La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

Puig Antich, Bandera Negra al cor

joem | 27 Agost, 2006 12:18

Ara que s’estrena la pel·lícula "Salvador", que “teòricament” narra la vida i els darrers dies d’en Salvador Puig Antich, no vull deixar de recordar a un dels darrers assassinats pel regim franquista, un militant del 1000-MIL (Movimiento Ibèrico de Liberación).

Cal recordar que ni durant la dictadura d’en Franco ni posteriorment a la transició tothom va lluitar contra el franquisme, i en Salvador va ser un dels que de veritat va lluitar, de fet la seva lluita el va conduir a la mort; cal mantenir viu el record de que a la transició, mentre uns pactaven amb els franquistes per tenir un futur a la seva ombra, uns altres lluitaven per esbucar l’edifici que els militars feixistes havien aixecat durant 40 anys, per crear un futur sense rei, sense corts franquistes, sense assassins o els seus hereus... Com que al final no es va produir la ruptura amb el regim feixista sinó la reforma pactada que tots coneixem, ara cal fer creure que en Salvador lluitava per aquesta democràcia tutelada que finalment vàrem tenir, cal amagar que ell lluitava per un canvi molt més radical, sense rei, sense deus, sense patrons, un món idealitzat, impossible i utòpic, però per això mateix un món i una lluita que no caldria amagar ara.

La pel·lícula es centra molt més en la part melodramàtica i un poc morbosa i lacrimògena de la seva vida i dels seus darrers dies, obviant i ocultant la part més lluitadora i militant d’en Salvador i de tots els companys que com ell lluitaven al MIL.

Des d’aquí vull tenir un record per l’autèntic Puig Antich, per la seva companya Margalida, que des de Felanitx manté viu el seu record 32 anys després i també pels seus assassins, per tots aquells ministres i jutges que varen ordenar el seu assassinat, els hereus i fills dels quals són els mateixos que encara pul·lulen per la dreta d’aquest país.

40 %? Massa no?

joem | 25 Agost, 2006 21:38

Tinc molt clar que Menorca es diferent a Mallorca, a Eivissa, a Marbella o Benidorm i a tantes altres zones de la Mediterrània, però tant com per què els graus no es calculin ni signifiquin el mateix que els graus de la resta del món?

M'imagino que no és això, sinó que algú s'ha passat a l'hora de comanar la senyal, algú que no te massa clar com funciona això de la pendent de les carreteres. La rampa, situada a la urbanització de Son Bou-Sant Jaume, és dura i tal vegada tingui un 10-12% de pendent, però un 40%??? La veritat és que no hi ha cap rampa amb una pendent així a cap carretera del món i molt menys , les pendents més mítiques situades a pistes com l'Angliru arriben al 24%, a Àustria hi ha alguna rampa que arriba per moments al 30% i gaire bé mai a cap carretera transitable no superen el 25% de pendent, a partir de la qual es gaire be impossible pujar en bicicleta i comencen a tenir molts de problemes els cotxes.

Es tracta simplement d'una anècdota simpàtica que un es troba en els carrers de Son Bou... Qualsevol dia el Tour tria aquesta rampa com a final d'etapa, al carrer del 40 per cent. Ahh!!! m'oblidava, també està senyalitzat quan es fa de baixada, la qual cosa elimina la teoria de l'errada.

Palma, cada dia un poc pitjor

joem | 24 Agost, 2006 20:16

Ens diuen que no queda sol per edificar, que no hi ha sol llest per a construir, que els joves no poden accedir a l’habitatge, que la culpa de tot es de la manca de sòl... Qui no ha escoltat repetits tots aquests arguments una i mil vegades?.

Malgrat aquest romanço que ens conten i ens repeteixen, la realitat es molt diferent, hi ha molt sòl disponible en el mercat, el que passa es que esta en mans de promotors que el retenen fins que creuen que pot rendir mes plusvalues: hi ha molt sòl urbanitzable a Mallorca, hi ha molt solars buits al sòl urbà a tota l’illa (sòl vacant), però a més a més hi ha moltíssim sòl actualment ocupat per una o dues famílies, cases baixes (edificabilitat vacant), que dia a dia van caiguent en mans de promotors que esbuquen les velles construccions per aixecar-ne de noves, molt més altes, molt més denses, molt més “dures”, que poc a poc va omplint la ciutat, sense deixar els “forats” que fins ara oxigenaven els barris més densos.

Tot això fa que la ciutat sigui cada vegada més i més inhabitable, menys amigable, menys humana, això esta passant no sols a Palma sinó també a la majoria de pobles de l’illa, desapareixen les antigues cases i plantes baixes, amb pati i hort interior i en el seu lloc apareixen grans blocs de pisos, això passa per tot, però al barri de Foners passa a cada cantonada i esta canviant de forma irreversible la fisonomia del barri.

Tal com es pot veure a la foto, fins fa molt poc, aquí vivia una única família, amb el seu hortet posterior, el seu pati amb un taronger o un llimoner i amb un regust i una forma de viure de ciutat de tota la vida. Ara ja només hi ha un forat on treballen les màquines i molt aviat hi haurà un bloc de pisos o apartaments, amb quatre, cinc, sis o set plantes, i on abans vivia una sola família, ara viuran... quantes? Potser 10 o 12, però mentre tant tots a Palma viurem una mica pitjor, això sí, uns quants hauran guanyat un bon grapat de milions.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb