La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

Lancaster: la terra dels Amish

joem | 14 Octubre, 2009 17:57

Aprofitant un viatge a Filadelfia i Pennsilvania, he pogut recórrer un dels espais que des de fa uns anys em provocaven curiositat, un d’aquells llocs del món que tens marcat amb vermell, esperant poder visitar algun dia.

Es tracta del comtat de Lancaster, a l’oest de Filadelfia, molt a prop de les grans ciutats de Nova York, Baltimore, Washington i Filadelfia, però tan lluny com si fos a la Lluna, ja que allà viu bona part de la comunitat Amish dels Estats Units, una gent que va parar el seu rellotge al segle XVIII i continuen vivint igual que fa 250 anys i que varen saltar a la fama (o al menys jo els vaig descobrir) per la pel·lícula “Unico Testigo” de Harrison Ford. Allà viu aquesta comunitat, que renuncia a tot els avantatges de la civilització ja que viuen sense electricitat, cotxes, televisió, electrodomèstics, telèfons, música o qualsevol altre aparell dels que semblen imprescindibles per a tots nosaltres.

El comtat de Lancaster ben a prop de les grans ciutats de la costa est

Quan vaig decidir visitar el comtat de Lancaster el darrer dia, pensava que trobaria una zona amb vestigis dels amish però que realment les pel·lícules són pel·lícules i la vida real és una altre cosa. Però la veritat és que la realitat supera el que imaginava, que entrar a la zona on estan les comunitats amish és una experiència que impacta, ja que es com retrocedir 250 anys en el temps.

Lancaster és un comtat molt rural i agrícola i aparentment no massa diferent dels comtats veïns, potser amb menys cotxes, i menys edificis, però no tant com per pensar que estàs entrant en un territori diferent de la resta de la Pennsilvania rural. Després, una senyal de tràfic encara fa pensar que potser tot és un poc folklòric, més turístic que real, tot i que després es veu que això no és així.

Senyal de tràfic avisant de la presència de carros

El primer que em va cridar l’atenció era la poca gent que es veia per les carreteres o a les granges, i immediatament em vaig fixar que a certes zones a totes les granges havia grans quantitats de roba negra o fosca estesa, quan això es va repetint ja es veu que no potser casual i que encara que no es vegi gent, ja notes que estàs a una zona “diferent”.

Les filades de roba fosca estesa criden l’atenció i són el primer signe d’entrar a la terra dels amish

Posteriorment arribant al primer poble ja es veuen els primers carros, els primers amish, homes o dones, vestits de negre, amb grans barbes ells i tapades completament elles; homes treballant el camp manualment i amb cavalls i muls cosa que contrasta fortament amb els camps veïnats molt mecanitzats; el contrast comença a cridar l’atenció i la sensació de que realment allò no és un decorat per turistes ni una cosa anecdòtica va calant fort en l’ànim i una estranya sensació es deixa notar mica en mica.

Les dones sempre van en carros tancats

Els homes també es mouen en carros oberts

Només els muls són la força que ajuda en les feines del camp

Amb el cor alterat per el que es veu, les comunitats amish es van succeint i alternant amb pobles on viuen “anglesos” com diuen ells, i la sensació d’estar vivint una situació irreal i impossible es fa cada cop més palesa. Quan veig la primera escola l’impacte és encara més fort, res de sofisticacions, res del típic bus groc present a cada escola i poble americà; res de res, un petit tancat i una simple casa sobre un turó, i un grup de nins i nines vestits de negre, amb capells o mocadors al cap. La imatge és impactant i es repeteix a altres comunitats.

Les escoles i els infants. Potser la imatge més inesperada

Els infants, es fa difícil imaginar com viuen

Després d’un parell d’hores recorreguent carreteres secundaries i camins rurals, la sensació és d’una forta angoixa, com si estigués travessant una immensa presó, una zona on la gent no es lliure; és com si a cada revolt pogués sortir una dona, un jove, un home i et demanés per fugir amb tu cap a la civilització, cap a alguna ciutat on amagar-se i fugir dels seus companys de secta, com si aquella presó pogués tancar-se i atrapar-te en aquell món de religió i fanatisme.

Evidentment això no és així i sembla que ningú viu allà i d’aquesta manera en contra de la seva voluntat i que als joves abans de batiar-los quan es fan adults els hi donen l’opció de marxar fora de la comunitat; però tota la darrera hora em va semblar com estar creuant un lloc terrible amb un “feeling” indefinit però molt negatiu, una sensació d’angoixa terrible que no em va abandonar fins a sortir definitivament de la zona i dirigir-me cap a l’aeroport de Filadelfia, on un modern Airbus 330 em porta de tornada cap a Europa. En tot el vol no vaig poder treure'm del cap algunes de les imatges vistes al comtat de Lancaster, com si la pau, la tristor i la serenitat que allà es respira fossin una gran tomba on enterren la seva vida alguns milers de persones.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb