La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

D'Alaska al prat de Sant Jordi

joem | 13 Octubre, 2011 21:01

Aquest cap de setmana un sorprenent SMS arribava al meu mòbil, als d’altres ornitòlegs mallorquins i poc després començava a circular per algunes xarxes socials especialitzades en observació i seguiment d’ocells de l’estat; el missatge era curt i una mica enigmàtic: “c bairdii al Prat”, que traduït vol dir: “Ha arribat un Corriol de Baird al Prat de Sant Jordi”. Aquest curt missatge va fer que un grup d’aficionats a l’observació d’aus comencés a mobilitzar-se ràpidament i amb telescopis, prismàtics, càmeres i guies per identificar un bitxo mai vist abans anéssim cap l’antiga zona humida del prat de Sant Jordi, a Palma.

Un grup d’ornitòlegs observant, fotografiant i filmant el corriol de Baird

Què tenia d’especial aquest curt missatge i l’arribada d’un corriol a Mallorca? Idò que era una “primera per a les Illes”, es a dir la primera vegada que aquest ocell ha sigut vist a Balears, la qual cosa no vol dir que sigui la primera vegada que hagi arribat; el que si es cert es que si havia arribat abans no se’l va veure, ja que fins ara cap ornitòleg o naturista l’havia vist; per tant, per als aficionats a l’ornitologia i la natura el sms era una bomba i calia córrer cap al prat de Sant Jordi, abans que l’ocellet decidís continuar el seu viatge i abandonar l’illa.

El corriol de Baird (correlimos de Baird en castellà i calidris bairdii de nom científic) és una petita au limícola, un d’aquells petits ocells que es veuen sovint a les platges o voreres de zones humides corrent i menjant tot el que deixen les ones o el que sura a l’aigua, només fa 15 cm d’alt, i gairebé no arriba als 50 grams de pes, amb potes curtes i negres i bec igualment negre i molt prim, no és massa diferent dels corriols que viuen o arriben regularment a Mallorca i es veuen per platges i zones embassades al llarg de l’any, però molts petits detalls i una bona guia el fan clarament identificable.

El corriol de Baird, descansant a una petita barra de fang a la zona inundada del prat de Sant Jordi

Aquesta petita limícola és sense dubtes un magnífic volador, ja que cada any es desplaça milers de quilòmetres des de les terres àrtiques on passa l’estiu i cria fins a les zones humides i “pantanals” del sud de Sudamèrica on passa l’hivern, recorrent de nord a sud el Canadà, Estats Units, tota centre Amèrica fins a arribar, els més viatgers fins a l’extrem de la Patagònia argentina i xilena, en un viatge que per a alguns pot arribar als 15.000 kms, que en realitat són 30.000 ja que pocs mesos desprès realitza el viatge a l’inversa, és a dir fa el viatge dos cops cada any, a la tardor cap al sud i a la primavera cap al nord, per a criar a l’Àrtic.

Mapa amb les zones de cria del corriol de Baird

En el cas del petit corriol del Prat de Sant Jordi, aquest ha arribat a Mallorca després de recórrer com a mínim 6.000 kms si a vingut directe, que és la distància a la que es troben les colònies de cria més properes, situades al nord-oest de Groenlàndia, i molts més si ve des de les més nombroses i llunyanes zones de cria d’Alaska, o fins i tot de la península de Chucki, en el extrem més oriental de Sibèria.

Que és el que ha fet que aquest corriol de baird s’hagi desviat milers de quilòmetres de la ruta que els seus segueixen des de fa milions d’anys i hagi acabat a una petita zona inundada del prat de Sant Jordi? Mai ho sabrem, i en bona part això és el gran misteri i el gran atractiu de la migració dels ocells, un fenomen impressionant que passa davant els nostres ulls sense que siguem conscients de la seva màgia. Com dic, mai sabrem que ha fet que en “Bairdy” hagi arribat fins aquí, potser una errada en el seu sistema de geo-localització, potser una gran tempesta que el va desviar, potser haver-se ajuntat amb altres limícoles que l’han despistat i l’han fet creuar l’Atlàntic... Què te més? De moment el corriol de baird descansa i menja sense parar a una bassa a prop de la depuradora i de les pistes de l’aeroport, aliè al l’enrenou creat entre la comunitat d’ornitòlegs de l’illa i d’Espanya, sorpresos per l’arribada d’una espècie tan desconeguda.

El corriol de baird al costat d’un altre limicola comú a Mallorca, en aquest cas un picaplatges

Finalment no vull deixar passar l’oportunitat de posar de manifest el que ja queda clar amb l’arribada d’aquest llunyà migrant, que no és altre cosa que els grans valors naturals del Prat de Sant Jordi, una zona del terme de Palma caracteritzada per les enormes i negatives transformacions i agressions que ha patit en els darrers 50 anys: dessecacions, l’aeroport, la depuradora, polígons industrials, la segona pista, parcel·lacions il·legals, abocaments incontrolats, etc. Malgrat tot això, basten quatre pluges, basta que es deixi de bombejar l’aigua i ja es veu com segueix exercint un enorme poder d’atracció per les aus, com ho demostra l’arribada des de tan lluny del petit “Bairdy”, la qual cosa demostra que continua essent una zona amb un immens valor natural, que amb molt pocs diners es podria recuperar en bona part i ser el gran parc natural que la badia i la ciutat de Palma necessiten.

Hàbitat inundat del prat de Sant Jordi on es mouen les limícoles, entre elles en “Bairdy”

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb