La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

Rapinyaires a Gibraltar

joem | 13 Setembre, 2007 21:08

El passat cap de setmana el grup d’ornitòlegs que habitualment fem el seguiment del pas migratori dels rapinyaires a Mallorca, vàrem estar a Tarifa (Cadis), a l’estret de Gibraltar, per tal de viure una experiència única i impossible de veure a Mallorca. Gibraltar és justament amb algun altre estret un dels punts que més ocells aprofiten per creuar cap a Àfrica, especialment els ocells planejadors que tenen més dificultats per volar per sobre de la mar, i busquen llocs on el tram marítim sigui el més curt possible i per això aquests estrets es converteixen en una espècie d’embuts on convergeixen totes les rutes migratòries.

El grup i els telescopis a l’observatori de Cazalla

Aquesta vegada la sort ens va acompanyar, ja que els dies previs havia bufat una forta llevantada que havia impedit el pas de la majoria d’aus, que es concentraven a les muntanyes properes a l’estret a l’espera d’un bon dia per creuar. Aquest dia va ser dissabte, vent fluix i un bon sol que produïa corrents tèrmiques ascendents, la combinació perfecta per als grans rapinyaires i la veritat el resultat va superar les millors de les nostres expectatives, ja que des del primer moment varen començar a creuar centenars d’ocells sobre els nostres caps, sempre en direcció sud, en direcció a Àfrica.

Les xifres tot i no ser el més important del cap de setmana, ja que hi ha un programa de vigilància i control del pas de migrants, que porta el control de les xifres que passen a tres observatoris de l’estret (ho podeu consultar a la web de la fundació Migres a www.fundacionmigres.com), com dic les xifres varen ser espectaculars, en total entre els dos dies vàrem veure més de 15.000 aus: més de 2000 cigonyes, 4000 aligots vespers, 1000 àguiles marcenques, 2000 milanes negres, i menor quantitat de miloques, arpelles d’albufera i cendroses, voltors lleonats, cigonyes negres, esparvers, àguiles calçades, àguiles peixeteres, xoriguers petits, aligots i fins i tot aus especialment rares per nosaltres com un voltor de rupell, un jove d’àguila imperial i un harris probablement escapat de captivitat a algun falconer.

Tot i que qualsevol punt de la costa entre Algeciras i Tarifa és bo i es poden veure molts ocells, els millors llocs són tres observatoris, situats a llocs estratègics d’aquesta mateixa costa, en els quals, per motius diversos es concentren major número de rapinyaires abans de pegar el bot cap a Àfrica; es tracta dels observatoris de Algarrobo, situat molt a prop d’Algeciras i els de Cazalla (on vàrem estar nosaltres la major part del temps i que és un lloc realment excepcional, no només pel pas de les aus, sinó també per el paisatge i les vistes sobre Tarifa, l’estret, Àfrica, i la platja de los Lances) i Tràfico, tots dos molt a prop de la ciutat de Tarifa.

Des del primer moment que vàrem arribar a Cazalla, vàrem veure que el dia seria espectacular, per tot es podien veure àguiles marcenques (un espectacular i maquíssim ocell de casi dos metres d’envergadura que alguns de nosaltres era el primer cop que veiem) posades en terra o en vol molt baix, senyal de que havien dormit per allà i quan el sol produís corrents tèrmiques ascendents creuarien l’estret. Posteriorment tot això es va confirmar i segons es pot veure a la web de migres abans esmentada, va ser un dels millors dies, sinó el millor de lo que es porta de migració. Pràcticament no varen parar en cap moment de creuar ocells i havia moments en que al cel es formaven núvols i esbarts, però no d’estornells com passa a l’illa, sinó de centenars o milers de grans rapinyaires o planejadores com milanes, cigonyes o aligots.

A l’estret els esbarts no són estornells sinó milanes, cigonyes o pernis apivorus

La tornada després dels espectaculars i fructífers dies a l’estret, va ser dura, pensant en futures jornades d’observació a Mallorca que són tot un èxit per què es veuen 6 o 7 rapinyaires... Però a la vista ja està tornar a l’estret, aquesta vegada a la primavera, a esperar-les quan tornin d’Àfrica per criar a Europa.

Esparver (accipiter nissus)

Àguila marcenca (circaetus gallicus)

Per acabar dues fotos que vull destacar d'entre els centenars que vaig poder fer: un espectacular esparver (“gavilan”) que va sortir de la muntanya a pocs metres d'alla on erem, que es va espantar gairebé més que nosaltres i que ens deixa veure amb claretat fins i tot els muscles sota la seva ala i tots els detalls del seu cos perfecte i dissenyat per a volar com un míssil; la segona és una preciosa àguila marcenca (“águila culebrera”) de plomatge fosc, que ens va sobrevolar suaument mentre ens mirava fixament i que veient la potència i duresa de la seva mirada i la seva mida entorn dels dos metres d’ample, em va fer pensar: “Quina sort ara mateix... no ser una serp!”

Lizartza: Símbol de l'ocupació d'un poble

joem | 12 Setembre, 2007 20:25

Aquests dies he assistit entre sorprès i indignat a l’espectacle ofert per aquesta dona que la dreta vol convertir en una espècie d’heroïna nacional, un nou símbol de resistència contra els nacionalistes dissolvents i que per mi no és més que una persona amb una caradura impressionant, una ocupant més a un lloc on no la volen i una feixista, que parlant en nom de la llibertat i la democràcia no és més que una petita dictadora imposada.

La usurpadora penjant el símbol de la seva usurpació

Els fets han ocorregut a molts pobles d’Euskadi, però gràcies a la poca vergonya de na Regina Otaola, és a Lizartza on estan agafant més transcendència mediàtica. L’origen del problema són les eleccions municipals del mes de maig, on es priva del dret a votar la seva opció política a varis milers de ciutadans bascos. Un d’aquests municipis és Lizartza, un poble de 600 habitants on el PP treu normalment entre 4 i 10 vots. A les darreres eleccions no es va permetre que es pogués votar cap llista de l’esquerra basca i malgrat això va haver 328 vots nuls i blancs, mentre que el PP (es a dir la famosa i demòcrata Otaola va aconseguir 27 vots, gràcies a que havien empadronat gent al poble per arribar al 5% dels vots per poder entrar a l’ajuntament.

Es a dir aquest personatge que ens dona lliçons de democràcia i llibertat i que vol recuperar la convivència a Lizartza, ocupa la batlia només amb 27 vots i vol recuperar la llibertat pel poble! Des que va arribar no ha fet altre cosa que provocar als ciutadans als que se suposa que governa, entre d’altres formes posant primer al saló de plens i després a la balconada la bandera d’Espanya, que no havia onejat mai al poble des del franquisme.

Com es lògic, ningú al poble la pot veure, no pot sortir al carrer sense escolta i cada cop que els veïns la veuen li diuen feixista i li demanen que torni un càrrec que no li pertany. Així i tot, cada dia que passa aquesta dona la van convertint des dels mitjans de comunicació espanyols en un símbol de democràcia i llibertat!!! Quina barra tenen!, mentre als veïns, que només reclamen que la normalitat torni al poble, amb un batle triat per tots, se’ls insulta cada dia, diguent-li radicals, feixistes, terroristes, nazis, violents!

El món al revés: la feixista ocupant i usurpant del càrrec és un símbol de convivència i llibertat i els veïns privats del dret a votar a qui volen i governats per una indivídua amb 27 vots (més de la meitat de gent que no és del poble) són els violents i radicals.

Espero que algun dia canviï aquestes coses i el País Basc i els Bascos puguin decidir el seu propi destí.

Per la República de la Cova de les Bruixes

joem | 01 Setembre, 2007 18:01

Sembla que aquests dies, el gloriós exercit espanyol s’ha tornat cobrir de glòria en un episodi esperpèntic, d'aquests que semblen les úniques accions on poden brillar i les úniques batalles que guanyen, ja que aquesta gent porta més de dos segles perdent batalles i guerres una darrera l’altre.

Aquesta vegada i després del gran èxit militar que va significar la reconquesta de l’illot Perejil, sembla que algun dels seus membres han “reconquerit” es Colomer, un altre illot situat al nord de Pollença (illa de Mallorca). El problema és que fa unes setmanes algú va plantar les banderes republicana d’Espanya (la tricolor) i la dels Països Catalans (l’estelada); alguns blogs es varen fer ressò, de la xarxa va passar al Diari de Mallorca i desprès a La Razón, diari dretà madrileny i sembla que guardià de les essències més ràncies d’això que ells anomenen pàtria o nació espanyola, que va demanar l'intervenció immediata de les forces del ordre.

Sembla que davant la demanda popular i la denúncia d’uns ciutadans de Pollença per què es restituís la “soberanía española” sobre l’illot “perdut”, al "gloriós" exèrcit espanyol o a algun dels seus membres, no li ha quedat més remei que intervenir, així que ahir va sortir un comando de la base militar del Port d’Alcùdia i després d’una dura batalla contra els elements i la difícil orografia de l’illot, varen aconseguir retirar les banderes invasores i restituïr l’orgull de la gran nació espanyola. La integritat de la pàtria està salvada...

Mai ens fareu creure en els vostres símbols

Ara, després d’aquesta ridícula història per part de l'exèrcit, només em queda declarar la República de la Cova de les Bruixes (que per cert està molt a prop del Colomer), plantar les dues banderes com al Colomer i convidar als "ciutadans" de Pollença i al “Gloriós”, a que vinguin a fer-me retirar-les, aquí els espero cridant Visca la República de la Cova de les Bruixes!

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb