La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

23-F al Ferrol

joem | 23 Febrer, 2011 21:54

El 23-F del 1981 és un d’aquells dies (com el 11-S del 2001 o el 20-N del 1975) que tothom recorda on estava i que feia a una hora concreta, en el cas del 23-F sobre les sis i mitja de la tarda, quan un grup de guàrdia civils va irrompre en el congrés dels diputats i va segrestar no només als diputats i al govern de l’estat sinó també la incipient democràcia (30 anys després encara em sembla incipient) d’aquest estat que anomenen Espanya.

Aquests dies d’aniversari, on les ràdios, els diaris, els llibres i les televisions ens recorden aquell dia, a mi hi ha un altre fet que m’ho fa recordar, els soldats i pilots libis que estan desertant i alguns dels quals estan essent executats per no complir les ordres de disparar contra la població.

Una moderna fragata atracada a l’Arsenal militar, amb Ferrol al fons (foto: wikicommons)

I m’ho fa recordar perquè quan aquell horabaixa de febrer, els infants de marina varen arribar al pati de l’Arsenal Militar del Ferrol (llavors encara era del Caudillo) exaltats i cridant-nos a nosaltres, “pobres” mariners si no sabien el que estava passant i ens varen dir que els militars havien “tomado” el congrés de diputats, varen anul·lar tots els permisos, sortides i demés i ens vàrem quedar tots a dintre del quarter.

Corunya va ser una de les províncies que en principi es va posar al costat dels colpistes i a dintre de l’arsenal ho vàrem notar. Suposo que mentre els caps de l’exèrcit i l’armada, el rei i els seus adlàters mesuraven forces i veien qui posava més sobre la taula, els soldats érem simples números que manejaven amunt i avall, fins que finalment el rei es va posicionar en contra dels militars colpistes encapçalats per en Tejero a Madrid, Milan del Bosch a València i Torres Rojas a la Corunya.

Però tot i que la història ens vol presentar al rei com l’heroi del 23-F, la veritat és que no va aparèixer a la televisió fins a les 01:15 minuts de la matinada del dia següent, es a dir set hores després del cop d’estat, no fos que sortint abans hagués cremat el seu futur si triomfava el cop d’estat.

I dic que el que passa a Líbia em recorda aquells dies, perquè durant les set hores que al Borbó li va costar dir que ell estava per la democràcia i contra els militars, a l’Arsenal ens varen cridar tres cops al pati d’armes, vestits de combat i ens varen donar un fusell ametrallador així com 200 bales, i tres vegades ens varen fer tornar tota aquell armament, incloent cascs, botes i demés. Varen ser moments en que era difícil fins i tot intentar analitzar les possibilitats que havia: disparar contra possibles manifestants, deixar-ho tot en un descuit d’algú i fugir a Portugal desertant, “carregar-nos” al sergent del grup i fugir, plantar-se al pati i no obeir les ordres...

Finalment, sobre la 1.30 de la matinada ens varen enviar a tots al llit, suposadament perquè la democràcia havia guanyat la partida. En definitiva crec que aquell dia vàrem perdre tots i jo vaig entendre clarament dues coses: la primera que mai hagués disparat o actuat contra la gent o els manifestants, i la segona perquè els sergents no porten fusells sinó pistoles, i és que ells no han de disparar ni controlar a “l’enemic”, sinó als 12 o 15 soldats que te davant i que són el seu escamot, què són als que realment ha de vigilar i evitar que deixin les armes o fugin.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb