La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

Contador també dona positiu

joem | 30 Setembre, 2010 15:07

Em sap greu tornar a parlar de ciclisme en dies com avui, quan els diaris, les ràdios i els aficionats no paren de dir que fets com aquests (suposo que ja sabeu a quin fets m’estic referint un dia en que s’ha conegut que Alberto Contador, Ezequiel Mosquera i un altre ciclista del Xacobeo Galícia han donat positiu) acabaran amb el ciclisme, que notícies com aquesta mataran el ciclisme. Per desgràcia crec que fets tan greus com que el guanyador dels darrers tres Tours de França i el segon de la Vuelta a Espanya donin positiu no poden matar el ciclisme perquè tal com ja vaig escriure fa algun temps a aquest mateix bloc quan va esclatar la “Operación Puerto”, o posteriorment quan va donar positiu Floyd Landis i finalment quan va donar positiu Mikel Astarloza, crec que el ciclisme està mort des de molt abans, possiblement des de aquell dia que els corredors es varen seure a la carretera durant un Tour a l’any 1998 i una sèrie de ciclistes varen seguir endavant sense fer costat al gruix dels seus companys. Potser des de llavors només estem assistint al seu enterrament, un enterrament trist i llarg, del qual aquests fets no són més que una passa més.

Contador amb un maillot de líder del Tour que ara pot perdre

Com ja deia als articles esmentats, en aquella ocasió els ciclistes varen perdre la possibilitat de comandar sobre el seu propi esport i sobre el seu futur i varen deixar aquest en mans d’uns “tipos”: UCI, COI, AMA, AFDL, que en la seva vida han pujat a una bicicleta, que viuen a cos de rei (aquests dies molts d’ells estan a Australia, gaudint dels Campionats del Món de Ciclisme i dels seus plaers preferits, siguin bon menjars, millors vins i cicerones (al·lots o al·lotes que els gustos no es discuteixen) que els hi mostren la ciutat, això sí, sempre a càrrec de l’organització, ells no paguen ni un duro). Aquests senyors amb la complicitat covard dels ciclistes que ho permeten s’han carregat el ciclisme fa temps i crec que ja només quedar enterrar-lo.

Fa uns mesos em preguntava qui seria el següent en “caure”, que tot era qüestió de temps, idò ja tenim el següent, ni més ni menys que el millor corredor per a grans voltes, el guanyador del darrers tres tours, el ciclista que havia de superar n’Indurain i n’Armstrong. Impressionant! L’acabo de veure a les televisions, jurant la seva innocència, el seu “amor” per un esport net i pur, el seu repte de posar la ma en el foc i no cremar-se...

Uff, com em sona tot això, es trist, però com aquests senyors als que els ciclistes mantenen vulguin, Contador està llest, al menys per els propers dos anys, amés de perdre el darrer Tour que va guanyar a la carretera, així de trist, així de dur.

I sabeu que és el més trist de tot? Què cap dels seus “companys” de professió, cap ciclista mourà un dit, donarà la més petita mostra de solidaritat amb l’àngel caigut, cap ciclista donarà la cara per Contador, el nou “apestat”. Si els científics acaben donant la raó (sembla que la quantitat de clembuterol es ínfima) a Contador es salvarà i tot quedarà en un ensurt; sinó li donen la raó, serà una víctima més a la llarga llista de campions caiguts i tota la resta de ciclistes respiraran tranquils, miraran passar el cadàver i pensaran: ufff un altre, mentre no sigui jo!

I Contador plorarà, maleirà la seva sort, jurarà la seva innocència, demanarà un tractament més just, cridarà en el desert durant dos anys com a mínim, afirmant als quatre vents que el problema va ser un bistec d’una vedella engreixada amb clembuterol i potser es sorprendrà de que cap ciclista li faci costat...

Potser s’hauria de demanar que va fer ell quan li varen fer el mateix a Rasmunssen, a Landys, a Astarloza, a Vinokurov, a Toni Colom, a Basso, a Ullrich, a Mancebo, a Oscar Sevilla... Potser ni tan sols sap qui és en Bertol Brecht.

Alberto, no veies el que estava passant? No veies que pregar que no em toqui que no em toqui, no era suficient?

Em sap greu per un bon ciclista, però tampoc ara ningú mourà un dit per ell.

Ocells atropellats a Mallorca

joem | 28 Setembre, 2010 18:10

Aquests dies, arran de la publicació de l’Atles d’ocells nidificants de Mallorca i de la major o menor abundància d’ocells comuns, he recordat una petita i vella feina que vaig fer als anys 95, 96 97 d’anotar tots els ocells que trobava morts a les cunetes mentre corria en bicicleta i em passava moltes hores per les carreteres.

Lògicament la feina no seguia cap mètode científic, ni transectes signifícatius i simplement anava anotant espècie, dia, hora, estat i UTM de tots els ocells que trobava morts, per la qual cosa les zones més “prospectades” són les properes a Palma, per on més dies sortia a entrenar i no apareix cap ocell com ànneres o limícoles i similars que de ben segur es troben per la zona de Campos o per sa Pobla i Muro.

Com a curiositat dir que el primer any (1995) va ser complet de gener a octubre i tot i fer molts més dies, llavors encara competia i lògicament entrenava a molta més velocitat i amb altres companys i en conseqüència veia molt menys cadàvers; els dos darrers anys vaig fer només trenta i pocs dies cada un i tots a l’hivern, la qual cosa es nota en les espècies trobades.

Llistat de tots els ocells trobats morts a les carreteres de Mallorca

Ara fent els resums he vist com el ritme de trobada era pràcticament 1 ocell mort cada hora (excepte el primer any que anava massa ràpid) i em sorprèn que sempre que he vist estudis sobre mortalitat d’ocells a les carreteres surten xifres que em semblen desproporcionades, tot i que ja dic no seguia cap mètode científic si passava moltes hores a la carretera i no em quedava cap cadàver sense trobar.

Finalment dir que coincideix amb el recentment publicat Atles, en que el busqueret de cap negre es el més abundant allà i el més atropellat i em crida l'atenció la gran quantitat de ropits trobats morts, així com la pàssera trobada pujant a Valldemossa, un ocell que no és massa habitual a les zones humanitzades.

Ja dic no pretén ser un estudi científic i és simplement una curiositat, que vull donar a conèixer ja que tenia la feina feta.

l'Airbús 380 a Palma

joem | 27 Setembre, 2010 08:00

Fa uns anys Airbus va anunciar que treia al mercat un nou avió amb capacitat fins a 800 passatgers, al que va anomenar Airbus 380, i que seria l’avió comercial més gros del món, sobrepassant al mític Boeing 747. Anys després finalment va aconseguir que aquest avió gegant s’enlairés des de l’aeroport de Tolosa i després d’uns mesos de vols de prova va anar entregant les primeres aeronaus a les companyies aèries que els havien comanat, essent les primeres companyies asiàtiques especialitzades en llargs vols fins a Europa o Estats Units.

Un dels primers A380 fent vols de proves a Tolosa

A Europa tenen 380 Air France i Lufthansa, que també tenen rutes cap a destinacions asiàtiques de llarga distància. Fa tres anys un d’aquests avions gegants va passar per Mallorca va fer tres dues passades sense arribar a aterrar i es va tornar cap a la seu d’Airbus. Semblava que això seria tota la relació de l’A380 amb Palma, ja que aquests tipus d’avions no es destinen a rutes curtes i per tant no tornaria a passar per Mallorca excepte en cas d’alguna emergència que el fes parar de forma imprevista.

Però ves per on, Lufthansa ens ofereix aquest proper cap de setmana la possibilitat de gaudir plenament de dues visites del gegant al nostre aeroport, ja que per motius promocionals, dissabte 2 d’octubre i diumenge 3, ha programat que el vol Frankfurt-Palma es faci amb algun dels Airbus 380 que te a la seva flota, arribant aproximadament sobre les 10.30 del matí i sortint poc més d’una hora després

Aquesta hora del matí no és la millor hora per fer bones fotos a l’aeroport de Palma, però veure 2 aterratges i 2 enlairaments d’aquest avió és una oportunitat que no es pot perdre, potser com va passar amb el Concorde mai més tornarà a Palma.

1 2 3  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb