La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

El "Big Year" ja és un "Great Year"

joem | 29 Maig, 2013 22:28

Al “darrer post que vaig escriure al bloc ”, ja deia que enguany seria per mi un any molt especial, que deixaria altres coses i dedicaria temps i ganes a fer un “Gran Any” , un “Big Year”; un any dedicat a veure ocells, a veure el major nombre possible d’ocells i la veritat és que el “Bigyear” ha acabat enganxant-me més i tot del que em podia imaginar abans de l’1 de gener. Tot i que em conec i se que mai faig les coses simplement perquè sí, no m’esperava estar a aquestes altures de la primavera gaudint dels ocells d’aquesta manera, segurament tot afavorit per la que probablement està sent la millor migració pre-nupcial dels darrers 20 o 25 anys; una migració que ha aconseguit que el Big Year no sigui ja només un Big Year, sinó que ja és i serà un Great Year, és a dir un Gran Any.

A començament d’any, el meu objectiu era arribar a les 175 – 180 espècies, lluny de les 220 o així que pensava que farien els primers, però com que estic sortint molt més al camp del que em pensava (la bicicleta està penjada des del 12 de gener) i això ha fet que vegi moltes espècies que altres anys no havia vist, com fumarells, tots els corriols, baldritges, etc. Això i que ha estat una primavera realment excepcional, amb moltes observacions de rareses o espècies poc comuns i sobre tot amb una borrasca que va durar 6 dies, a finals del mes d’abril, durant els millors dies de la migració; una borrasca que sens dubte va significar greus dificultats i problemes per a milers i milers d’aus, però que per els ornitòlegs i “bigyeardistes” va significar un tap gegant que va fer que milers d’aus quedessin atrapades a Mallorca sense possibilitats de continuar cap al nord, incrementant així les probabilitats de trobar-les al camp.

Una de les 6 arpelles russes que es varen veure els dies de la gran tempesta d’abril

Per alguns varen ser dies de no parar, per tot arreu de l’illa havia ocells d’interès i els mòbils, i programes com Whatssapp i Twitter, varen tenir molta feina, passant avisos i més avisos, cosa que també ha facilitat que molta més gent pogués arribar i veure molts dels ocells interessants. Nosaltres vàrem declarar el nostre centre d’acció a la zona humida de Can Cullerassa, entre l’Albufereta i el Port de Pollença, aquell camí va ser declarat la “Zona 0” i cada matí ben d’hora érem allà decidint cap a on ens movíem segons les notícies i el que s’havia vist els dies anteriors. Varen ser dies de pluja, de molt fred, de mala visibilitat, de fotos dolentes, d’arribar cada dia amb el material mullat, de cremar rodes i gastar benzina, però també un dels millors dies d’observació d’aus que s’han viscut a Mallorca en molt temps; pels que han vist la pel·lícula del Big Year i recordin l’escna, aquest sis dies d’abril han estat la nostra particular visita a la illa d’Attu.

Un dels “sorpresons” de la tempesta, un papamosques de collar, al torrent de Sant Jordi

Com ja hem comentat, el que per nosaltres va ser una oportunitat única de gaudir de la presència d’aus que no es veuen habitualment, bé perquè no creuen per Mallorca o la creuen ràpidament la illa, també va ser un terrible problema per moltes aus, especialment pels hirúndids (oronelles i cabots) i les falzies, ocells acostumats a viure a l’aire i menjar petits insectes, que els dies de pluja forta, a diferència d’altres ocells que s’amaguen als arbres, no poden amagar-se ni trobar insectes per menjar; de ben segur molts varen morir durant la tempesta o intentant arribar a les costes del continent, però també això forma part de l’evolució i millora de l’espècie.

A prop de la “zona 0” de can Cullerassa les oronelles no es podien ni moure encara que les toquessis

Varen ser sis dies de migració a tope, dies d’arpelles russes, d’arpelles cendroses, de xoriguers petits, de xoriguers cama-rojes, de gaig blaus, de mosquiters siuladors, de moltissims papamosques negres, el papamosques de collar, oriols per tot arreu, 18 llambritges menudes, la gavina becprim, boscarles, titines, mussols emigrants, fumarells alablancs, garses de mar, curleres, ibis negre... En definitiva de tot i molt i tot arreu. Però després no ha acabat la migració, fa uns dies a la zona de Formentor i Cases Velles, dormien 500 aligots vespers i ens donàvem un espectacle grandiós quan al matí sortien volant de tots els racons de Formentor, i donant per tancada la millor migració en molt temps.

O això era el que nosaltres pensàvem, que la migració estava tancada, quan encara ahir ens ha sorprès amb la “bomba” final de la primavera, un “primer per a les Balears”, o FOBI (First Of Balearic Islands), es a dir la primera vegada que l’espècie es vista a les illes, descobert fa dos dies per el gran Maties al Salobrar de Campos, es tracta d’un fuell (chorlito), en aquest cas propi de nord-america, anomenat fuell americà (quina poca imaginació) o pluvialis dominica, que cria al nord de Canada i Alaska i que passa l’hivern a Argentina on es coneix com a “Chorlo pampa”, un fuell que per algun motiu desconegut s’ha desviat de la seva ruta des de la Pampa a la tundra àrtica i ha acabat al Salobrar de Campos, en definitiva la perla final d’una migració inoblidable i sens dubte serà una de les joies del Big Year 2013.

El fuell americà vist aquests dies al Salobrar, sense dubte serà una de les joies del Big Year 2013, un gran FOBI, trobat també per en Maties Rebassa

El Big Year Mallorca 2013

joem | 26 Febrer, 2013 09:52

Possiblement al llarg d’aquest any 2013, els que em coneixeu em trobareu rar, canviat, diferent... Potser un dia en trobeu pel pla de Cúber, o per es Salobrar, o pujant al Galatzó, on feia moltíssims anys que no pujava; si ens trobem a algun lloc i em veieu amb uns prismàtics penjats al coll o amagats a l’americana i em demaneu “que cony fas per aquí?” us hauré de reconèixer que estic fent “El Big Year”, el gran any, una “competició” entre amics que consisteix en veure qui veu més espècies d’ocells en un any natural, en un àmbit determinat, en el nostre cas l’illa de Mallorca.

Els estris per un bon Big Year

I la següent pregunta és “I per què feu un Big Year?”, i òbviament aquesta és molt més difícil de contestar i que la resposta s’acostaria bastant a la d’aquells muntanyers que per explicar perquè pugen muntanyes ens contesten que senzillament perquè estan allà; amb els ocells crec que és igual o molt similar, els hi busquem, els hi observem perquè sabem que estan allà, perquè sabem que arriben en certes dates, que crien a certs llocs, que s’alimenten a uns altres i per això ho fem, simplement perquè estan allà, com les muntanyes.

Així i tot, això no bastaria per explicar perquè jo, i com jo 50 amics més a Mallorca i un parells de centenars a l’estat espanyol (paral·lelament al nostre Big Year Mallorca 2013 es va posar en marxa un altre Big Year Spain) estem de Gran Any i dedicarem bona part dels esforços d’aquest 2013 a buscar ocells aquí i allà. Per explicar això caldrà explicar com a finals de 2012 tots estàvem molt engrescats amb la lectura del llibre “¿Para que sirven las aves?” de n’Antonio Sandoval”, un magnífic llibre que a alguns ens havia tornat escalfar la passió per observar fins i tot els ocells més comuns. Però a més, en aquell estat d’eufòria col·lectiva, el grup que habitualment seguim la migració de rapinyaires a Albercutx (GORA) ens vàrem reunir per a veure junts a Costitx la pel·lícula “The Big Year”, on 3 ornitòlegs nord-americans (un milionari, un informàtic i un guanyador anterior que te el record d’espècies vistes i poques manies per tornar a guanyar), fan el seu Big Year al llarg dels Estats Units. Una comèdia senzilla i sense massa aspiracions, però divertida i amb uns grans exteriors.

El logo del Big Year Mallorca

En acabar la pel·lícula, a la qual molts de nosaltres ens havíem vist reflectits en mil i una anècdota, simplement tots sabíem que al 2103 faríem un Big Year a Mallorca, de fet ningú ho va proposar, no va existir la frase “per què no fem un nosaltres?”, sinó que quan ens vàrem donar compte ja estàvem definint regles, possibles espècies a veure, xifres a aconseguir (evidentment molt lluny de les 750 d’Estats Units), etc. Simplement, havia començat el nostre Big Year Mallorca 2013.

A partir d’aquí vàrem establir el terreny de joc: Mallorca, sense illots i sense l’arxipèlag de Cabrera (inclou les aigües properes); les espècies que valien i les que no (les exòtiques o introduïdes); el control mensual de la classificació i poques regles més, i a partir de l’1 de gener els 45 que per ara participem al Big Year varen començar a sumar espècies, algú tan aviat com mitja hora després de les campanades, quan veia un mussol reial, altres després d’una xocolata amb xurros varen passar la primera ressaca de l’any amb un complet dia de “birding” sumant més de 70 espècies en el primer dia de l’any.

L’ocell més petit d’Europa, només 9 cm i amb una preciosa cara que recorda un pallasso

Així que ja ho sabeu, si enguany ens trobem i em trobeu que estic “rar”, si observeu que vaig menys en bicicleta, que estic menys a Palma i més a racons “inhospits” com Mortitx o la marina de Llucmajor, no és que no estigui be, simplement és que estic fent el meu Big Year.

Tancat!

joem | 07 Desembre, 2012 14:05

Teniu informació permanent al Facebook

Comunicats dels treballadors

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 ... 66 67 68  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb