La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

Saber y Ganar

joem | 29 Novembre, 2011 22:00

Aquests dies he vist complert de forma múltiple un somni, un repte i un homenatge tot al mateix temps, amb la meva participació a l’històric concurs de la 2 de TVE “Saber y Ganar”, sí, sí el que presenta el mític Jordi Hurtado, un professional que ens ha deixat a tots els participants bocabadats, perquè és un autèntic geni, difícil de descriure, però que un cop conegut entens perquè dur 15 anys fent el programa, perquè té tanta gent enganxada cada migdiada i perquè és el programa més vist i seguit de la 2.

Perquè era un repte i un somni suposo que està clar, donat el tipus de concurs, però en relació al fet que també hagi estat un homenatge, vull aclarir que la meva participació a un concurs de televisió ha estat entre d’altres motius per retre homenatge a una persona tan especial com la mare, fins al darrer moment va veure aquest programa, de fet al final només dormia i veia Saber y Ganar, pot semblar estrany però per alguna raó era així i els meus darrers minuts amb ella varen ser veient el concurs i el seu darrer somriure va ser quan li vaig dir “t’imagines quan em vegis allà a la tele?”, pocs dies després ens deixava, però aquells somriures sense paraules imaginant-me amb el Jordi Hurtado a la tele, em van acabar de convèncer de presentar-me.

Al platò, amb dos concursants duríssims Pedro i José Miguel, que em van enviar al reto amb 300 punts!

El meu pas pel concurs ha estat una senzillament genial, m’ho he passat super bé, tant al concurs purament com amb els companys, a la sala d’espera o a l’hotel, amb un companyerisme sorprenent entre persones que uns minuts després han de lluitar entre elles per evitar anar al “Reto”, l’objectiu número 1 de tots des de que comença “Cada sabio con su tema”, malgrat això tots compartim el que anem descobrint sobre “la Parte por el Todo”, o sobre els “duelos” temàtics, en definitiva que he fet nous amics, sobre tot amb els que he competit com Pedro, José Miguel i Manuel, però també amb altres amb els que no he competit com Bea, Lluís i Gerardo.

Al conegut escenari de Saber y Ganar, cada programa amb una miqueta menys de nervis

Entrant ja en el concurs, em quedo amb la sensació de que no he tingut gens de sort, especialment al darrer programa on m'he eliminat, deixant de banda la duresa de dos concursants com Pedro i José Miguel, motiu pel qual he acabat al Reto amb 300 punts (una xifra molt alta pel que és habitual); i no he tingut sort perquè sobre tot l’últim dia m’he trobat amb un “reto” especialment difícil, amb dues paraules de les set que el conformen amb una primera síl·laba de 4 lletres: Trinchar i Plantilla, amb la dificultat afegida que representa que les lletres que veus a la pantalla només són TRI i PLA, de tal forma que instintivament comences a buscar la segona síl·laba, sense adonar-te que encara no està completa la primera, són un segons preciosos i bàsics i en molt de casos aquests segons perduts buscant la segona síl·laba, fins a adonar-te del que passa són irrecuperables, perquè ja entres en estat de bloqueig i ja només penses que no hi ha temps.

I no ho dic com excusa, perquè si hagués dit àcid sulfúric, com sabia que era no hagués acabat al Reto i hagués continuat un altre programa (tot i que els dos àcids meus no eren tan fàcils com el làctic, l’aspirina o el vinagre), però aquests dies he mirat els darrers 35 “retos” i a cap d’ells han sortit juntes dues paraules que tinguessin una primera síl·laba de 4 lletres i només a dos dels trenta-cinc no ha hagut cap paraula que tingués una primera síl·laba d’una lletra (Adelante, Eléctrico, Ibérico, Ocioso, Único), que són les més fàcils de totes; se què sonarà a lament del perdedor, però les dades que dic són objectives: dues paraules amb primera síl·laba de 4 i cap paraula amb la primera síl·laba de 1 lletra, i això no coincideix al menys en els 35 darrers programes que he analitzat.

En el primer programa del 23 de Novembre, amb en Pedro i en Manuel: molt, molt nerviós i tens, directe cap al reto, no era difícil però els nervis no em deixaven escoltar be, quan pareixia que tot anava a acabar malament, un moment d’inspiració i resolt.

En el segon programa del 24 de Novembre, també amb en Pedro i en Manuel, vaig anar a la Calculadora, en principi cap problema, però a un moment donat em vaig oblidar que una suma es fa amb dos sumands i no sabia quin número havia d’agregar al que em deia Jordi, finalment reacciono, miro la pantalla i després d’un “ahh” continuo i resolc.

Al tercer programa del 25 de Novembre, cap pregunta de cine ni de pintura i quedo primer, vaig a la Parte i com que entre José Miguel i jo l’havíem resolt em duc el premi especial, no és el programa del que estic més content però si el que vaig quedar millor

El quart programa del 28 de Novembre anava prou be, fins que vaig veure la prova d’Ultima Llamada, no es que fos de cinema, és que era cinema del dur, directors de cine, però no s’han d’identificar a partir de les seves pel·lícules sinó a partir d’una foto seva; evidentment vaig fallar les dues i cap al Reto, el reto “normalet” tot i que no escoltava bé la definició, entenia “que acerca a la iglesia” i pensava que cony hi ha que acosti a l’església? Finalment vaig escoltar be, i es nota el canvi de cara quan entenc que no diu “acerca” sinó “cerca”.

I finalment el cinquè i últim programa del 29 de Novembre , curiosament una participació de la que estic molt content però que va acabar amb la meva eliminació, un error imperdonable, tot i que la pregunta tenia el seu costat “amagat” quan l’enunciat deia “conocido como aceite de vitriolo” i un dels dos àcids que quedaven era l’àcid “acético”, la correlació subconscient d’aceite i acético es produeix ràpidament i quan no hi ha temps per pensar, molts cops actua el subconscient, en qualsevol cas l’errada és meva, i no valen les queixes de que no m’hagin tocat cap dels tres àcids fàcils: el làctic (inconfusible), l’aspirina i el vinagre, àcids que coneix absolutament tothom, que tenien enunciats inconfusibles i que varen anar a parar als meus companys. Després al Reto, ja està explicat, paraules complicades i d’ús poc habitual com espigón, trinchar, plantilla, radiante, fugarse ...

He deixat pel final el que menys m'agrada, que per jo és bàsicament una cosa: l’aclaparadora presència del cinema, fins a tal punt que a les darreres setmanes està eclipsant fins i tot altres dos temes que per jo tenen una presència també molt alta: pintura/art i música. Evidentment aquesta presència constant del cinema va en detriment d’altres apartats molt més abundants en temps passats com l’historia o la cultura general, però sobre tot dels temes ambientals, el patrimoni natural de l’estat espanyol és el més important d’Europa i això passa totalment desapercebut al programa, tenim Doñana, Ordesa, el lince, l’ós, Garajonay, l’àguila real, la imperial, Daimiel, Picos d’Europa, Cabrera, el voltor negre, Taburiente i tants i tants d’elements naturals que mai apareixen al programa; i no voldria que es prengués com una crítica destructiva sinó com un suggeriment per a millorar encara més el programa.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb