La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

10 anys de GORA a Albercutx

joem | 28 Febrer, 2012 17:32

Què el temps passa molt ràpid és una afirmació habitual, que a partir de certa edat encara corre més, també! I dic això perquè “sembla que va ser ahir”, i ja han passat deu anys, quan un grup d’amics varen descobrir que a la península de Formentor es produïa una inusual acumulació de rapinyaires en el seu vol cap al nord, tal com ja vaig explicar a aquest post sobre la migració pre-nupcial a Mallorca. Formentor està situat a un lloc estratègic dins Mallorca i Albercutx està a un lloc estratègic a dins Formentor; hem estat al Pal, al Fumat, a Punta Catalunya, al Far i al final sempre acabem tornant a la torre, a la Talaia d’Albercutx, ja que tot i que segurament el Pal si és tan bon lloc com Albercutx, la pallissa per pujar i baixar no compensa l’esforç.

El logo de Gora, amb la talaia, un “pernis” i dos observadors.

Evidentment no vull dir que abans no es sabés que al nord havia més migració, suposo que s’ha sabut sempre, i crec que la diferència aquesta vegada va ser una persona, que mica en mica amb el seu entusiasme aclaparador i la seva estimació absolutament incondicional cap als ocells, ens va anar ficant a tots el verí de pujar a Albercutx cada primavera a observar i controlar el pas dels rapinyaires i altres grans migrants com cigonyes o grues. Sense en Lalo estic convençut que no existiria el grup GORA (Grup d’Observació de Rapinyaires d’Albercutx) ni tampoc tindríem ara la gran quantitat d’informació sobre el pas de rapinyaires que després de deu anys comencem a tenir.

Lalo Ventoso, l’ànima i cor de GORA, amb tot el seu equip, en aquest cas observant aus marines a l’Estaca de Bares

Entre els migrants, el rei probablement sigui l’aligot vesper, el “pernis”, un dels que passa més tard i que per tant més es fa pregar, però que quan passa pot generar moments especials, amb desenes de pernis volant junts cap al nord que fan pujar l’adrenalina de forma instantània, tot i que desprès cadascun dels que pugem a Albercutx i formem GORA té les seves preferències uns s’estimen més els esparvers, altres les milòques, o els aligots o alguna de les grans àguiles; jo si em donen a triar em quedo amb l’àguila marcenca, majestuosa, de plomatge maquíssim i molt, molt escassa, fa que quan apareix la seva presència sigui molt especial.

L’àguila marcenca (o culebrera), potser la meva preferida, amb una mirada que et deixa glaçat

Al llarg d’aquests anys hi ha hagut molts dies de fred, de calor, de vent, de no veure passar ni els cabots, d’hores i hores de mirar el cel fins a tenir mal d’ulls, de “capotes” i tornar amb el quadern de camp en blanc; també hi ha hagut moltes hores per fer amics nous, ja que casa any ha anat incorporant-se gent nova al grup de GORA, hores per preparar viatges a Tarifa, a l’Estaca de Bares o a Bulgària.

Bona part del GORA a Tarifa, a l’Estret de Gibraltar, en la primera sortida del grup

I a part d’aquests moments per avorrir-se, parlar o organitzar viatges també hi ha hagut moments molt especials, dies sencers on no han parat de passar ocells, on han passat multitud d’espècies variades, on han passat espècies molt rares, on han passat grups mesclats, dies de fer apostes sobre si les “covards” milanes tornarien enrere o no, i fins i tot hi ha hagut dies amb primeres observacions per Mallorca, com per exemple un aligot calçat, varies arpelles pàl·lides i arpelles cendroses, milòques o cigonyes negres. Tot i que jo si hagués de triar em quedaria amb dos moments, viscuts personalment: el pas d’una arpella russa i la migració de dues àguiles imperials. La primera, l’arpella russa va passar bastant a prop, per sobre del coll de la Creueta i ens va proporcionar 5 minuts espectaculars i memorables; per desgràcia les segones, els “aguilones” com deia en Lalo, varen passar molt, molt lluny, les vàrem veure acostar-se des del sud, amb un vol profund, directe, de clara migració activa, eren dues àguiles enormes, de les més grosses, un dels somnis de tots els que pugem a Albercutx, però per desgràcia a mida que s’acostaven anaven derivant cap a l’est i varen passar molt lluny, sense que sigui possible saber de forma totalment segura si eren aquiles heliaques o adalberti, tot i que probablement fossin les primeres.

Una maca i rara arpella russa, amb el seu marcat collar blanc, creua per sota d'Albercutx en direcció al nord

Això és tot el que es varen acostar les dues enormes àquiles imperials que varen passar l’any passat

No vull acabar sense tenir un record per dos companys habituals de les campanyes a Albercutx: els voltors, tant lleonats com negres que passen amunt i avall al llarg de la serra i que animen més d’un dia avorrit, i un altre “company” habitual de moltes jornades d’observació: Cecilio, un àguila mora, fuita a un cetrer que durant al menys 7 o 8 anys ha viscut a Mallorca i que cada migració compareixia per Formentor, com si també volgués aprofitar el pas de tants ocells per caçar i alimentar-se; l’espècie, originària d’Argentina i del con sud d’Amèrica, es va adaptar molt be a Mallorca i tant se li veia a Formentor, com a Dragonera o Cabrera, tot i que cada campanya era fidel a la costa nord. Finalment sembla que ja no està a l’illa i, o be ha mort o be a marxat seguint a altres migrants, així que un record per en “Cecilio” al que aquesta primavera trobarem a faltar per Albercutx.

Els voltors són habituals a Formentor i deixen imatges espectaculars, com aquest sobre els turistes del coll de la Creueta

Cecilio, un àguila mora duita a Mallorca per cetrers i al que trobarem a faltar aquesta primavera, atacant a gavines i altres rapinyaires migrants (Foto J.J. Bazan)

Airliners.net dos milions de fotos d'avions

joem | 27 Febrer, 2012 10:07

Airliners.net és una pagina web on trobem la major base de dades de fotografies d’avions del món, la web va néixer a Suècia fruit d’una idea den Johan Lundgren a l’any 1997, es a dir fa 15 anys, durant els quals ha anat creixent tant en qualitat com en el nombre de fotografies d’avions que podem trobar, fins a arribar als 2.000.000 de fotos que estan a punt d’aconseguir-se.

Ja us podeu imaginar que amb dos milions de fotos a la base de dades podeu trobar imatges de qualsevol avió, de qualsevol companyia, de qualsevol model o aeroport, fotos enlairant-se o aterrant, volant o aparcats, de l’interior o de l’exterior dels avions, d’avions raríssims o especials, qualsevol cosa relacionada amb avions que cerquem la podem trobar a Airliners, amb fotos espectaculars i amb alguna (molt poques) que tot i ser molt maques, directament em semblen un trucatge de Photoshop com aquesta.

Com dic, la xifra de fotos està a punt d’arribar als dos milions d’originals i cada dia continua incrementant-se. Jo vaig tenir uns anys en els quals pujava moltes fotos, desprès la web va passar a mans d’una empresa comercial de California i vaig anar perdent interès en pujar noves fotos, tot i que habitualment segueixo mirant les fotos i sempre hi ha noves i espectaculars sorpreses. Actualment tinc un total de 983 fotos a Airliners, em vaig quedar ben a prop d’arribar a les mil, i lògicament les més vistes són les dels grans avions, que sempre criden més l’atenció.

La meva foto més vista a Airliners, un Antonov An-225 Mriya amb 131.000 vistes

La més vista de totes és aquesta imatge de l’Antonov An-225 enlairant-se des de Palma. La foto està feta des de prop de sa Casablanca i mostra la partida de l’impressionant avió després d’una escala tècnica a Palma. Aquest Antonov és l’avió més gros que existeix i únicament hi ha un aparell al món, es de disseny soviètic (tot i que ara pertany a Ucraïna) i la seva funció era servir de llançadera a transbordadors espacials soviètics. És conegut com “Mriya”, que en ucraïnès vol dir somni, i a part d’aquesta vegada ha estat una altre a Palma, per transportar un vaixell privat. Aquesta foto meva es utilitzada per la web com a exemple del model An-225 i ha rebut un total de 130.000 visites.

Tot i que aquesta és la foto més vegades vista, a mi no és la que més m’agrada i considero que hi ha d’altres fotos meves molt més maques o curioses, per mi és impossible triar una, però m’agrada molt aquesta en la que un helicòpter Puma creua en front de la Talaia d’Albercutx a Formentor, potser per ser una de les darreres, per el fort contrast amb la mar, per està feta fora dels aeroports o per la cabellera rosa que es veu a la finestra...

Una imatge molt maca d’un helicòpter Puma front a Albercutx

Com és lògic al llarg dels anys i amb gairebé mil fotos penjades a la web hi ha hagut anècdotes i peticions de tot tipus, des de la més important per mi, que va ser que els vols secrets de la CIA es varen començar a investigar arran d’una foto meva, i apart de peticions per usar alguna foto a tríptics o revistes, hi ha alguna curiosa com un poble nadiu d’Alaska que em va demanar per utilitzar una foto d’una Piper a una campanya per aconseguir una avioneta per la comunitat, un home d’Alemanya que volia regalar-li una foto de l’avió on havia volat per primer cop al seu pare, un pilot que volia la foto del seu primer aterratge com a segon i alguns altres similars.

La gran nevada del 2012 a Palma

joem | 20 Febrer, 2012 20:50

Poques onades de fred, per no dir cap anterior, han estat anunciades amb la profusió i precisió d'aquesta darrera, que ha passat i hem patit al llarg d'aquest mes de febrer de 2012. Els mitjans de predicció han avançat moltíssim des d’aquells “ancestrals” i familiars vaixells i estacions (com el “barco K”) del Telediario quan la televisió espanyola era l’única i l’esmentat “barco K” ens prevenia de les borrasques atlàntiques amb unes hores d'antelació abans de la seva arribada a Galícia; el que arribava des de l'est o nord-est no existia i així les errades a la Mediterrània eren habituals i sonades.

Una xarxa de vaixells meteorològics cobrien l’Atlàntic Nord i el “K” era el que ens informava

Avui és molt diferent, ara hi ha milers de sensors, d’estacions meteorològiques (oficials i particulars connectades en xarxes com Meteoclimatic i altres que ens informen online del temps que fa), ordinadors, de programes estadístics i bases de dades que acumulen informació de milions de situacions possibles i els seus resultats i les previsions són probabilitats estadístiques amb la qual cosa és molt més fàcil encertar el que passarà a un punt de la Terra perquè saben el que està passant a tot arreu en cada moment.

Com dic, les previsions pels primers dies d’aquest febrer de 2012 eren que una tremenda onada de fred siberià arribaria a tocar les Illes i part de la península, però especialment les Illes, i ho sabien perquè aquesta massa d’aire àrtic procedent de les estepes de Sibèria, ja estava creuant Europa i deixant nevades, gel i molt de morts al continent. Els pronòstics es varen equivocar lleugerament en la previsió del dia de l’arribada del fred, però no en les dimensions d’aquesta onada de fred, ja que amb petits canvis ha durat gaire be deu dies, i també varen encertar que nevaria a nivell de la mar.

Finalment, la nit del 3 al 4 va arribar a Mallorca, especialment a la zona oest de l'illa i les imatges que va deixar sobre tot a ponent de Ciutat varen ser espectaculars i aquí deixaré una petita mostra només de la zona de la Vileta i son Rapinya i els turons de na Burguesa. Sense dubte a la serra de Tramuntana hi ha hagut nevades molt més importants en quantitat i volum de neu que aquesta última i la gent més gran encara es recorda de la del 56 i et diu que aquesta no es pot ni comparar, que aquella va ser molt i molt més intensa i que aquell any sempre serà “l’any de sa neu”; però per tots aquells ciutadans de Palma que al 56 encara no havíem nascut, aquesta és la nevada més gran que hem pogut veure a Ciutat a la nostra vida, i sobre tot, i sense dubte la més fotografiada de la història, això sí, molt per sobre de la del 56.

A continuació deixo algunes fotos localitzades totes elles a ponent de Palma, a una altura mitjana entorn dels 90 o 100 metres i als primers turons de la serra de na Burguesa, que aquell dissabte lluïa d’una forma molt especial i desconeguda per a tots els que vivim als seus peus.

La primera visió del carrer en sortir de casa ja va ser espectacular, havien caigut entre 12 i 18 cm de neu

I mirant cap a son Quint la vista era encara més sorprenent!

Unes hores després aquest era l’aspecte de la Vileta, més propi d’altres latituds que de Palma

La zona de son Quint, amb la vall del Silenci i el coll den Marill

Pirineus? No, son Rapinya el 4 de febrer de 2012

La via de Cintura i el camí dels Reis tenien aquest aspecte absolutament estrany

El camp de golf de son Quint, al nord de la Vileta

650

Intentar arribar a la part alta de son Vida va ser completament impossible, al menys pel meu cotxe

El coll de sa Creu també estava tancat a l’altura de la base militar i a mig matí tornava a nevar amb força

Una vella possessió als turons de na Burguesa

Sembla un poble de les Alpujarras o els Alps, però es son Vida

Un detall de son Vida, on els rics es varen veure bloquejats per la neu

La vall del Silenci, on va acudir molta gent a jugar i fer els típics ninots de neu, que no es veien a Palma des de fa més de 55 anys

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb