La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

Mes doping??, ara al Tour

joem | 27 Juliol, 2006 20:22

Encara no s’ha confirmat el positiu de Floyd Landys, el darrer guanyador del Tour de França i ja apareixen els primers voltors fent llenya de l’arbre caigut, i els primers de la llista són els seus propis companys, que no han dubtat en caure en els típics tòpics, que sonen encara més hipòcrites que mai, tot val abans que reconèixer que això no pot seguir així, que han de caure totes les màscares, totes les trampes que federatius i dirigents han anat teixint al llarg dels anys i que tots s’han d’unir, però no per fer sang del company de torn caigut sota les urpes de la hipocresia “ben-pensant” en nom de la igualtat de l’esport i la salut, sinó per canviar de dalt a baix l’actual sistema.

A cap de tots aquest farsants incloent tot l’establiment del ciclisme (des de les organitzacions amb el Tour davant, fins a equips i federacions) fins a les autoritats de l’esport; a cap de tots ells, que en molt de casos viuen de l’esforç dels ciclistes, els interessa gens ni mica la salut dels ciclistes, si els preocupés no prohibirien a un ciclista córrer quan té l’hematocrit (nivell de glòbuls vermells a la sang) a 52, sinó quan el té entorn a 30, que esta anèmic i qualsevol metge el primer que faria seria prescriure-hi medicaments (entre ells EPO) per a pujar el nivell fins a un mínim entorn de 40, malgrat això molts ciclistes disputen moltes etapes del Tour i altres voltes amb l’hematocrit molt per sota del 40 i tots els senyors de la UCI i altres federacions, tan “preocupats” per la seva salut, callen i segueixen el seu ritme, d’hotel en hotel de luxe, gaire bé sempre amb companyies també de luxe.

A que esperen ara els ciclistes per unir-se? Què més pot passar abans de que els ciclistes, que són els autèntics protagonistes del ciclisme, prenguin el control del seu propi esport? Ja han caigut guanyadors del Giro, de la Vuelta, de multitud de curses, però ara sembla que la loteria li ha tocat al guanyador del Tour, la cursa més important de totes i el món del ciclisme sembla que pretén seguir com si no hagués passat res, moltes lamentacions, molta hipocresia, alguna crítica cap al nou àngel caigut, un maleït més a la llista i a fingir que a la pròxima cursa tot torna a estar “net”, mentre el fang i la vergonya continuen enfonsant cada cop més el nostre esport.

Si els ciclistes recuperessin la dignitat que crec que van perdent dia a dia amb cada nou escàndol que els mostra com si fossin vulgars delinqüents, si tornessin a aquell moment del Tour de França del 98 quan es varen seure a la carretera disposats a no seguir pedalejant si no recuperaven el respecte que com a persones mereixien, potser la solució no estaria tan lluny. Tot i que la situació s’ha degradat tant, els ciclistes s’han deixat trepitjar tant que no serà gens fàcil.

Si estiguessin units, haurien de plantar-se a la propera cursa, la Clàssica de Sant Sebastià, segurament els bascos (el poble que amb els flamencs més saben de ciclisme del món) ho entendrien i recolzarien que els ciclistes no tornin córrer més fins que ells comandin en el seu propi circ, tal com passa a la Formula 1, el tennis, al golf o al motociclisme.

Els ciclistes haurien de desfer-se de tots aquests dirigents que mai han pujat una bicicleta i que si varen fer-ho, ho han oblidat fa temps, haurien de crear la seva pròpia organització i posar unes regles clares i lògiques, oblidant-se de falsos tòpics com la igualtat, la neteja i la salut: és absurd que un ciclista no pugi prendre cap dels xarops que hi ha a qualsevol casa i que prenen els nens de 2 anys quan estan constipats ; és absurd que entrin a la teva habitació de matinada i et treguin sang; és absurd que no es pugui prendre res si un té una anèmia de cavall; és absurd que no es puguin posar gotes pels ulls, pomades per les picades d’insectes, esprais pels cops, etc. etc.; es absurd que no puguin passar-se ni amb els cafès o les cocacoles ja que la cafeïna dona positiu; és absurd en definitiva que a un ciclista l’acomiadin del seu equip per què algú diu “hem de portar menjar al búfal” o per què el nom del seu gos coincideixi amb un nom a una agenda!!

Però on estem arribant? Quant més estan disposats a aguantar?

Amb unes regles clares, que reconeguessin que el ciclisme es l’esport més dur de tots i que necessita ajudes, potser aquest esport començaria a recuperar-se, en cas contrari, només cal esperar a veure qui serà el següent; perquè com va dir en Mancebo al començament del Tour “si s’acomplís el codi ètic només sortiria Leblanc”, per tant el que s’ha de fer es acabar amb aquest suposat codi ètic que no és sinó una autentica humiliació permanent pels ciclistes.

Aturem aquesta masacre

joem | 25 Juliol, 2006 19:36

Cada dia mes, els israelians continuen assassinant palestins, libanesos, àrabs, i a sobre els entrevisten a les noticies com si vinguessin de pescar o buscar espàrecs, amb la seva cara "d'occidentals políticament correctes"

Però no venen d’excursió, el que fan es assassinar civils i per aixo tots som una mica palestins, una mica chiís. Estar contra aquests crims massius, no es ser anti-semita, pero segurament això ajuda a que molta gent no vulgui saber res d'ells cada dia un poc mes.

Igual que passa a Iraq, cada vegada que un míssil toma un meravellós helicòpter, cada cop que una bomba fa botar un magnífic i casi invencible hummer o un blindat, m'en alegro, i penso que potser això salvarà molts innocents de morir.

Mentre no s'aturi aquest genocidi, m'alegrare cada cop que els poderosos perdin una de les seves magnifiques joguines de mort.

Un altre genocidi d'Israel

joem | 19 Juliol, 2006 23:04

Poc podem fer davant el genocidi que un cop mes esta realitzant Israel sobre els seus depauperats veïns; poc podem fer més que espantar-nos, criticar-lis, posar el crit en el cel i pot ser un mocador de quadres al coll. No puc repetir els milers d'arguments que fan d'Israel un estat terrorista i assassí, crec que entre el poc que podem fer es no consumir cap producte seu, ni aquí ni a cap lloc on anem, si tenim dubte que un producte pugui ser israelià comprovar si ho es i si es així rebutjar-ho.

Son tan fanàtics i tan feixistes que suposo que no els influirà gaire, però al menys ens quedarem amb la consciència tranquil·la.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb