La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

La isla Bonita

joem | 09 Febrer, 2011 22:27

Acostumat a viure i recorrer Menorca, m’ha sorprès molt una illa que te les mateixes dimensions (Menorca te 701 km2 i la Palma 708), però què són absoluta i diametralment diferents. Per començar el que crida l’atenció és que malgrat tenir la mateixa superfície cartogràfica, la Palma té moltíssima més superfície real, possiblement 4 o 5 vegades més amb centenars de quilòmetres més de carreteres i molt més territori. La explicació es senzilla, la superfície cartogràfica oficial no te en compte el relleu, és a dir cartogràficament tenen la mateixa superfície una tenda de campanya sense desplegar (es a dir només el fons) que una muntada, quan realment la tenda muntada te 4 parets i per tant més del triple de superfície real que la que està sense desplegar.

La Palma és la primera o segona illa més muntanyosa del món, si tenim en compte la seva superfície (700 kms2) i la seva altura (2.425 m) i això provoca que sigui una illa de contrasts brutals, amb una diferència increïble entre barlovent (de tipus atlàntic i selvàtic a algunes zones) i sotavent de clima mediterrani i molt més sec.

El primer que crida l’atenció són les carreteres, la majoria de muntanya, amb corbes, túnels, viaductes, ponts, pendents i excepte en la carretera de Santa Cruz a los Llanos, es fa realment difícil avançar per l’illa, destacant entre totes les carreteres la LP-111 una estreta i impressionant carretera (algun moment recorda a alguna dels Andes) que surt del poble de Barlovento en direcció ponent cap a Garafia, amb tres túnels espectaculars que semblen fets a pico i pala i algun barranc que talla l’alè.

La carretera LP-111 travessa llocs d’una bellesa espectacular

El tercer túnels ens fa dubtar de si cabrà el nostre cotxe i que passarà si arriba algú de front

En algun punt més val no mirar cap baix si es pateix vertigen

La segona ruta que no pot faltar a ningú que visiti la Palma, és la pujada fins al roque de los Muchachos, que amb els seus 2.425 m és el punt culminant de l’illa i on es troba el millor observatori astrofísic de l’hemisferi nord, la carretera comença molt a prop de Santa Cruz i no para de guanyar altura durant més de 30 kms fins a arribar a passar a menys de 20 m de la vorera de la Caldera de Taburiente, on bona part de l’any hi ha neu. Les vistes sobre la Caldera i la mar (2400 m més a baix) que hi ha al mirador de los Andenes són incomparables, tot i que durant moltes hores cada dia hi ha boires i núvols cobrint la zona. La posterior visita-passeig fins al roque de los Muchachos és també espectacular, i en una curta caminada ens endinsarà uns metres a la zona de penyals de la Caldera de Taburiente aconseguint si és possible les vistes que havia al mirador de los Andenes.

La Caldera de Taburiente des del mirador de los Andenes, amb los Llanos de Aridane i la mar al fons

Els telescopis Magic I i II, són dels més espectaculars i moderns de tots els que hi ha a los Muchachos

Des del roque, una curta caminada ens porta a un nou mirador entre els penyals, a l’hivern la neu ho domina tot

Un bisbita (titina) caminante, al cim del roque de los Muchachos

La tercera visita ineludible si estàs a la Palma, es el Parc Nacional de la Caldera de Taburiente, un dels primers parcs nacionals de l’estat que protegeix un magnífic bosc de pi canari, que cobreix les parts baixes de la caldera que dona nom al parc, un immens volcà buit que va desaparèixer a l’oceà. Com dic l’entorn està format per pi canari i contrasta la part baixa de la caldera on brilla el sol molta estona amb les parts altes, sempre cobertes per les boires que formen els humits vents alisis quan pugen per superar el relleu; tot i que la visita a la Cumbrecita és obligada (hi ha límit de cotxes i s’ha de demanar un ticket al centre de visitants i no deixen passar fins que surt algun dels que ja està dintre) el parc de Taburiente és un parc més per ser recorregut i travessat a peu que per ser visitat amb el cotxe.

Un bosc de pi canari perfectament conservat cobreix les parts més baixes de Taburiente

Els xoriguers, són els mateixos que al mediterrani

Un detall del magnífic estat en que es troben els pinars del parc

Les parts superiors de la caldera pasen moltes hotes cobertes per boires

Els arcs de sant Martí solen formar-se els horabaixes i són espectaculars

Pel final he deixat la laurisilva, es tracta d’un bosc relicte, una relíquia de la era terciària, que no és més que petits redols de selva amagats als barrancs de l’est i el nord de l’illa, alimentats per la continua arribada dels vents alisis, que deixen la seva humitat enganxada a l’abundant vegetació que posteriorment degota fins a terra, per la qual cosa també se’l coneix com “el bosc que plora”. Aquesta selva està dominada per arbres de llorer i tils que sobrepassen els 30 metres d’alçada, mentre a les parts baixes dominen les falgueres; el conjunt impressiona, es fosc, humit, verd, s’escolten les gotes d’aigua i la sensació és la d’estar creuant per un túnel verd, format per milers de fulles de llorer i tils.

Els boscs de laurisilva més espectaculars i ben conservats de l’illa són el Cubo de la Galga i el Bosque de los Tilos, tots dos situats a la zona nord-est de l’illa, entre Puntallana i Los Sauces. Si es vol caminar més, no es te vertigen i el temps ho permet (els dies que vàrem estar les fortes pluges no ho feien aconsellable) és pot pujar fins a los Nacientes de Marcos i Cordero, situats a la mateixa zona de los Tilos però a molta més altura; són dues surgències importants i l'aigua es recull en una canal i es duu cap a les parts baixes de l'illa creuant laurisilva, túnels, penyals, aqüeductes, una autèntica meravella.

L’humitat i verdor de la laurisilva criden l’atenció des del primer moment

A mida que ens endinsem en al barranc, la vegetació es fa més i més espessa

La presència de la gent ens deixa veure les dimensions reals dels llorers, els tils i altres arbres

Un túnel obert al segle passat, per treure aigua i llenya ens permet pensar que entrem a un túnels dins un túnel

Al més profund de la “selva” els pinsans de la Palma, afamats per 3 dies de pluja, s’acosten a veure si queden miques

Per terminar quatre fotos més, una de la ciutat de Santa Cruz, situada a ran de mar, però amb la pressió de les altes muntanyes just al darrera, així com dels plàtans i plataners que dominen les zones més planes de l’illa i del majestuós Teide, situat a la veïna illa de Tenerife i que es pot veure des de tota la zona oriental de la Palma, però que degut al mal temps i les boires no vàrem poder veure fins a enlairar-nos de tornada a Mallorca.

Una finestra de llum solar il·lumina la ciutat de Santa Cruz, encaixonada per fortes pendents i muntanyes

El plàtan és el cultiu predominant a aquelles zones més planes i on hi ha aigua

El plàtan... de Canàries

Impressionant vista del Teide des de l’avió, que ràpidament fa pensar que potser mereix un proper viatge a Canàries

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb