La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

La serra de Tramuntana, Patrimoni de la Humanitat

joem | 28 Juny, 2011 19:45

Ahir a Paris la UNESCO va decidir declarar la serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat en la categoria de “paisatge cultural”, es a dir com un paisatge natural que ha estat modelat i alterat per l’home, però de tal forma que aquests canvis han acabat produint un resultat molt positiu: oliverars, marjades, parets de pedra, poblets, possessions, canals, fonts i molts altres elements de tipus “humà” que combinat amb els espectaculars paisatges naturals de la pròpia serra formen un conjunt realment espectacular.

Durant molt de segles els homes no tenien la capacitat que tenen ara per destruir moltes de les coses que toquen, la maquinària per fer túnels, desmonts, urbanitzacions i carreteres, que deixen ferides irrecuperables en el territori i en el paisatge. Ara, carreteres com la de sa Calobra o la de Formentor són impensables, el model són les carreteres rectes, els viaductes, els talls a la muntanya i cal estar molt més atent amb les actuacions que es fan a la serra.

Possiblement el paisatge més fotografiat de la serra, el Colomer des del coll de la Creueta

Si les actuacions antròpiques al llarg de segles han configurat aquest “paisatge cultural” excepcional que ara la Unesco reconeix, a partir d’un cert moment i afavorit per les innovacions tecnològiques que permeten actuacions molt més “dures”, la serra comença a patir impactes molt més brutals i que deixen de millorar o integrar-se en el paisatge natural i comencen a destrossar-ho.

El cim del puig Major, probablement un dels primers llocs de la serra que va ser destrossat greument

Una de les primeres actuacions poc respectuoses amb el medi i el paisatge va ser sense dubte la instal·lació d’una base militar al cor de la serra (a son Torrella), l’obertura de la carretera (ja no era un traçat tradicional com la resta), la impactant carretera que puja fins al cim i finalment les instal·lacions situades al cim de la muntanya més alta de Mallorca, el puig Major, que va ser literalment arrasat i va perdre més de 30 m d’altura, es varen construir edificacions, antenes, plataformes, barracons i sobre tot les dues boles que protegien dos radars i que durant més de 40 anys varen ser un dels símbols més coneguts de la serra de Tramuntana.

Una carretera molt diferent, construïda per n’Antoni Parietti, uneix la Calobra amb l’illa

Posteriorment varen venir uns anys difícils en els quals el progrés i la creació de riquesa o justificava tot: urbanitzacions en llocs increïbles com Cala Tuent o es Guix a Escorca, alzinars destrossats com en es Verger d’Esporles, parcel·lacions il·legals com son Font a Calvià o Galatzó a Puigpunyent, urbanitzacions a llocs paradisíacs i noms estrafolaris com Shangri-la, Georges Sand a Valldemossa, possiblement el degoteig hauria seguit cobrant-se noves víctimes territorials sinó hagués ocorregut l’intent d’urbanitzar la petita illa de Dragonera, amb una urbanització de super luxe que va originar el naixement d’un potent moviment ecologista, que encara avui és dels més forts de l’estat.

La zona central i més alta de la serra vista des de Palma, espectacular i encisadora

Dragonera va significar un punt i apart en la protecció de la serra, que va ser salvada en la seva pràctica totalitat amb la Llei d’Espais Naturals, tot i que malgrat les diferents proteccions les amenaces més o menys amagades han continuat: la urbanització de cala Sant Vicenç, el radar meteorològic de punta Beca, la consolidació de cala Tuent, noves pistes i camins a zones verges i especialment la creació d’un nou poble al coll de sa Batalla, a la zona des Guix, paralitzada actualment però que pot reactivar-se en qualsevol moment.

Sense dubte la declaració de Patrimoni de la Humanitat és important, tot i que no deixa de ser una espècie de títol nobiliari del territori, farà que el focus de l’atenció pública i mediàtica estigui de forma molt més present sobre la serra, evitant que es produeixin nous grans desastres, però el que hem de tenir clar és que el títol per si mateix no serà suficient, no hi haurà prou, caldrà continuar atents, i evitar que em nom de la crisi i del desenvolupament es puguin fer nous atemptats a un territori que ha tingut aquest reconeixement.

Les restes de la caseta de n’Aragó, al cim de s’Esclop, un dels il·lustrats que va viure a la serra

La serra vista des de la vertical de la Dragonera, simplement espectacular

La migració pre-nupcial 2011 a Formentor

joem | 12 Juny, 2011 17:55

Aquests dies des de GORA (Grup d’Observació de Rapinyaires d’Albercutx), grup del que formo part s’ha donat per acabat el pas migratori pre-nupcial del 2011, es a dir, el corresponent a aquesta rara primavera, que ens ha donat grans sorpreses, tant des del punt de vista meteorològic, com especialment des del punt de vista de la gran quantitat i varietat de les espècies que s’han observat durant el seu pas per Mallorca en direcció al nord, on criaran abans de tornar baixar cap als seus llocs d’hivernada.

Com cada primavera el lloc d’observació ha estat la Talaia d’Albercutx, situada a l’inici de la península de Formentor, punt on donada la seva situació geogràfica pensem que passen bona part del flux migratori de rapinyaires que migren sobre Mallorca (els petits ocells que no planegen no necessiten el relleu i volen molt més directes cap al nord), buscant fins al darrer moment volar sobre terra, ja que es produeixen les corrents tèrmiques que els hi ajuden en el seu vol.

La Talaia d’Albercutx, situada a un lloc estratègic de la península de Formentor, és un lloc excepcional on encara que no passin rapinyaires, sempre s’està bé

Encara que no al 100%, tots els camins migratoris semblen confluir a Formentor

Com no podia ser d’altre forma després d’haver estat “l’hivern dels aligots”, dels buteos com diguem nosaltres, els buteos han estat també les estrelles del pas migratori amb un total de 338 exemplars, seguits per les arpelles amb 180 i per els reis de la migració: els aligots vespers (o pernis entre nosaltres) amb un total de 134 exemplars; però també ha estat un pas molt bo de milans negres (47) i reals (56) i sobre tot de falconets (46), amb algun dia excepcional en que es quedaven a menjar libèl·lules sobre els camps de Formentor.

Però si aquests han estat els més abundants, els més espectaculars han sigut altres espècies menys abundants i en alguns casos raríssimes i casi mai vistes a les Illes, com 2 aligots calçats (buteo lagopus) propis del nord d’Europa, 2 cigonyes negres (ciconia nigra) que varen tardar varis dies fins a decidir-se a sortir a la mar, 1 arpella pàl·lida (circus cyaneus) pròpia igualment del nord d’Europa i Àsia, 1 àguila marcenca o culebrera (circaetus gallicus), poc habitual a l’illa i especialment 2 enormes àguiles, que varen passar massa lluny per a poder ser identificades del tot, malgrat haver-les vist 10 minuts i que molt probablement eren àguiles imperials (o ibèriques o orientals), una autèntica “bomba” que se’ns va escapar per un centenars de metres i que es varen quedar únicament com a “aquila sp” sense poder acabar-les d’identificar del tot.

Només un àguila marcenca ha passat aquesta pre-nupcial sobre Albercutx

Ara, ja en plena calor estiuenca no hi ha pas migratori, ja que els ocells (rapinyaires o no) ja estan establerts als seus llocs de cria i únicament es poden veure ocells divagants o individus no reproductors. Ara hem de gaudir dels ocells propis de l’estiu mallorquí, els que crien aquí, com aquesta preciosa terrola (Calandrella brachydactyla) , molt mimètica i de colors apagats i poc cridaners però que es va deixar fotografiar de ben a prop.

Per terminar, una petita i estiuenca terrola, que cria a l’illa... perquè m’agrada

S'esgota la Guia de Turisme Ornitològic de Mallorca

joem | 07 Juny, 2011 12:15

Al novembre del 2009 amb 3 companys més vàrem treure al mercat una guia que pretenia cobrir un buit que es notava sobre tot per part dels milers de “birdwatchers” (ornitòlegs) britànics que cada any venen a l’illa i que contínuament demanaven informació sobre llocs on anar per a veure tal o qual espècie. El llibre s’anomena “Guia de Turisme Ornitològic de Mallorca”, traduït directament de l’anglès, tot i que a la versió en català li sobra la paraula “turisme”, ja que és una guia per la gent d’aquí i els mallorquins quan pugen a l’Ofre o van a Cabrera o Formentor a veure ocells no fan turisme.

En aquells dies, entre l’emoció del nostre primer llibre, l’edició que varen fer nosaltres mateixos, la distribució per els canals on es mouen els aficionats als ocells, ni tan sols vaig escriure un post anunciant que finalment la guia ja estava en el mercat, per això ara, que la versió en català s’està esgotant he decidit escriure l’article que hauria d’haver escrit al novembre de 2009 i de pas servirà com a recordatori per aquells que encara no ho tenen de que la tirada en català s’esgota i gaire be no queden més que uns pocs exemplars.

La guia esta estructurada en 17 zones que cobreixen totalment tots els hàbitats i ecosistemes de Mallorca, o sigui les zones de més riquesa ornítica o aquelles on es poden trobar les espècies més buscades pels turistes (que no són sempre les mateixes que busquem els d’aquí, ja que per exemple un dels que tot turista vol veure és el puput i per nosaltres és un ocell absolutament comú), que van des de les més conegudes com s’Albufera, Formentor, Cabrera i el Salobrar de Campos, fins a zones molt menys conegudes com es Blanquer de Maria, la Comuna de Bunyola, s’Esclop o es cap Blanc.

La Guia està editada en català i amb anglès

A alguna d’aquestes disset zones es poden veure les espècies d’ocells més buscades i/o més difícils de veure a l’illa com ara el busqueret coallarga, el puput, el falcó marí, l’hortolà de canyet, el voltor negre, el menjamosques o el virot petit, al mateix temps que la resta d’espècies més comunes i abundants, però en molt de casos desconegudes pels no especialistes.

Les fotografies són de’n Sebastià Torrens, com aquesta espectacular àguila peixetera de la portada

Cada una de les zones es divideixen en diferents apartats, com que es pot veure a primavera i estiu (els ocells nidificants), que es pot veure a la tardor i l’hivern, les espècies més característiques, la millor època per anar-hi, altres zones properes d’interès i l’itinerari proposat, tot i que aquest d’una manera molt general, ja que no es tracta de veure monuments o paisatges que sempre estan al mateix lloc, sinó ocells que es mouen, volen i poden deixar-se veure a qualsevol lloc, per la qual cosa com dic l’itinerari són una sèrie de consells de per quines àrees t’has de moure.

Un exemple d’una de les zones, es marca una ruta però no de forma detallada

A més de les 17 zones que es descriuen a la guia te altres capítols importants es fa una introducció a la observació d’ocells a l’ílla, com un codi ètic de l’observador d’aus, un dedicat als endemismes propis de l’illa, unes dades GPS per arribar a cadascuna de les zones, un status de cada una de les espècies i un llistat de rareses que es poden veure a Mallorca

Els texts són d’en Maties Rebassa en col·laboració meva, el disseny de na Maricarmen Oriola i els mapes meus i el resultat és un producte de molta qualitat i que com dic cobreix aquest buit que es trobava a un camp que cada dia està més a l’alça com és el turisme de natura. Fins ara s’han distribuït uns 950 llibres de l’edició en català i 2400 amb anglès i com dic tot i que d’anglès encara en queden a bastament, en català són els darrers llibres que queden i ara per ara no està prevista una nova edició de la guia, així que ja ho sabeu si us interessa i no la teniu a la web de birdingmajorca trobareu una llista de llibreries i altres llocs on encara queden exemplars.

El disseny del llibre juntament amb la qualitat de les imatges donen un producte de molta qualitat

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb