La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

11-S: 4 avions i moltes mentides

joem | 11 Setembre, 2006 16:27

Era un dimarts de final d’estiu amb molta calor, han passat ja cinc d’anys d’un dels dies aquests que tots recordem on estàvem, tal com va passar amb el dia que va morir el dictador Franco o quan en Koeman a Wembley va ficar el gol que feia al Barça campió d’Europa. Aquell dia jo em trobava a Macarelleta, una meravellosa cala de Menorca i segons escoltava la radio passava sense solució de continuïtat de la sorpresa a l’estupor, de la incredulitat a la sensació de que allò no era real i vivia un somni o una pel·lícula d’en Mel Gibson, el que si record és que en el camí de tornada cap a Sant Joan de Missa i Maó, la sensació de què fos el que fos, allò que vivíem a la radio amb incredulitat canviaria el món i sense dubtes o canviaria a pitjor.

Ara, cinc anys després estic convençut de que gaire bé res del que ens han contat o mostrat és veritat, és com si tot formés part d’una enorme conspiració, tan desproporcionada i difícil, que precisament aixó és l’únic argument que trobo per pensar que no és possible que tot sigui mentida; apart d’aquesta enorme dificultat i de la quantitat de gent que hauria implicada, tota la resta sembla fals i postís, com un immens escenari, amb l’agreujant que darrera d’aquesta farsa hi ha milers i milers de persones mortes, un quants d’ells nord-americans, la immensa majoria afganesos o iraquians.

El primer que em sembla fals, és l’actor principal, des del primer dia que vaig veure en Bin Ladin a aquell escenari holliwoodiense, amb la tenda, el Kalashnikov, la barba i el gaiato, em va semblar el que crec que és, un personatge molt dolent, una espècie de Doctor No, Doctor Muerte o Fantomas de tants i tants relats dels anys 70, però tan fals com la resta dels actors... A partir d’aquí tot sona fals, irreal, impossible, fictici, especialment qualsevol dels temes relacionats amb els quatre avions:

- Pilots principiants d’avioneta i flight-simulator que piloten “wide bodys” com pilots amb milers d’hores de vol.

- Un 767 què fa una maniobra especialment complicada a més de 800 km per hora pilotat per un novat.

- Uns avions que travessen els edificis com si fossin de margarina.

- Un 757 que vola a 1 metre del sòl sense deixar rastres en el mobiliari urbà o els arbres o els cotxes de l’autopista.

- Un 757 d’alumini i xapa que travessa murs de formigó armat i va deixant un forat perfecte i rodó després de travessar varis anells del pentagon.

- Uns avions que es volatilitzen sense deixar restes, els primers que jo conegui que “desapareixen” i no queda ni la coa ni les ales (és miraculós com les ales del 757 varen entrar en el pentàgon sense rompre els vidres ni les finestres!!!).

- Uns avions que volen centenars de quilòmetres amb el transponder apagat, sense que els militars reaccionin.

- Un avió (el famós United-093) que cau en un bosc i fa un forat com d’excavadora, en lloc dels centenars de metres arrasats que deixa qualsevol avió que cau en un bosc.

- Un 767-200 que just abans d’entrar a una de les torres no te les proporcions d’un 767-200.

- Uns musulmans que deixen el cotxe carregat de proves a l’aparcament de l’aeroport.

- Uns edificis de moltes plantes que cauen com si fos una voladura controlada, amb una implosió interior, sense cap resistència del nucli central, que algunes plantes per sota de l’impacte estava teòricament sencer i intacte.

- Un “atemptat”?, l’únic que conec, on el número de víctimes va baixant sobre les estimades en el primer moment o el primer dia.

Podria seguir, però crec que no cal, cinc anys després tot continua semblant igual o més fals: el mulah Omar (el recordeu?) va fugir de Kabul amb la seva flassada sagrada sobre una Derbi Variant!; en Bin Ladin va fugir de les coves de Tora-Bora per una galeria excavada en la roca que comunicava amb Pakistan per una xarxa de túnels secrets amb ascensors, cintes tramsportadores i sales de còmic de Marvel.

Precisament Tora-Bora és un clar exemple de la manipulació a la que ens volen sotmetre; durant moltes setmanes ens varen “vendre la moto” de que era un complex sistema de coves fortificades, amb ascensors, depuradors d’aire, sales de descans i de comandament, huries, connexions amb els bancs del món que permetien en Bin Ladin moure els seus fons i finançar el terrorisme internacional... Encara recordo els esquemes animats de El País i El Mundo, quina meravella, com pujaven i baixaven els ascensors, com corrien els míssils cap als llançadors, com es depurava l'aire, era fantàstic, maquíssim, llàstima que al final la realitat va fer pols tots aquells fantàstics esquemes i històries, totes les imatges que es varen veure de Tora Bora mostraven uns forats miserables, on no passava un home dret, pedra, pols, en definitiva miseria i uns pastors mig descalços i amb cara de passar gana...

En definitiva una mentida més que va permetre bombardejar i arrasar les muntanyes d’Afganistan, amb el silenci còmplice de tots.

I ara? Doncs en Bin Ladin, de tant en quan, deu agafar l’autopista 101 de Los Angeles, fins als Universal Studios, on grava un nou capítol de la sèrie, més amenaces als americans, més posat de dimoni, més control per tots nosaltres, més restriccions a la llibertat, més abusos en nom de la seguretat que tots acceptem atemorits i en silenci, espantats pel darrer spot de la jaima, la barba i el kalashnikov.

Arizona: l'aire del desert

joem | 06 Setembre, 2006 20:08

Una de les coses que més crida l’atenció en els deserts, és la netedat i transparència de l’aire, la baixíssima humitat relativa (moltes vegades inferior al 10%), fa que l’aire sigui increïblement clar, no hi ha la típica “boirina” o calitja de la mediterrània; malgrat aquesta netedat alguns dies si es produeixen fortes reverberacions que empitjoren la visibilitat; de vegades tan fortes que poden donar lloc a l’aparició de miratges i fenòmens com la “fata morgana”, quan no hi ha aquesta reverberació els cels són molt clars.

Degut aquest aire tan net, els deserts són un dels llocs preferits per a observar el cel, i els deserts més urbans com els que envolten algunes ciutats de California (Mohave, Joshua Tree, etc) s’omplen de gent els dies senyalats, com quan són visibles alguns cometes, les nits d’eclipsi de lluna o les que hi ha les pluges de les “Llàgrimes de Sant Llorenç”.

El Mont Sant Francisco vist des de 200 km de distància, un fenomen difícil d’observar

En aquest cas de la foto superior, es tracta del desert de Sonora, a l’estat nord-americà d’Arizona i al fons es pot veure el Mont Sant Francisco, situat al nord de la ciutat de Flagstaff, una muntanya de gaire be 4.000 m, res especial si no fos perquè la foto esta feta des del Parc Nacional Petrified Fored, situat casi a 200 km de distància en línia recta!, molt de quilòmetres per a que es vegi tan clarament.

És com si des de Deià o Banyalbufar poguessin veure cada dia les muntanyes de Tarragona que estan a la mateixa distància, seria divertit i gaire be impossible degut a que aquí el cel mai esta tan clar (apart que aquí les muntanyes tampoc són tan altes).

Mallorca Post '06 - 1er dia

joem | 03 Setembre, 2006 20:02

Avui ha sigut el primer dia de control de la migració post nupcial de rapinyaires que hem organitzat, amb el nom de Mallorca Post ’06 (veure post anterior sobre el projecte).

Al final avui s'han cobert 7 llocs d’observació intentant cobrir les rutes que suposem que fan les aus migratòries sobre Mallorca en el seu viatge cap la Sud. El dia ha estat molt bo, encara que al visibilitat era lleugerament calitjosa, però ja sigui perquè encara és molt prest i el gruix dels migrants no han començat a passar, ja sigui perquè no hem encertat els llocs d’observació, no s’ha vist gaire cosa, ja pujaré les dades quan tinguem tots els observatoris.

Una de les dues peixateres, planejant sobre la línia de costa

En el Cap Blanc ham passat 4 falcons vespers (pernis apivorus), ciclejant a l’est del far i partint cap a la zona de ses Salines, i després dues magnífiques àguiles peixateres (pandion halieaetus), volant molt ràpid seguint la línia de costa per aprofitar els vents de penyal que sempre bufen als penya-segats del sud de Mallorca, per volar cap a l’est i suposadament pegar el bot cap a Cabrera i Àfrica.

«Anterior   1 2 3 ... 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 ... 66 67 68  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb