja deia que enguany seria per mi un any molt especial, que deixaria altres coses i dedicaria temps i ganes a fer un “Gran Any” , un “Big Year”; un any dedicat a veure ocells, a veure el major nombre possible d’ocells i la veritat és que el “Bigyear” ha acabat enganxant-me més i tot del que em podia imaginar abans de l’1 de gener. Tot i que em conec i se que mai faig les coses simplement perquè sí, no m’esperava estar a aquestes altures de la primavera gaudint dels ocells d’aquesta manera, segurament tot afavorit per la que probablement està sent la millor migració pre-nupcial dels darrers 20 o 25 anys; una migració que ha aconseguit que el Big Year no sigui ja només un Big Year, sinó que ja és i serà un Great Year, és a dir un Gran Any.

A començament d’any, el meu objectiu era arribar a les 175 – 180 espècies, lluny de les 220 o així que pensava que farien els primers, però com que estic sortint molt més al camp del que em pensava (la bicicleta està penjada des del 12 de gener) i això ha fet que vegi moltes espècies que altres anys no havia vist, com fumarells, tots els corriols, baldritges, etc. Això i que ha estat una primavera realment excepcional, amb moltes observacions de rareses o espècies poc comuns i sobre tot amb una borrasca que va durar 6 dies, a finals del mes d’abril, durant els millors dies de la migració; una borrasca que sens dubte va significar greus dificultats i problemes per a milers i milers d’aus, però que per els ornitòlegs i “bigyeardistes” va significar un tap gegant que va fer que milers d’aus quedessin atrapades a Mallorca sense possibilitats de continuar cap al nord, incrementant així les probabilitats de trobar-les al camp.

Una de les 6 arpelles russes que es varen veure els dies de la gran tempesta d’abril

Per alguns varen ser dies de no parar, per tot arreu de l’illa havia ocells d’interès i els mòbils, i programes com Whatssapp i Twitter, varen tenir molta feina, passant avisos i més avisos, cosa que també ha facilitat que molta més gent pogués arribar i veure molts dels ocells interessants. Nosaltres vàrem declarar el nostre centre d’acció a la zona humida de Can Cullerassa, entre l’Albufereta i el Port de Pollença, aquell camí va ser declarat la “Zona 0” i cada matí ben d’hora érem allà decidint cap a on ens movíem segons les notícies i el que s’havia vist els dies anteriors. Varen ser dies de pluja, de molt fred, de mala visibilitat, de fotos dolentes, d’arribar cada dia amb el material mullat, de cremar rodes i gastar benzina, però també un dels millors dies d’observació d’aus que s’han viscut a Mallorca en molt temps; pels que han vist la pel·lícula del Big Year i recordin l’escna, aquest sis dies d’abril han estat la nostra particular visita a la illa d’Attu.

Un dels “sorpresons” de la tempesta, un papamosques de collar, al torrent de Sant Jordi

Com ja hem comentat, el que per nosaltres va ser una oportunitat única de gaudir de la presència d’aus que no es veuen habitualment, bé perquè no creuen per Mallorca o la creuen ràpidament la illa, també va ser un terrible problema per moltes aus, especialment pels hirúndids (oronelles i cabots) i les falzies, ocells acostumats a viure a l’aire i menjar petits insectes, que els dies de pluja forta, a diferència d’altres ocells que s’amaguen als arbres, no poden amagar-se ni trobar insectes per menjar; de ben segur molts varen morir durant la tempesta o intentant arribar a les costes del continent, però també això forma part de l’evolució i millora de l’espècie.

A prop de la “zona 0” de can Cullerassa les oronelles no es podien ni moure encara que les toquessis

Varen ser sis dies de migració a tope, dies d’arpelles russes, d’arpelles cendroses, de xoriguers petits, de xoriguers cama-rojes, de gaig blaus, de mosquiters siuladors, de moltissims papamosques negres, el papamosques de collar, oriols per tot arreu, 18 llambritges menudes, la gavina becprim, boscarles, titines, mussols emigrants, fumarells alablancs, garses de mar, curleres, ibis negre... En definitiva de tot i molt i tot arreu. Però després no ha acabat la migració, fa uns dies a la zona de Formentor i Cases Velles, dormien 500 aligots vespers i ens donàvem un espectacle grandiós quan al matí sortien volant de tots els racons de Formentor, i donant per tancada la millor migració en molt temps.

O això era el que nosaltres pensàvem, que la migració estava tancada, quan encara ahir ens ha sorprès amb la “bomba” final de la primavera, un “primer per a les Balears”, o FOBI (First Of Balearic Islands), es a dir la primera vegada que l’espècie es vista a les illes, descobert fa dos dies per el gran Maties al Salobrar de Campos, es tracta d’un fuell (chorlito), en aquest cas propi de nord-america, anomenat fuell americà (quina poca imaginació) o pluvialis dominica, que cria al nord de Canada i Alaska i que passa l’hivern a Argentina on es coneix com a “Chorlo pampa”, un fuell que per algun motiu desconegut s’ha desviat de la seva ruta des de la Pampa a la tundra àrtica i ha acabat al Salobrar de Campos, en definitiva la perla final d’una migració inoblidable i sens dubte serà una de les joies del Big Year 2013.

El fuell americà vist aquests dies al Salobrar, sense dubte serà una de les joies del Big Year 2013, un gran FOBI, trobat també per en Maties Rebassa

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb