La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

10 anys de GORA a Albercutx

joem | 28 Febrer, 2012 17:32

Què el temps passa molt ràpid és una afirmació habitual, que a partir de certa edat encara corre més, també! I dic això perquè “sembla que va ser ahir”, i ja han passat deu anys, quan un grup d’amics varen descobrir que a la península de Formentor es produïa una inusual acumulació de rapinyaires en el seu vol cap al nord, tal com ja vaig explicar a aquest post sobre la migració pre-nupcial a Mallorca. Formentor està situat a un lloc estratègic dins Mallorca i Albercutx està a un lloc estratègic a dins Formentor; hem estat al Pal, al Fumat, a Punta Catalunya, al Far i al final sempre acabem tornant a la torre, a la Talaia d’Albercutx, ja que tot i que segurament el Pal si és tan bon lloc com Albercutx, la pallissa per pujar i baixar no compensa l’esforç.

El logo de Gora, amb la talaia, un “pernis” i dos observadors.

Evidentment no vull dir que abans no es sabés que al nord havia més migració, suposo que s’ha sabut sempre, i crec que la diferència aquesta vegada va ser una persona, que mica en mica amb el seu entusiasme aclaparador i la seva estimació absolutament incondicional cap als ocells, ens va anar ficant a tots el verí de pujar a Albercutx cada primavera a observar i controlar el pas dels rapinyaires i altres grans migrants com cigonyes o grues. Sense en Lalo estic convençut que no existiria el grup GORA (Grup d’Observació de Rapinyaires d’Albercutx) ni tampoc tindríem ara la gran quantitat d’informació sobre el pas de rapinyaires que després de deu anys comencem a tenir.

Lalo Ventoso, l’ànima i cor de GORA, amb tot el seu equip, en aquest cas observant aus marines a l’Estaca de Bares

Entre els migrants, el rei probablement sigui l’aligot vesper, el “pernis”, un dels que passa més tard i que per tant més es fa pregar, però que quan passa pot generar moments especials, amb desenes de pernis volant junts cap al nord que fan pujar l’adrenalina de forma instantània, tot i que desprès cadascun dels que pugem a Albercutx i formem GORA té les seves preferències uns s’estimen més els esparvers, altres les milòques, o els aligots o alguna de les grans àguiles; jo si em donen a triar em quedo amb l’àguila marcenca, majestuosa, de plomatge maquíssim i molt, molt escassa, fa que quan apareix la seva presència sigui molt especial.

L’àguila marcenca (o culebrera), potser la meva preferida, amb una mirada que et deixa glaçat

Al llarg d’aquests anys hi ha hagut molts dies de fred, de calor, de vent, de no veure passar ni els cabots, d’hores i hores de mirar el cel fins a tenir mal d’ulls, de “capotes” i tornar amb el quadern de camp en blanc; també hi ha hagut moltes hores per fer amics nous, ja que casa any ha anat incorporant-se gent nova al grup de GORA, hores per preparar viatges a Tarifa, a l’Estaca de Bares o a Bulgària.

Bona part del GORA a Tarifa, a l’Estret de Gibraltar, en la primera sortida del grup

I a part d’aquests moments per avorrir-se, parlar o organitzar viatges també hi ha hagut moments molt especials, dies sencers on no han parat de passar ocells, on han passat multitud d’espècies variades, on han passat espècies molt rares, on han passat grups mesclats, dies de fer apostes sobre si les “covards” milanes tornarien enrere o no, i fins i tot hi ha hagut dies amb primeres observacions per Mallorca, com per exemple un aligot calçat, varies arpelles pàl·lides i arpelles cendroses, milòques o cigonyes negres. Tot i que jo si hagués de triar em quedaria amb dos moments, viscuts personalment: el pas d’una arpella russa i la migració de dues àguiles imperials. La primera, l’arpella russa va passar bastant a prop, per sobre del coll de la Creueta i ens va proporcionar 5 minuts espectaculars i memorables; per desgràcia les segones, els “aguilones” com deia en Lalo, varen passar molt, molt lluny, les vàrem veure acostar-se des del sud, amb un vol profund, directe, de clara migració activa, eren dues àguiles enormes, de les més grosses, un dels somnis de tots els que pugem a Albercutx, però per desgràcia a mida que s’acostaven anaven derivant cap a l’est i varen passar molt lluny, sense que sigui possible saber de forma totalment segura si eren aquiles heliaques o adalberti, tot i que probablement fossin les primeres.

Una maca i rara arpella russa, amb el seu marcat collar blanc, creua per sota d'Albercutx en direcció al nord

Això és tot el que es varen acostar les dues enormes àquiles imperials que varen passar l’any passat

No vull acabar sense tenir un record per dos companys habituals de les campanyes a Albercutx: els voltors, tant lleonats com negres que passen amunt i avall al llarg de la serra i que animen més d’un dia avorrit, i un altre “company” habitual de moltes jornades d’observació: Cecilio, un àguila mora, fuita a un cetrer que durant al menys 7 o 8 anys ha viscut a Mallorca i que cada migració compareixia per Formentor, com si també volgués aprofitar el pas de tants ocells per caçar i alimentar-se; l’espècie, originària d’Argentina i del con sud d’Amèrica, es va adaptar molt be a Mallorca i tant se li veia a Formentor, com a Dragonera o Cabrera, tot i que cada campanya era fidel a la costa nord. Finalment sembla que ja no està a l’illa i, o be ha mort o be a marxat seguint a altres migrants, així que un record per en “Cecilio” al que aquesta primavera trobarem a faltar per Albercutx.

Els voltors són habituals a Formentor i deixen imatges espectaculars, com aquest sobre els turistes del coll de la Creueta

Cecilio, un àguila mora duita a Mallorca per cetrers i al que trobarem a faltar aquesta primavera, atacant a gavines i altres rapinyaires migrants (Foto J.J. Bazan)

Comentaris

Re: 10 anys de GORA a Albercutx

Margalida | 28/02/2012, 20:06

Quina àliga mès hermosa¡¡¡¡

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb