La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

Contador innocent ??

joem | 15 Febrer, 2011 21:09

A l’any 2006 i a un altre article d’aquest mateix bloc, ja em preguntava que passaria quan la “bolla negra” del suïcidi col·lectiu en que s’havia convertit tot el que rodeja el control antidoping, arribés a senyalar al número 1, al millor del món o al menys de les grans voltes que és el que mou als grans mitjans de comunicació i atreu l’atenció de les masses.

Idò ja ho hem anat sabent al llarg d’aquests mesos, des que el famós 21 de juliol n’Alberto Contador (no deu tenir res a veure amb les bosses de sang marcades A.C. de l’Operación Puerto, tot i que tot el seu equip no només estava implicat sinó que era en bona part l’organitzador) va passar un control i va donar positiu amb clembuterol, a partir d’aquell moment ja hem vist el que va passar.

Primer la UCI va intentar amagar el positiu i no va dir res, callant i negociant sota la taula i d’amagat a veure com es podia ocultar el tema, fins que un mes després, algú del laboratori alemany, fart de veure com s’amagava el positiu, el va filtrar a la premsa del seu país. Després tot varen ser corregudes i en pocs dies el 24 d’agost la UCI comunicava a n’A.C. que havia donat positiu a Pau amb clembuterol.

El que va succeir després és propi d’una comèdia dels germans Marx: el solomillo, la carnisseria d’Irún, els picogramos, els científics, els ramaders bascos, els estrangers de l’equip que no mengen solomillo, la punteta que es guarda pel mateix dia que el Tour acaba al Tourmalet, les llàgrimes, el “Santiago y cierra España”, l’enveja de tota Europa pels èxits espanyols, el pobre i innocent al·lot que per segona vegada estava al lloc equivocat en el moment equivocat (talment com a l’Operación Puerto), les patètiques rodes de premsa, les amenaces de retirada, el ticket del solomillo, la reconstrucció del viatge...

Deu ser un solomillo basc? Deu tenir clembuterol? Es deu vendre a Irún?

Finalment el cas va arribar a la Federación Española de Ciclismo i al seu Comité de Competició i avui hem sabut el resultat: A.C. es innocent, la culpa és d’una maleïda vedella a la venda una carnisseria d’Irún, que des d’allà va continuar viatge fins a Pau en el cotxe d’en López Cerrón i va acabar a la paella de la cuina d’un autobús de l’equip (que dolents tornen ser els francesos que no ens deixen ni cuinar als hotels) i posteriorment al plat de n’A.C, fent pitar la maquineta del laboratori d’Alemanya que analitzava la sang d’en Contador.

Tal com va passar amb la UCI, la FEC també s’ha acollonat veient que aquesta vegada el ciclista marcat amb la bolleta negra era el número 1 i després de pressions fins i tot del president del govern de l’estat, l’inefable Rodríguez Zapatero, ha dictaminat tot el contrari del que la mateixa FEC havia proposat! Declarant n’A.C. innocent d’haver ingerit el clembuterol que havia a la seva sang.

No es podria haver pensat tot això molt abans? No es podria haver aturat abans aquesta bogeria de l’antidoping? Ha estat necessari que caigués el número 1 per què tots els directius que viuen del ciclisme i dels ciclistes salvin a un ciclista?

Sembla que sí, i qualsevol que em conegui o hagi llegit el que repetidament he manifestat a aquest bloc o a la premsa, sabrà que no estic en contra de que s’hagi exculpat a Contador, si no de que abans no es fes el mateix amb:

Basso, Pantani, Ricco, Beloki, Landis, Rasmunsen, Ullrich, Sevilla, Mancebo, Astarloza, Valverde, Jarsche, Scarponi, Caruso, Botero, Unai Osa, Aitor Osa, Hamilton, J.E. Gutiérrez, Marcos Serrano, Roberto Heras, Vicioso, Mancebo, Edo, David Etxebarria, González de Galdeano, Allan Davis, Nozal, Paulinho, Hruska, Cabello, Casero i tants i tant d’altres als que no se els hi va aplicar mai aquest criteri i als que es va enfonsar per sempre, molts d’ells deixant la bicicleta.

Un tsunami a la Palma

joem | 11 Febrer, 2011 20:11

Com haureu vist per el meu anterior post, he passat uns dies a la Palma, la major part d’ells amb molt mal temps, sense poder fer gaire cosa i no vaig poder visitar la part sud de l’illa, ja que em vaig dedicar més a la nord que és la més espectacular. Només una horabaixa que el temps semblava millorar vaig recórrer el sud, la zona que anomenen ruta dels volcans i Cumbre Vieja, volcans que varen estar en activitat fa molt poc temps.

Tota la zona de ponent de Cumbre Vieja és espectacular per la força amb que cau sobre la mar

La veritat és que el temps va tornar empitjorar ràpidament i no vaig poder veure massa la zona, però crida l’atenció per la forma en que les muntanyes baixen des de Cumbre Vieja fins a la mar, en forma de pendents i costers de més de 1000 m de desnivell (en algun cas 1700) que baixen des dels volcans apagats fins a la mar, donant una sensació bastant forta d’inestabilitat, com si allò s’aguantés no se sap molt be perquè, ja que no es veuen parets de roca o contraforts que ho sustentin, sinó que tot semblen materials fluixos.

Després una espessa boira em va impedir veure la part més sud de l’illa, la zona del Teneguía, i tot que vaig tornar a l’hotel amb la impressió de que la zona de Cumbre Vieja és un àrea complicada, i que les pendents d’aquells materials inestables eren massa fortes no imaginava tot el que es parla sobre aquesta zona de la Palma.

Arran d’un comentari, sobre l’enfonsament del sud de la illa, m’he adonat que hi ha multitud d’estudis, de simulacions, de models matemàtics, de documentals sobre els brutals efectes que l’enfonsament d’aquesta part sud de l’illa i la seva caiguda a la mar tindria sobre les Canàries però especialment sobre la costa est d’Estats Units i el Càrib, ja que es produiria un tsunami brutal que arribaria a afectar tota la costa d’Amèrica i bona part de la façana atlàntica d’Europa.

A Youtube hi ha moltíssims de vídeos aquí podem veure un documental amb subtítols en castellà documental amb subtítols en castellà i a aquest podem veure una curta simulació de com seria el tsunami que es produiria arran de l’enfonsament.

Si entreu veureu que cada vídeo porta a altres i podreu veure la gran quantitat que sobre el mateix tema hi ha al Youtube, és impressionant!.

Dues coses em criden l’atenció: Tot el que he vist i llegit no diu en cap moment “si això passes...”, sinó que diuen “quan això passi...” i la segona és que ningú fa cap referència als habitants d’aquesta zona de la Palma, que sense ser molts deuen ser uns 4 o 5.000 i totes les preocupacions són que passaria a Miami, Florida o la costa Est.

Pel be de tots, espero que això que tothom dona per fet que passarà en menys de mil anys, tardi molt més en ocórrer.

La isla Bonita

joem | 09 Febrer, 2011 22:27

Acostumat a viure i recorrer Menorca, m’ha sorprès molt una illa que te les mateixes dimensions (Menorca te 701 km2 i la Palma 708), però què són absoluta i diametralment diferents. Per començar el que crida l’atenció és que malgrat tenir la mateixa superfície cartogràfica, la Palma té moltíssima més superfície real, possiblement 4 o 5 vegades més amb centenars de quilòmetres més de carreteres i molt més territori. La explicació es senzilla, la superfície cartogràfica oficial no te en compte el relleu, és a dir cartogràficament tenen la mateixa superfície una tenda de campanya sense desplegar (es a dir només el fons) que una muntada, quan realment la tenda muntada te 4 parets i per tant més del triple de superfície real que la que està sense desplegar.

La Palma és la primera o segona illa més muntanyosa del món, si tenim en compte la seva superfície (700 kms2) i la seva altura (2.425 m) i això provoca que sigui una illa de contrasts brutals, amb una diferència increïble entre barlovent (de tipus atlàntic i selvàtic a algunes zones) i sotavent de clima mediterrani i molt més sec.

El primer que crida l’atenció són les carreteres, la majoria de muntanya, amb corbes, túnels, viaductes, ponts, pendents i excepte en la carretera de Santa Cruz a los Llanos, es fa realment difícil avançar per l’illa, destacant entre totes les carreteres la LP-111 una estreta i impressionant carretera (algun moment recorda a alguna dels Andes) que surt del poble de Barlovento en direcció ponent cap a Garafia, amb tres túnels espectaculars que semblen fets a pico i pala i algun barranc que talla l’alè.

La carretera LP-111 travessa llocs d’una bellesa espectacular

El tercer túnels ens fa dubtar de si cabrà el nostre cotxe i que passarà si arriba algú de front

En algun punt més val no mirar cap baix si es pateix vertigen

La segona ruta que no pot faltar a ningú que visiti la Palma, és la pujada fins al roque de los Muchachos, que amb els seus 2.425 m és el punt culminant de l’illa i on es troba el millor observatori astrofísic de l’hemisferi nord, la carretera comença molt a prop de Santa Cruz i no para de guanyar altura durant més de 30 kms fins a arribar a passar a menys de 20 m de la vorera de la Caldera de Taburiente, on bona part de l’any hi ha neu. Les vistes sobre la Caldera i la mar (2400 m més a baix) que hi ha al mirador de los Andenes són incomparables, tot i que durant moltes hores cada dia hi ha boires i núvols cobrint la zona. La posterior visita-passeig fins al roque de los Muchachos és també espectacular, i en una curta caminada ens endinsarà uns metres a la zona de penyals de la Caldera de Taburiente aconseguint si és possible les vistes que havia al mirador de los Andenes.

La Caldera de Taburiente des del mirador de los Andenes, amb los Llanos de Aridane i la mar al fons

Els telescopis Magic I i II, són dels més espectaculars i moderns de tots els que hi ha a los Muchachos

Des del roque, una curta caminada ens porta a un nou mirador entre els penyals, a l’hivern la neu ho domina tot

Un bisbita (titina) caminante, al cim del roque de los Muchachos

La tercera visita ineludible si estàs a la Palma, es el Parc Nacional de la Caldera de Taburiente, un dels primers parcs nacionals de l’estat que protegeix un magnífic bosc de pi canari, que cobreix les parts baixes de la caldera que dona nom al parc, un immens volcà buit que va desaparèixer a l’oceà. Com dic l’entorn està format per pi canari i contrasta la part baixa de la caldera on brilla el sol molta estona amb les parts altes, sempre cobertes per les boires que formen els humits vents alisis quan pugen per superar el relleu; tot i que la visita a la Cumbrecita és obligada (hi ha límit de cotxes i s’ha de demanar un ticket al centre de visitants i no deixen passar fins que surt algun dels que ja està dintre) el parc de Taburiente és un parc més per ser recorregut i travessat a peu que per ser visitat amb el cotxe.

Un bosc de pi canari perfectament conservat cobreix les parts més baixes de Taburiente

Els xoriguers, són els mateixos que al mediterrani

Un detall del magnífic estat en que es troben els pinars del parc

Les parts superiors de la caldera pasen moltes hotes cobertes per boires

Els arcs de sant Martí solen formar-se els horabaixes i són espectaculars

Pel final he deixat la laurisilva, es tracta d’un bosc relicte, una relíquia de la era terciària, que no és més que petits redols de selva amagats als barrancs de l’est i el nord de l’illa, alimentats per la continua arribada dels vents alisis, que deixen la seva humitat enganxada a l’abundant vegetació que posteriorment degota fins a terra, per la qual cosa també se’l coneix com “el bosc que plora”. Aquesta selva està dominada per arbres de llorer i tils que sobrepassen els 30 metres d’alçada, mentre a les parts baixes dominen les falgueres; el conjunt impressiona, es fosc, humit, verd, s’escolten les gotes d’aigua i la sensació és la d’estar creuant per un túnel verd, format per milers de fulles de llorer i tils.

Els boscs de laurisilva més espectaculars i ben conservats de l’illa són el Cubo de la Galga i el Bosque de los Tilos, tots dos situats a la zona nord-est de l’illa, entre Puntallana i Los Sauces. Si es vol caminar més, no es te vertigen i el temps ho permet (els dies que vàrem estar les fortes pluges no ho feien aconsellable) és pot pujar fins a los Nacientes de Marcos i Cordero, situats a la mateixa zona de los Tilos però a molta més altura; són dues surgències importants i l'aigua es recull en una canal i es duu cap a les parts baixes de l'illa creuant laurisilva, túnels, penyals, aqüeductes, una autèntica meravella.

L’humitat i verdor de la laurisilva criden l’atenció des del primer moment

A mida que ens endinsem en al barranc, la vegetació es fa més i més espessa

La presència de la gent ens deixa veure les dimensions reals dels llorers, els tils i altres arbres

Un túnel obert al segle passat, per treure aigua i llenya ens permet pensar que entrem a un túnels dins un túnel

Al més profund de la “selva” els pinsans de la Palma, afamats per 3 dies de pluja, s’acosten a veure si queden miques

Per terminar quatre fotos més, una de la ciutat de Santa Cruz, situada a ran de mar, però amb la pressió de les altes muntanyes just al darrera, així com dels plàtans i plataners que dominen les zones més planes de l’illa i del majestuós Teide, situat a la veïna illa de Tenerife i que es pot veure des de tota la zona oriental de la Palma, però que degut al mal temps i les boires no vàrem poder veure fins a enlairar-nos de tornada a Mallorca.

Una finestra de llum solar il·lumina la ciutat de Santa Cruz, encaixonada per fortes pendents i muntanyes

El plàtan és el cultiu predominant a aquelles zones més planes i on hi ha aigua

El plàtan... de Canàries

Impressionant vista del Teide des de l’avió, que ràpidament fa pensar que potser mereix un proper viatge a Canàries

«Anterior   1 2
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb