La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

Gorrió d'ala blanca o gorrió alpí

joem | 07 Desembre, 2008 19:15

Avui he tingut la sort de poder pujar al cim del Puig Major per tal d'intentar esbrinar el número de voltors lleonats que encara queden per la serra de Tramuntana, després de l’arribada a les illes de nombrosos grups d’aquests grans carronyers amb les tempestes de finals d’octubre, la idea era situar observadors simultàniament a Montcaire, Puig Major, Quarter de Carabiners, Mortitx i Ternelles. Finalment nosaltres al Puig Major nomes en vist 2 d'aprop i diversos grups volant molt lluny sobre Montcaire / Balitx.

Pero la gran i grata sorpresa no han estat els voltors lleonats, sinó alguns exemplars (hem vist 2 o 3) de gorrions d'ala blanca (Montifringilla nivalis o “gorrión alpino”) que sembla estan passant l’hivern a la zona del cim del Puig Major, molt a prop de les instal·lacions militars.

Només arribar al cim hem escoltat un reclam estrany i poc desprès un gorrió d'ala blanca sens ha acostat a uns 15 m, deixant-se fotografiar sense gaire problemes tot i que ha marxat de forma ràpida, aquí hi ha dues de les fotos que hem pogut fer a aquest primer gorrió d'ala blanca.

A aquesta primera foto podeu veure la seva capacitat críptica entre les pedres i clapes de neu que havia al cim.

En aquesta segona foto el podem veure de l'altre costat, mostrant el seu pit i ventre molt clar i la gran taca blanca de les ales.

Posteriorment ha desaparegut i tot i que repetidament els hem escoltat reclamar i els hem buscat no els hem aconseguit veure més que molt fugaçment, degut a aquesta capacitat críptica del seu plomatge.

Finalment hem partit cap a prop del coll des Vent, caminant entre la zona d’obres (s’estan demolint moltes edificacions en desús de les que havia al cim) i caminant per la carretera hem tornat escoltar el reclam i com que havíem llegit a la guia que sovint estan a prop de les estacions d'esquí, ens hem acostat a la vorera del barranc i hem fet el gest de llençar gra a les gallines un parell de vegades i hem seguit caminant.

La nostra sorpresa ha estat majúscula quan uns minuts després ens ha sortit a camí un altre gorrió d'ala blanca i s'ha posat a un dels pilons que delimiten la carretera, tal com podeu veure a la següent foto, tan a prop de nosaltres que el zoom i la distància mínima no eren suficients i m'havia de fer enrere per tal d'enfocar.

Com que ja anàvem preparats per si es tornava acostar com al matí, l'hi hem tirat un bocinet de galeta a la carretera i ràpidament ha baixat a menjar.

Tal com fan els seus parents locals a alguns restaurants i terrasses, el gorrió ha agafat una de les porcions de galeta i l'ha pujat al post on ha començat a menjar amb gana, sense preocupar-se gens ni mica per la nostra presència.

Després sobtadament s'ha aturat de menjar i ha volat un altre cop sobre l'asfalt banyat per la neu que es fonia (perdoneu la qualitat de la foto, però així i tot permet veure les espectaculars taques blanques de les ales)

Lògicament hem pensat que havia anat a buscar un altre trosset de galeta, però quina ha sigut la meva sorpresa en veure les fotos a casa, quan he vist que no buscava més galeta, sinó que de increïblement des d’allà on era menjant, ha vist un petit bitxo que segurament li ha semblant més apetitós que els hidrats i sucres de la galeta.

El bitxet es molt difícil de veure a la fotografia si no es posa tota l’atenció, ja que es camufla perfectament entre les pedretes de l'asfalt, però si us fixeu, la petita taqueta que està rodejada del cercle vermell, a les següents imatges ja no hi es; en un moment, el gorrió ha passat de les dolces galetetes a menjar un bitxet que segurament l'hi agrada molt més,

Realment aquesta petita anècdota ens dona una clara idea de la capacitat per trobar menjar que tenen aquests petits ocells, ja que el fet que mentre menjava hagi vist aquest petit animalet absolutament camuflat, és una clara mostra de la capacitat visual d'aquest ocell, necessària per viure al medi ambient tan difícil on i hostil on viu.

A la foto anterior podem veure com el bitxet ja està a punt de passar a formar part de l'aportació calòrica del gorrió, i aquest, una vegada satisfeta la seva gana, ha marxat deixant-nos absolutament bocabadats.

En definitiva que avui hem tingut l’oportunitat de veure una altre espècie d’ocell molt poc habitual a les illes que ens ha alegrat, i de quina manera, el dia!!!

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb