La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

Alaska: Terra d'ossos

joem | 01 Juliol, 2007 22:26

Aprofitant aquests dies per posar ordre en els papers i llibres, he trobat el vell tríptic que et donen en els parcs naturals i els centres de turisme d’Alaska. El document em sembla una petita joia, que t’avisa sobre els perills que representen els ossos, et recorda que si acampes has de guardar tot el menjar en recipients hermètics a posta per evitar que ensumin els diferents aliments, que si els veus els evitis i sobre tot t’aconsella repetides vegades no alimentar-los mai, repetint el vell aforisme “feeded bear, dead bear” (os alimentat, os mort).

Que fer si trobem un os a prop

A més de tot això, te un darrer capítol anomenat: “Encontres propers: que fer” que em sembla gairebé surrealista, per la qual cosa m’he pres la molèstia de traduir-ho, tot i que si algú no es creu el que diu, a la imatge es pot llegir amb més o menys dificultat:

"Si veus un os, evita’l, deixa que l’os també et pugui evitar a tu. Si te’l trobes a poca distància, mantén la calma, els atacs són rars i el més probable és que no et trobis en risc. La majoria dels óssos només volen protegir el menjar, els cadells o el seu territori i una vegada que desapareix l’amenaça marxen. En qualsevol cas, recorda això:

Identifica’t. Fer veure a l’os que ets un humà, parla en veu normal, mou els braços, ajuda a l’os a que et reconegui. Si l’os no acaba d’identificar-te, pot acostar-se més o posar-se dret sobre les cames per tenir una millor visió o ensumar. Un os dret normalment es un os curiós i no amenaçant. Pots tornar enrera lentament en diagonal, però si l’os et segueix, atura’t i esta quiet.

No córrer. No pots escapar d’un os correguent. Corren a més de 60 km/h. Els óssos moltes vegades fan atacs d’intimidació a 3 o 4 metres de l’adversari sense tocar-lo. Continua movent els teus braços i parlant a l’os. Si l’os s’acosta massa crida més i fer moviments més agressius, fer renou amb pots o qualsevol altre aparell sorolls. Mai imitis els renous de l’os ni facis crits aguts.

Si t’ataca. Si finalment l’os s’acosta fins a tocar-te, rendeix-te, llence’t a terra i fer el mort, estira’t de panxa sobre la terra o en enrodillat en posició fetal amb les mans darrera el teu coll. Normalment un os pararà el seu atac una vegada que comprovi que la sensació d’amenaça ha acabat. Has de mantenir-te quiet i en silenci tant com puguis; si te mous i l’os et veu o et sent, pot tornar i reiniciar el seu atac. Molt poques vegades, normalment amb óssos negres, ells perceben a una persona com menjar. Si malgrat això, l’os continua copejant-te després d’haver assumit aquesta postura defensiva, això vol dir que l’atac era depredador, lluita tan fort com puguis!!"

Realment impressionant, no? Sembla una broma de mal gust... o sigui que al final de tot, quan estàs estirat a terra, i tens una immensa massa de 600 kg a sobre copejant-te, que no ha fugit ni l'has enganyat... has de lluitar!

Amb aquest tríptic a la butxaca i al cap vaig iniciar una excursió a Valdez, que en dues hores m’havia de dur fins a un lloc des d’on es veu una immensa glacera caient sobre la mar. Des d’un principi i anant tot sòl no saps que fer per complir la primera regla: fer que els ossos et detectin abans que els trobis. Així el camí va passant entre xiulos, alguna cançoneta i algun crit fora de lloc.

Però malgrat això, a mida que el camí s’anava fent més estret, que les falgueres, ajudades per 24 hores de llum, sobrepassaven els dos metres, el record de les instruccions del tríptic es va fent més i més fort i la por a trobar-te un os augmenta, al temps que disminueixen les ganes de cantar.

Finalment, l’aparició d’una planta nova, una espècie d’euphorbia, amb uns fruits carnosos com carxofes tendres, que no saps per què però que semblen un menjar exquisit per als ossos, acompanyat per la presència de maduixes i les omnipresents falgueres, fan que la vista de la glacera quedi per una altre ocasió i donant volta iniciem ràpidament la tornada cap a Valdez, el pas ràpid, fins deixar enrera la part més densa d’aquell camp de falgueres.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb