La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

Eivissa i els Matutes

joem | 07 Juny, 2006 18:58

A un petit llibret de l'any 1936 que es diu "Vida y muerte de un pueblo español", Ed. Gadir, escrit per Paul Elliot, un americà al que l'alçament feixista va atrapar a Eivissa, he trobat una petita-gran joia a la pàgina 43, concretament i per explicar com funcionava l'illa diu:

"Don Abel Matutes ganaba mucho dinero porque controlaba todos los medios de transporte, concedía todas las licencias, llenaba o vaciaba las cajas registradoras, reparaba o descuidaba las carreteras..."

Impressionant!!! Ningú diria que han passat 70 anys i moltes generacions d'eivissencs, han passat els hippies, el DMA, l’èxtasi i fins i tot els grouppies, però sembla com si altres coses no passin mai, entre elles els Matutes i el seu control de les carreteres.

Mentides, Iraq i cintes de video

joem | 05 Juny, 2006 20:04

Aquests dies ens estan bombardejant permanentment amb l'idea de que el govern menteix, que el president menteix, que ho fan els ministres, que ho fa l'esquerra en general, i ho fa n'Acebes "Son unos miserables los que duden que ha sido ETA", en Zaplana-Terra Mitica, en Rajoy "El señor de los hilillos"

Els profetes de l'apocalipsi i la mentida, que es reprodueixen i proliferen a les ones de radio com la salmonella a les instal·lacions d'aire acondicionat defectuoses, ens repeteixen sense pudor ni vergonya com l'estat esta romput, com la constitució ja no existeix, com Catalunya es independent, com Otegi, Permach o Barrena son terroristes, com el Pacte de Progrés no es pot tornar a repetir, com..., com..., com...

Per sort, jo tinc memòria i recordo com em mentien mirant-me als ulls a la televisió: "Yo les garantizo que Iraq tiene armas de destrucción masiva, armas quimicas, biologicas", es recorda mr. Aznar?

Jo sí!, han passat varis anys i a Iraq continuen morint decenes de persones cada dia, centenars cada més, i allò si que va estar basat en mentides, el saqueig de tot un poble, l’espoli del seu petroli. Només els hi desitjo que cada un dels iraquians que mori es recordi de vostes...

"Assassins de raons, de vides,

que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies

i que en la mort us persegueixin les nostres memòries."

Que amb cada mort s'allunyi una mica més el seu maleit cel legionari.

Ciclisme, hipocresia i doping

joem | 01 Juny, 2006 21:26

Aquests dies estem assistint a un autèntic exercici d’hipocresia col·lectiva, diaris, periodistes, esportistes, dirigents federatius, polítics, tots trencant-se les vestidures per el presumpte cas de dopatge múltiple que s’ha descobert a Madrid, arrel de les investigacions entorn del metge esportiu Eufemiano Fuentes i de Manolo Sáiz.

Detencions espectaculars i sorolloses, imatges de bosses de sang emmagatzemades, pastilles, hormones, fitxers en clau, converses telefòniques gravades, tot pur teatre per a consum d’un periodisme cada dia més groc i d’una ciutadania cada dia més acostumada a la “tele-basura” i a les vísceres, siguin de cantant o d’esportista. I és pur teatre perquè no hi ha cap llei amb la que jutjar a aquestes persones, cap article del codi penal que hagin infringit, cap norma penal trencada, ni greu ni lleu; si de cas una falta esportiva que els pot impossibilitar de competir durant més o menys temps... Però delicte? La qüestió seria per riure sinó fos perquè és per plorar, i perquè s’ha posat en dubte l’honorabilitat i la innocència d’aquestes persones, jutjades i condemnades als mitjans de comunicació abans que ni tan sols cap jutge s’atreveixi a insinuar els càrrecs dels quals els acusaran.

I que ocorre mentre tant, mentre tots aquests fariseus, des del ministre de torn fins al darrer company dels afectats, s’escandalitzen en nom de la igualtat de l’esport? de la puresa i la igualtat d'oportunitats per a tots els esportistes?

Doncs passa que la puresa i la igualtat fa molt d'anys que varen desaparèixer de qualsevol esport competitiu; que des que l’esport de competició es va professionalitzar aquesta puresa va desaparèixer i no hi ha rastres de que es pugi retrobar. Que algú m’expliqui la igualtat que hi ha entre un al·lot que des de els 10 o 12 anys està a un centre d’alt rendiment a Santa Mònica, Denver o Sant Cugat preparant-se per uns jocs olímpics, controlat, vitaminat, hormonat i sobre tot ben alimentat i protegit i un al·lot de qualsevol suburbi del tercer món, de Rio, Bogotà o Nairobi que literalment passa fam o dorm al carrer; o sense anar tan lluny entre un ciclista, un nedador o un regatista mallorquí, controlat i cuidat des de que es un nen i un jove de Indonèsia, Senegal o Nigèria que s’ofega quan intenta arribar a Europa per que no sap nedar.

El món actual prima i afavoreix la desigualtat i pretendre que a l’esport i al ciclisme en concret existeix una igualtat que només es trenca quan algú pren un producte que uns senyors (que probablement mai no han pujat a una bicicleta) han posat a una llista negra és d’una hipocresia que fa fredar; la diferència entre prendre algun estimulant i no prendre res és infinitament més petita que la diferència entre els milions de proteïnes i elements nutritius que qualsevol jove occidental porta d'avantatge a tots aquells que mai les han pogut tastar a la seva vida. Hi ha molta més diferència entre menjar habitualment carn, peix, cereals, llegums i altres productes de primera i menjar mijo o ñame dia i nit, que entre prendre algun producte mèdic per a disputar una cursa o no prendre res.

Mentre tant el ciclisme continua sent la víctima preferida de tots aquests hipòcrites, que si segueixen amb aquest ímpetu acabaran amb ell... Gent que s’aprofita de la divisió i la feblesa dels ciclistes per enfonsar un esport que de seguir així no durarà molts més anys i acabarà a la marginalitat. Els ciclistes no només no han sabut defensar-se mai... permetria cap altre esportista que els inspectors entressin a les seves habitacions a les quatre de la matinada i els fessin extraccions de sang? La resposta és no, els únics han estat els ciclistes i el ciclisme: organitzadors de curses, equips, federacions, que no només no s’han unit mai per defensar-se, sinó que apareixen com a voltors cada cop que el tema del doping copeja a algú; en lloc d’unir-se i defensar-se, surten els companys atacant, criminalitzant i marginant a l’afectat, sense adonar-se que qualsevol d’ells pot ser el següent, el proper castigat o marginat sense proves, simplement perquè algú ha escoltat “hay que llevar comida al búfalo”, o perquè li han fet una foto entrant a un gabinet mèdic a fer unes proves d’esforç.

Sembla ridícul però aquests són alguns dels càrrecs i acusacions que hi ha contra els ciclistes que aquests dies han estat apartats dels seus equips, o d’equips que ja han estat apartats del Tour, simplement per la por dels seus tècnics i directius a que els voltors es llencin sobre ells i els destrossin; no hi ha cap prova ni una, però al ciclisme no existeix la presumpció d’innocència i com als temps de la Inquisició, quan es “caça” una bruixa, tots corren públicament al seu crematori públic, com si això pogués evitar que passat un temps s’hagi de sacrificar un altre a la foguera.

Potser l’exemple més clar és la història d’en Marco Pantani, al Tour de França del 1998, quan els equips i els ciclistes varen ser tractats molt pitjor que els delinqüents, quan els ciclistes varen estar a punt de dir prou, fins aquí hem arribat i actuar com a persones marxant-se tots a casa fins a ser tractats amb respecte; finalment bona part dels ciclistes varen vendre el seu orgull i la seva dignitat i varen continuar com si res hagués passat; en Pantani va guanyar aquell Tour, però no li va servir de res, pocs anys després ell va ser la víctima del circ, aquest cop al Giro d’Itàlia; lògicament ningú va córrer a defensar a aquell que feia uns anys no havia defensat els seus companys. Marco no ho va poder superar, i va morir poc desprès.

El cas d’en Pantani és el més tràgic però no l’únic, entre tots, el ciclisme està cada dia un poc més mort i dona més titulars per aquests escàndols hipòcrites que per les curses o els temes esportius. Però sembla que no passa res, tots esperen que no hi hagi més “caça de bruixes” o en tot cas que la propera no li toqui a ell.

I què passa a altres esports? Algú s’imagina un inspector despertant a les 5 de la matinada per treure sang a Fernando Alonso, Schumacher, Rossi, Pau Gasol o Rafa Nadal? Impossible, no? I quan la víctima és un futbolista com Guardiola, Correa, Giovanella o Gurpegi es produeix una forta solidaritat de tots (inclosos mitjans de comunicació) cap a ell i pobre al·lot quina mala sort deu ser una errada!!; i quan es moren cavalls a Palma al dia següent de guanyar la millor cursa de l’any, idò són malalties sobtades, però naturals!! i ningú fa preguntes; i així podríem seguir, fins al màxim exemple d’hipocresia que conec, quan Ben Johnson es va transformar en un trampós i un dimoni mentre Carl Lewis acusant-li, es convertia en un heroi per a les multinacionals...

...El que mai ha explicat en Carl és com va créixer varis centímetres quan feia anys que havia acabat la seva adolescència.

«Anterior   1 2 3 ... 61 62 63 64 65 66 67 68  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb