La Cova de les Bruixes

Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

La serra de Tramuntana, Patrimoni de la Humanitat

joem | 28 Juny, 2011 21:45

Ahir a Paris la UNESCO va decidir declarar la serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat en la categoria de “paisatge cultural”, es a dir com un paisatge natural que ha estat modelat i alterat per l’home, però de tal forma que aquests canvis han acabat produint un resultat molt positiu: oliverars, marjades, parets de pedra, poblets, possessions, canals, fonts i molts altres elements de tipus “humà” que combinat amb els espectaculars paisatges naturals de la pròpia serra formen un conjunt realment espectacular.

Durant molt de segles els homes no tenien la capacitat que tenen ara per destruir moltes de les coses que toquen, la maquinària per fer túnels, desmonts, urbanitzacions i carreteres, que deixen ferides irrecuperables en el territori i en el paisatge. Ara, carreteres com la de sa Calobra o la de Formentor són impensables, el model són les carreteres rectes, els viaductes, els talls a la muntanya i cal estar molt més atent amb les actuacions que es fan a la serra.

Possiblement el paisatge més fotografiat de la serra, el Colomer des del coll de la Creueta

Si les actuacions antròpiques al llarg de segles han configurat aquest “paisatge cultural” excepcional que ara la Unesco reconeix, a partir d’un cert moment i afavorit per les innovacions tecnològiques que permeten actuacions molt més “dures”, la serra comença a patir impactes molt més brutals i que deixen de millorar o integrar-se en el paisatge natural i comencen a destrossar-ho.

El cim del puig Major, probablement un dels primers llocs de la serra que va ser destrossat greument

Una de les primeres actuacions poc respectuoses amb el medi i el paisatge va ser sense dubte la instal·lació d’una base militar al cor de la serra (a son Torrella), l’obertura de la carretera (ja no era un traçat tradicional com la resta), la impactant carretera que puja fins al cim i finalment les instal·lacions situades al cim de la muntanya més alta de Mallorca, el puig Major, que va ser literalment arrasat i va perdre més de 30 m d’altura, es varen construir edificacions, antenes, plataformes, barracons i sobre tot les dues boles que protegien dos radars i que durant més de 40 anys varen ser un dels símbols més coneguts de la serra de Tramuntana.

Una carretera molt diferent, construïda per n’Antoni Parietti, uneix la Calobra amb l’illa

Posteriorment varen venir uns anys difícils en els quals el progrés i la creació de riquesa o justificava tot: urbanitzacions en llocs increïbles com Cala Tuent o es Guix a Escorca, alzinars destrossats com en es Verger d’Esporles, parcel·lacions il·legals com son Font a Calvià o Galatzó a Puigpunyent, urbanitzacions a llocs paradisíacs i noms estrafolaris com Shangri-la, Georges Sand a Valldemossa, possiblement el degoteig hauria seguit cobrant-se noves víctimes territorials sinó hagués ocorregut l’intent d’urbanitzar la petita illa de Dragonera, amb una urbanització de super luxe que va originar el naixement d’un potent moviment ecologista, que encara avui és dels més forts de l’estat.

La zona central i més alta de la serra vista des de Palma, espectacular i encisadora

Dragonera va significar un punt i apart en la protecció de la serra, que va ser salvada en la seva pràctica totalitat amb la Llei d’Espais Naturals, tot i que malgrat les diferents proteccions les amenaces més o menys amagades han continuat: la urbanització de cala Sant Vicenç, el radar meteorològic de punta Beca, la consolidació de cala Tuent, noves pistes i camins a zones verges i especialment la creació d’un nou poble al coll de sa Batalla, a la zona des Guix, paralitzada actualment però que pot reactivar-se en qualsevol moment.

Sense dubte la declaració de Patrimoni de la Humanitat és important, tot i que no deixa de ser una espècie de títol nobiliari del territori, farà que el focus de l’atenció pública i mediàtica estigui de forma molt més present sobre la serra, evitant que es produeixin nous grans desastres, però el que hem de tenir clar és que el títol per si mateix no serà suficient, no hi haurà prou, caldrà continuar atents, i evitar que em nom de la crisi i del desenvolupament es puguin fer nous atemptats a un territori que ha tingut aquest reconeixement.

Les restes de la caseta de n’Aragó, al cim de s’Esclop, un dels il·lustrats que va viure a la serra

La serra vista des de la vertical de la Dragonera, simplement espectacular

Territori i Política | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb