La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

Mikel Astarloza, tu també? noo!

joem | 31 Juliol, 2009 17:22

Les noticies sobre doping no deixen de sacsejar i convulsionar el món del ciclisme, Ricco, Kohl, Vinokourov, Toni Colom, di Lucca, Lancaluce i tants d’altres menys coneguts, i avui Mikel Astarloza, un corredor admirable i admirat per molts. Els casos de positiu van sortint un rera l’altre, de forma continuada i casi programada, com si es tractés d’un pla meticulosament dissenyat per a carregar-se aquest esport, per criminalitzar-ho, per conduir-ho a la marginalitat, allà on espera un futur negre molt pitjor que el de la boxa (a diferència de la boxa que es fa a un lloc tancat, el ciclisme necessita tallar carrers, ciutats, carreteres, mobilitzar milers de persones).

Mikel Astarloza, una nova víctima d’un sistema absurd

Que està fallant? Han tornat boixos els ciclistes? Han perdut el nord i continuen prenent sabent que els trobaran? No ho crec, simplement un sistema absurd i injust sembla que va marcant ara un ara l’altre, sense que els seus companys siguin capaços de reaccionar, d’obrir boca, de defensar-se, atemorits de ser el pròxim en caure, sense altre resposta que amagar-se i esperar que la maleïda ruleta no el marqui el pròxim cop.

Ja vaig dir la meva opinió sobre el problema que pateix el ciclisme a aquest mateix bloc al post "ciclisme: hipocresia i doping", on reflectia les meves idees sobre el problema; des de llavors la qüestió no ha fet més que empitjorar, tots els aficionats ens preguntem cada dia qui serà el proper de la llista, qui caurà el següent; és el meu gran dubte, perquè cauen uns i no d’altres, perquè Colom o Mikel si i no altres? És un gran misteri per mi... Mentre els aficionats i “hooligans” d’en Contador s’indignen quan algú fa declaracions sobre el seu ídol, però obliden com va guanyar el seu primer Tour i com varen destruïr i obligar a retirar-se al pobre Rasmunssen, culpable d’haver estat a Itàlia quan es suposava que estava a Mèxic, que gran delicte, no?

Per desgracia, i per més que intento trobar solucions, els ciclistes s’han deixat trepitjar tant que gaire be és tard per que intentin recuperar el control del seu propi destí, del seu propi esport; a que esperen per enviar allà on no dic als inquisidors de la UCI o de l’AMA, als vampirs, als metges que busquen culpables, a tots els que s’inmiscueixen en un esport practicat per professionals que són tractats com infants?

Si els ciclistes professionals no reaccionen amb decisió i unitat i canvien les regles del joc, al ciclisme com a esport de masses li queden un parell d’anys.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb