La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

Els atacs al PTI de Menorca

joem | 25 Febrer, 2010 15:55

Aquests dies estic assistint atònic als atacs des de diferents bandes (PP, empresaris, mitjans de comunicació (comandats pel Diari Menorca), tertulians o comentaristes, etc.) contra el Pla Territorial de Menorca (PTI) sense dubtes el més proteccionista dels tres plans territorials que ordenen les illes i que entre d’altres mesures de caire respectuós amb el territori prohibeix els habitatges a sòl rústic, el creixement de les zones costeres o els habitatges plurifamiliars a la costa.

Ara de cop, arran d’una fantasmagòrica denúncia d’uns promotors que volien fer una bodega de disseny a la finca de Torralbenc a Alaior, s’han destapat tots els dimonis contra el PTI, com si la crisi econòmica fos exclusiva de Menorca i com si el culpable de tots els mals fos el PTI per protegir massa el territori, no hi ha dia que al Diari Menorca (abanderat de la campanya) no surti algun columnista, algun editorial, algun reportatge sobre el tema, sempre amb titulars sensacionalistes que quan llegeixes la notícia queden en res.

La maqueta de la bodega (l'únic que hi ha) Foto: Diari Menorca

Després de tant de dies i tants comentaris encara no he aconseguit assabentar-me quin es el problema, quin apartat del PTI, quin article de la seva normativa (i la conec be) impedeix que es faci una bodega al sòl rústic, quin entrebanc va posar el Consell per que els promotors es fessin enrera. I crec que no ho he llegit ni he pogut saber-ho, simplement per que no existeix, el PTI no impedeix que es construeixi una bodega al rústic; tot sembla un simple embolic dels promotors (molt ben montat: arquitecte famós, bodega de disseny, crisi econòmica, PTI que ofega) que han trobat el camp adobat a la premsa local per atacar un pla que es admirat fora de la illa.

Des d’aquí convit als promotors, als periodistes del Menorca, als tertulians i editorialistes a que diguin clarament l’article del PTI que no ha permès aixecar una bodega a Torralbenc, no seria que els promotors tenien altres intencions? No amaga tot això el desig d’omplir el sòl rústic de Menorca d’habitatges per tot arreu com ja es fa a Mallorca, Eivissa i bona part del litoral de la península? No seria que els promotors de la bodega volien altra cosa i no una inversió en vinyes? Perquè no ho aclareixen tot i que semblen tenir pàgines i pàgines a la seva disposició?

La veritat és que no ho se, i se’m fa difícil fer judicis de valor sobre per què han desistit d’intentar fer la bodega (ni tan sols han presentat el projecte, no se com poden dir que el PTI els ha impedit) però el que si és cert és que llegint la premsa és impossible trobar una sola raó objectiva de quin és o ha estat el problema, només titulars sensacionalistes, opinions oportunistes i manipulacions interessades, potser per tal d’aprofitat la crisi econòmica global i crear un estat d’opinió favorable, a l’espera que a les properes eleccions hi hagi canvi de majories al Consell i puguin modificar el PTI per omplir el camp d’habitatges, tot i que si això és el que ha de salvar l’agricultura, arreglats estan els pagesos.

Petrified Forest National Park

joem | 21 Febrer, 2010 23:01

Encara que no es tracta de cap dels mítics parcs nacionals que s’escampen per tot l’oest dels Estats Units (el famós Far West de les pel·lícules), Petrifiet Forest National Park (el Bosc Petrificat) és un parc impressionant que ben be val una visita, i que apart d’espectaculars paisatges i vistes sobre el desert d’Arizona, te com a principal atractiu la presència d’enormes troncs petrificats i vitrificats per algun rar fenomen que va deixar els arbres convertits en pedra.

L’entrada sud del Parc

Es troba a l’est d’Arizona, molt a prop de Nuevo México i just al límit sud del territori dels indis navajo, “Navajo-land”, probablement la comunitat nativa més ben estructurada i organitzada dels indis nord-americans, tot i tractar-se de terres casi completament desèrtiques i de pobles que sobreviuen molt a prop del límit de la subsistència. El parc es troba igualment creuat per dos elements interessants: la Ruta 66 i el ferrocarril de Santa Fe: La “Ruta 66” és un famós itinerari que creua en diagonal bona part dels Estats Units, unint Chicago amb Los Ángeles, una espècie de camí de Santiago del rock i el country que és un mite i objecte de culte per a molta gent; el ferrocarril de Santa Fe, és una línia fèrria històrica completament lligada a la invasió i conquesta de l’oest per part dels blancs i que te uns racons, paratges i estacions encisadors i que sempre ens evoquen el cinema que veiem de joves.

El Parc Nacional de Petrified Forest situat al sud de Navajo-Land

Com es veu al mapa, el parc te dues entrades una al nord directament des de l’autopista 40 (l’antiga ruta 66) que dona directament a la zona on hi ha més troncs i arbres petrificats i l’altre al sud, a prop del poble de Holbrook; entre les dues una pista de casi 50 kms travessa tot el parc oferint una imatge completa del mateix. jo vaig entrar pel sud, el camí creua zones espectaculars, com el “desert pintat” un impressionant paisatge on el desert pren colors i textures que canvien amb la llum, blancs, verds, negres, vermells, ocres, per desgracia no vaig poder esperar allà però una posta de sol al Painted Desert deu ser realment inoblidable.

Painted Desert (el Desert Pintat) un paisatge espectacular i canviant

A la mateixa zona també es troba un àrea plena de petroglifs i dibuixos dels pobladors originaris d’aquestes terres, tota la zona està plena de dibuixos semblants als que es poden veure a altres zones de l’oest americà, en aquesta zona bàsicament Navajos i Hopis.

Les pintures i els petroglifos són abundants a tot el parc

De camí cap al nord creuem la línia fèrria del Santa Fe Railroad, un mític tren que creuava l’oest i que va esdevenir un element importantíssim en la invasió del continent nord-americà pels europeus. Quan creuaven la zona vàrem tenir la sort de que passava un tren de desenes de vagons, immens, que no acabava mai...

Per poder captar tot el tren el zoom és tan petit que casi no es veu

Un cop creuada la ruta 66 que actualment aquí és una autopista, s’arriba a la zona on estan els troncs petrificats més grossos i més abundants, la veritat és que són molt macos, especialment els més grossos que en alguns casos conserven perfectament visible l’escorça, els cercles concèntrics del tronc; molts d’ells són de grans dimensions però hi ha moments que tota la zona està plena d’arbres tombats i petrificats.

Un vertader bosc petrificat ens acompanya durant bona part de la passejada

Alguns troncs semblen acabats de tallar i de lluny semblen encara de fusta

Un dels més grossos que es poden veure al parc

Tota la zona està plena de cartells avisant que no es pot recollir ni la més petita pedra, que cada any desapareixen 80 tones de material vitrificat del parc producte del que els visitants es duen i que a la sortida es passarà un control tant personal com del vehicle. Les amenaces són tan fortes que la temptació d’agafar un petit record queda enrere, i serà posteriorment a les botigues que rodegen el parc quan es podrà adquirir algun record o souvenir de la zona; les botigues venen fins i tot troncs grossos per jardins o fer servir com decoració però jo em vaig conformar amb una petita pedreta, que te la forma exacta de California, fins i tot amb la serralada de Sierra Nevada, des de llavors sempre va amb mi i em transmet una espècie d’energia d’aquells paratges tant especials.

El petit amulet amb la forma de California format per part d’un tronc petrificat

Una vegada fora del parc la visita a Navajo-land esdevé obligada i convé deixar fora moltes idees prefixades i molts pre-judicis perquè encara avui és molt impactant com viuen els natius americans al seu propi país.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb