La Cova de les Bruixes

Alaska: Miratges a la tundra

joem | 06 Maig, 2006 21:21

Alaska, una terra de pel·lícula, de llegendes, d'immensos espais inabastables, milers de km sense pobles, sense gent, nomes natura, paisatge, vida salvatge.

La "Dalton Road" es una pista de terra de 700 km que porta des de Fairbanks en el centre d'Alaska fins als pous de petroli situats a la costa de l'Àrtic.

Es va fer per a la construcció de l'oleoducte que porta el petroli des de l'oceà Àrtic fins a Valdes, la pista acompanya l'oleoducte i les estacions de bombeig (situades cada 100 km aproximadament) són la única senyal de civilització durant els 700 km durant un dels recorreguts més impressionants que avui es poden fer sobre un cotxe.

Les estacions de bombeig... i Coldfoot, un petit llogaret de 10 o 12 cases, motel i benzinera situat a meitat de camí, únic lloc on pots repostar, descansar o trobar ajuda al llarg del camí, (em vaig quedar amb el dubte de si els operaris de les estacions de bombeig t'ajuden en cas de problemes... Val més pensar que si i esperar que no sorgeixi cap problema.

La ruta es impressionant: boscos, el riu Yukon, 2 serralades, ossos, llops, rius i buscadors d'or, ovelles de Dall, la tundra, milers i milers de caribús, el sol de mitjanit, l'Àrtic... en definitiva: Alaska.

Peró segurament el més impressionant vàren ser els increïbles miratges que es produïen a la tundra, una immensa planura gelada, amb plantetes de pocs centímetres i on de cop comencen a aparèixer el que semblen una espècie de grans roques, turons negres, grans roques o fins i tot columnes de fum.

Saps que no hi ha ningú més en km a la rodona i penses deuen ser roques i una ondulació del terreny les han tapat, però quan torna passar una i altre vegada, un calfret et glaça el cor, sembla algo màgic i incomprensible i un rera l'altre van apareixent i desapareixent a mida que avances, gairebé sense valor per aturar el cotxe i caminar per a veure que és.

Finalment baixes del cotxe i fas fotos sense estar segur si allò que sembla una cosa de bruixes sortirà a les fotos o no, mai hagués pensat que els miratges es poguessin fotografiar tan clarament...

Un cop a casa el Google i Vikipedia, em varen mostrar que efectivament aquest tipus de miratges anomenats "Fata Morgana" son fàcilment fotografiables "espectacular Fata Morgana a l’àrtic" o aquesta altre "fata morgana al desert" i que no només es produeixen als deserts com jo creia, sinó que tant o més els trobem a les terres gelades o molt fredes del nord.

Un dia trist per les Illes

joem | 04 Maig, 2006 22:55

Ahir i avui son dies tristos per aquesta terra, cada cop més a prop de ser la "Terra Inexistent".

Policies antidisturbis, obrers, polítics, bulldozers, diners, interessos... entre tots varen acabar amb les cases de Ca Na Palleva a Eivissa, la penúltima resistència d'una terra que es resisteix a morir sota les autopistes i els interessos ocults.

La raó de la força ha vençut a la força de la raó; potser això no serà així per sempre més.

Joan Llaneras, altre vegada Campió del Món

joem | 16 Abril, 2006 19:38

Joan Llaneras acaba de guanyar un altre campionat del món, concretament el sisé en el seu compte...

A més d'això te cinc medalles més en els campionats del mon i sobre tot una medalla d'or olímpica, guanyada al 2004 a Sidney.

Aquests resultats fan que per jo, Llaneras sigui el millor esportista mallorquí de tots els temps, campionats del mon, campionats d'Espanya, medalles olímpiques... Potser amb el temps en Rafa Nadal el superi, ara per ara ningú pot presentar un palmarès com el seu.

Però a més a més en Joan ha aconseguit tot això sense canviar, sense deixar d'estar compromès amb les seves idees i amb la seva terra, parlant clar i sempre amb un alt grau de compromís.

Endavant Joan! i no canviïs mai, que encara t'esperem a Palma 2007 i a Pekin 2008

Presentació

Les coves de les bruixes són el símbol d’un dels llocs que al llarg de l’historia més han representat la Llibertat, així amb majúscules; la Llibertat front a l’opressió d’una societat absolutament injusta i desigual; la Llibertat, en el nom de la qual, varen morir milers i milers de persones, la majoria dones, a les que cremaven com a bruixes, davant la impossibilitat de la societat per acceptar-les com a persones lliures...

...El nom d’aquest blog pretén ser també un record a aquella gent que va morir per defensar el que creien i defensar-se del que els hi volien fer creure; ser un petit espai de llibertat on podem parlar del que voldrem, encara que jo em centraré en els cinc temes que més m’agraden: la natura, el ciclisme i l’esport, els avions, els viatges, i el territori i la política (que crec que a les Illes i a tota la Mediterrània van cada cop més units), i de qualsevol altre tema que vagi sorgint...

...Podeu passar i buscar lloc per seure, que pot ser avui ens visita el Dimoni o qualsevol diablesa... I si no, tanmateix ens ho passarem millor que amb Deu i els seus sants i àngels.

Menú

Cerca

Calendari

«	Setembre 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30


	Avions	Natura	Viatges	Ciclisme i Esports	Territori i Política