La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

Tío Alonso, In Memoriam

joem | 23 Març, 2012 21:38

Ayer mi vida sufrió un nuevo jirón de esos que duelen, que nos rompen por dentro y que dejan huella. Ayer perdí en Sevilla a una de esas personas que nos marcan a lo largo de nuestra vida y que son insustituibles; una de esas pocas personas que hacen que seamos como somos, que nos influyen y nos ayudan, una de esas personas a las que queremos, una de esas personas que sin ser únicas, son tan pocas que basta con una mano para contarlas.

Ayer en Sevilla murió mi tío Alonso, al que empecé queriendo desde que era apenas un bebé y seguí queriendo y admirando a medida que crecía, me sorprendía siempre con su manera de enfocar las cosas, con su filosofía, con su ironía rayana en la socarronería andaluza, con su inteligencia, con su cariño; me impregnó desde bien pequeño por el ansia de saber, de conocer, de explorar, de levantarme después de caer, de descubrir, de no parar, de innovar, de crecer no solo en edad sino también en experiencias; me enseñó que la vida es esfuerzo, pero también rebeldía y estoy seguro que en parte soy como soy, gracias a él.

Lo recuerdo en cientos de situaciones: con su 1500, con su ABC-Andalucía (algún defecto tenía que tener), en Matalascañas, en la sierra, en su empresa, en los Remedios, en Formentor, en sus bodas de Oro; en tantos y tantos sitios de una infancia en la que compartí con él muchos más momentos que después. Lo recuerdo perfectamente muchísimo más tarde, hace apenas unos años ya renqueante de salud, pero aun así peleándose con el Windows, con el pc, con las carpetas, con los archivos, con el ratón. Allí andaba, pese a sus años, luchando como un chaval por aprender una tecnología nueva, que no era de su época pero a la que consiguió aprender a controlar, llegando a dominar ese aparato que los de su generación e incluso algunos muchos mas jóvenes que él, trataban como algo diabólico e indescifrable, propio de jóvenes y no de alguien que ya empezaba a hacer travesuras cuando en el 36 el fascismo se apoderó de su tierra. Recuerdo sus llamadas a cualquier hora durante esos años de aprendizaje autodidacta y tardío de la informática, por desgracia la distancia que separa Sevilla de las Islas me privó de poder disfrutar más de su presencia, las preguntas y su interés en conseguir aprender a usar hojas de cálculo o bases de datos; al final, como no podía ser de otra forma lo consiguió y se informatizó.

Se que siempre te encontraré entre el Guadalquivir y el olor del azahar en primavera

Es la tercera primavera seguida que pierdo a una persona insustituible para mí y es duro, muy duro. En cualquier caso, igual que ha ocurrido con la pérdida de mis padres, se que solo pierdo su presencia física, su mirada, su voz y su sonrisa, se que no pierdo nada más, porqué mi tío Alonso estará siempre conmigo, como estará allá en Sevilla con todos los suyos, que son muchos, muchísimos.

Se que su energía, su recuerdo estará siempre en torno al Guadalquivir, ese Guadalquivir que une Córdoba y Sevilla, entre Triana y Cañero, entre Abril y Mayo; se que estará en esas playas del Atlántico que tanto le gustaban, entre Doñana y el duro levante del Estrecho. La energía, su energía, esa en la que todos nos transformamos en algún momento impregna esos rincones, esos recuerdos, esos instantes, muchos de ellos escondidos en los más recónditos recuerdos de una infancia que ayudó a hacer mucho más feliz.

Se que a partir de ahora, esté en el lugar del mundo que esté, cada vez que perciba el aroma del azahar, que escuche alguna nota del himno de su Sevilla, que vea alguna imagen del puente del Alamillo, de la Torre del Oro, de Matalascañas o que oiga hablar con ese inconfundible acento sevillano, un pedacito de esa energía en la que ya te has convertido me dará fuerzas para seguir adelante.

Hasta siempre tío Alonso!

Els voltors lleonats crien a la serra de Tramuntana

joem | 14 Març, 2012 21:45

En poques ocasions els que ens agrada la natura o els que l’estudien aquí a Europa, tenen l’oportunitat de viure directament un fenomen com el que s’ha produït al llarg dels darrers tres anys i mig, concretament des del novembre de 2008 fins a aquesta primavera de 2012, es a dir l’arribada d’una espècie nova de grans dimensions a Mallorca i la seva adaptació al nou medi, la serra de Tramuntana, fins a criar tres anys després, essent així una de les poques illes del món on cria el voltor lleonat i l’única del món on crien les dues espècies: voltor negre i voltor lleonat, la qual cosa ens mostra un cop més l’immens valor ambiental de la serra de Tramuntana i la importància de la seva conservació.

La història va començar a la tardor del 2008, concretament el dia 2 de novembre, quan es va crear l’alarma al llevant de l’illa de Menorca, degut a que un centenar llarg de voltors estaven escampats pels diferents camps i tanques que rodegen el poble de Sant Lluís disposats a passar la nit i molts de veïns varen cridar a la policia, espantats davant aquells ocells enormes i desconeguts i d’aspecte poc amistós, que es mantenien descansant a prop de zones habitades, segurament esgotats després d’un complicat viatge en mig d’una tempesta de forts vents.

Un voltor lleonat, ja gairebé adult planejant als cels de la serra de Tramuntana durant el 2011

Al dia següent els més de 100 voltors lleonats (gyps fulvus o buitre leonado), els més habituals a la península i Europa però desconeguts a les Illes, varen ser notícia i portada als diaris menorquins. El voltors varen arribar a Menorca empesos per un temporal de ponent molt fort, que probablement els va empènyer més allà de Menorca, fins a on varen tornar quan el fort vent els hi va permetre i per això la seva irrupció va ser a les terres més orientals de l’arxipèlag. Ja us podeu imaginar l’impacte de la notícia a una illa com Menorca i els següents dies varen ser objecte de seguiment i es sap que es varen anar desplaçant cap a Ciutadella, fins a abandonar Menorca i creuar a Mallorca, on també varen ser ràpidament detectats, fins i tot amb esbarts de mes de 30 sobre la ciutat de Palma.

Gràcies a les marques alars que portaven alguns voltors, es va poder saber que la gran majoria eren joves de l’any, es a dir nascuts la primavera anterior a les serres d’Alacant i València, alguns concretament al parc natural de la serra de Mariola, on va ser anellat quatre mesos abans d’aparèixer per Menorca. Amb el pas del temps els joves immadurs que varen arribar a les Illes varen anar creixent i en nombre aproximat de 50 es varen quedar a la serra de Tramuntana, on durant aquests tres anys han compartit territori i menjar de forma més o menys ordenada amb els seus cosins els voltors negres, sense que s’hagi vist cap situació de conflicte entre les dues espècies mentre que si es poden veure sovint volant plegats.

Un voltor lleonat marcat amb el codi 8NN, va ser marcat com a poll a un niu de la serra de Mariola a Alacant el 13 de juny de 2008

Els voltors lleonats arriben a la maduresa sexual al quart any i tot i que la majoria dels que varen arribar eren molt joves, aquest any tots ells són adults i per tant ha començat el fet que molts esperaven ja per l’any passat, quan ja vaig preveure que criarien al llarg del 2011, ja que malgrat saber que la majoria eren joves, creia que entre el grup que va quedar havia també adult; això sembla que no ha estat així, que tots els que varen arribar eren de l’any o que els adults, més experts varen tornar cap Eivissa i Alacant. En qualsevol cas, el que es preveia per el 2011 s’està produint aquesta primavera de 2012: els voltors lleonats estan criant a Mallorca!!!

Ja existien indicis i els primers símptomes des de fa algunes setmanes, amb vols en parella, grups posats a penyals, ocells transportant material, etc. Però no ha estat fins fa dos dies que s’ha pogut confirmar de forma absoluta, Jordi Muntaner i Maties Rebassa, dos experts ornitòlegs han confirmat la presència d’almenys quatre nius a una zona de difícil accés de la part més central de la serra de Tramuntana, a un típic penyal calcari ple de coves i replans on els voltors han construït els seus nius. La zona no està lluny de les zones més “voltoneres” de Mallorca, tot i que la forma de criar de les dues espècies és totalment diferent; en arbres i aïllats els voltors negres, a parets vertical i en colònia els voltors lleonats, com es veu a les següents fotos.

Vista de l’enorme paret on es troben els nius. (Foto: Maties Rebassa)

Detall d’un niu, amb un adult covant i gran quantitat d’excrements a la paret. (Foto: Maties Rebassa)

Un altre niu, en aquest cas a una petita cova on es veu un dels adults mentre l’altre cova. (Foto: Maties Rebassa)

La natura per tant ha seguit el seu cicle i uns grans ocells nou vinguts a Mallorca han completat el seu procés de maduració i creixement fins a arribar a la reproducció, convertint-se així en l’espècie d’ocell número 110 que cria a Mallorca. Ah! I per si es generen dubtes sobre la presència de voltors lleonats a Mallorca i la seva convivència amb els voltors negres, cal recordar que aquests voltors lleonats han arribat tots i cada un d’ells de forma natural i lliure a la serra de Tramuntana, cosa que no tothom pot dir.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb