La Cova de les Bruixes

La Cova de les Bruixes
Reflexions Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

Un gran dia per Palma

joem | 16 Juny, 2007 12:08

Avui és un gran dia per Palma, després de 16 anys de majoria absoluta de la dreta que han deixat la ciutat gaire bé irreconeixible, s’ha convertit en una ciutat poc humana, poc “friendly” que dirien els anglo-saxons, poc amigable que diríem nosaltres, on hi ha pocs espais pensats per les persones i no pels cotxes.

Després d’aquests anys d’en Fageda i na Cirer, arriben els nous temps, temps que espero que permetin recuperar l’esperit humà de la vella Palma, tot i que hi ha decisions que ja tenen difícil tornada enrera, com haver omplert el centre d’aparcaments fins al límit de la seva capacitat, provocant, lògicament que els cotxes hagin d’arribar fins al centre que es on estan els aparcaments; a més de temes com la façana marítima, el soterrament de les vies, el nou hospital a la Real o ses Fontanelles.

Espero que n’Aina Calvo canvií aquesta tendència destructiva seguida a Palma des de fa molt temps i accelerada als darrers anys i que sigui només la primera passa d’unes illes governades de dalt a baix per les forces progressistes, una situació mai viscuda a aquesta castigada terra.

Enhorabona a tots, que crec que ens ho mereixem!!!

Alfés: Aeroport o espai natural?

joem | 11 Juny, 2007 21:16

Aquest article el vaig escriure la primavera passada per a una web d’aficionats a l’aviació que es diu www.aire.org com que crec que com cada primavera torna estar d’actualitat, el reprodueixo ara en el meu blog:

Davant la polèmica creada aquests dies a Catalunya amb la celebració d’un festival aeronàutic a l’aeròdrom d’Alfés (Lérida) i des de la meva doble condició d’espotter, “aerotrastornat” i naturalista-ecologista, escric aquestes notes, amb la intenció d’aconseguir, no un canvi d’opinió dels pro aeroport de Lleida, però sí al menys una mica de comprensió per a una causa (la defensa de la timoneda d’Alfés) moltes vegades mal-interpretada o atacada amb arguments fàcils, com que les aloses “només les veuen ells”, que hi ha interessos ocults, que ens oposem al progrés, i d’altres semblants.

La timoneda d'Alfés (“tomillar de Alfés” en castellà) és un petit espai natural protegit, de poc més de 110 hectàrees, situat al sud de la ciutat de Lleida, amb unes condicions edafològiques, geològiques, geomorfològiques, climàtiques i biòtiques molt especials; la seva vegetació està formada per plantes baixes, gramínies, orquídies i especialment i sobre tot per timó (farigola), la planta que dona nom a l’espai natural; però el que fa que sigui un espai realment especial és què és la única estepa àrida continental de Catalunya. A més a més es dona la circumstància de que allà es troba l’aeròdrom de Lleida, i que en els darrers anys es discuteix sobre la seva ampliació i la seva transformació en un petit aeroport comercial.

En relació a la fauna que viu a Alfés, destaca especialment l’alosa dupont, una petita au estepària de només 18 cm que s’estima més córrer entre els matolls que volar, de color marró apagat i críptic, per la qual cosa es més fàcil d’escoltar que de veure; a més també hi viuen altres espècies que no citaré per no estendre’m, animals propis de les estepes catalanes i de la vall de l’Ebre, totes de petita mida, de colors molt mimètics i hàbits molt fugidors, cosa comprensible si pensem que viuen a un espai pla, on només hi ha petites mates que no superen els 30-40 cm. En general hi ha pocs exemplars de cada espècie, ja que l’estepa es molt poc productiva i cada alosa necessita molts de metres quadrats per a aconseguir la seva ració diària d’aliment, per la qual cosa la seva densitat per km2 és molt baixa.

La timoneda d’Alfés amb l’aeròdrom i la zona més natural

Com es pot deduir a partir de la curta descripció anterior, la timoneda d’Alfés, malgrat el seu altíssim valor ambiental, no és un espai espectacular, no hi ha grans paisatges com a Ordesa o Pics d’Europa, ni espectaculars colors o contrasts com a les fagedes de Muniellos o Navarra, ni grans aus o mamífers com a Doñana o al Delta de l’Ebre, es a dir Alfés no es un espai per anar d’excursió, ni per fer fotografies espectaculars o per a quedar-se extasiat davant un paisatge d’excepcional bellesa; Alfés és aparentment gris, monòton, casi podríem dir que mediocre; és sens dubtes un lloc en el que només gent molt acostumada a la naturalesa o especialistes poden gaudir, gent disposada a passar-se hores amagats sota la serena gelada de la matinada de l’estepa, esperant poder captar el pas o el cant de l’alosa dupont o d’altres aus difícils de veure (en Alfés es calcula que hi ha entre 15 i 20 parelles d’alosa dupont, el que donaria una població total inferior als 50 exemplars).

Potser més d’un estarà pensant “i si és un espai tan gris, monòton i poc espectacular per que hem de conservar-ho...”, doncs perquè Alfés és sense cap dubte un lloc d’un altíssim valor ecològic, irreemplaçable si es perd i des del punt de vista del naturalista seria el que podríem dir un lloc de culte, una cosa comparable a admirar una Jodel o una Bucker, o aconseguir volar o pilotar un dc-3 o aterrar a una pista de terra perduda a qualsevol racó del món. Sens dubte el 99.9% de la població es queda amb l’espectacular enlairament del 747, amb la immensa longitud del A340-600 o amb l’espectacularitat de volar a 33.000 peus sobre el pol, fins i tot podem llegir a persones com la Maruja Torres afirmar que quan li toca volar en un avió que acaba en “ev” o “ov” es posa a tremolar.

Però no crec que hagi de recordar a aquesta pàgina el que es pot sentir assegut a una Jodel, volant en una Bucker o pilotant o simplement fotografiant qualsevol dels aparells que cadascú de nosaltres té a aquell raconet que tenim per a les coses especials i que provocaria les rialles o la por dels que es queden extasiats amb la majestuositat del Jumbo... Doncs això és Alfés, una peça només per a gent que sap assaborir-ho... Alfés no és un 747 a LAX, sinó la Jodel a una pista perduda de Lapònia, és per això menys valuós?

A aquests paràgrafs he intentat aclarir perquè Alfés és el lloc menys adequat de tots per a realitzar un festival aeronàutic i molt menys a la primavera, en aquests moments les escassísimes parelles d’alosa dupont estan criant i el renou, però sobre tot l’arribada de dotzenes de persones podrien rompre (espantar i fins i tot trepitjar algun dels escassísims nius) la majoria de les niades i quan el nombre d’aus és tan baix, qualsevol circumstància pot acabar provocant la desaparició definitiva de l’espècie; per què no es pot realitzar el festival a qualsevol altre lloc proper a Lleida? Segur que llocs iguals o millors en sobren a la ciutat o el seu entorn. En el fons, l’interès per fer el festival a Alfés és la reivindicació de l’ús aeronàutic per a aquests terrenys, insistint en la seva idoneïtat i en l’ampliació de les instal·lacions.

Des del meu punt de vista, Alfés és el pitjor lloc en el que es podria construir l’aeroport o l’ampliació de l’aeròdrom; si Lleida necessita un aeroport hi ha que buscar la millor ubicació per al mateix, sense que això signifiqui la desaparició d’un lloc tan especial i únic a Catalunya com és l’estepa d’Alfés i no serveixen els arguments del tipus: per a estepes ja estan els Monegros que no estan tan lluny o que les aloses només les veuen els ecologistes... “quan van sols” (ja he explicat perquè); a algú se li acudiria justificar l’eliminació o rebaixa d’altura d’algunes torres de la catedral de Burgos per a construir un aeroport amb l’argument de que la de Lleó està a prop i també és gòtica?, segurament no i si algú ho fes l’inflaríem a osties. Per desgracia el patrimoni natural encara està menys valorat que el patrimoni artístic o històric, però no és menys valuós.

Amb aquestes línies espero haver contribuït a que els “aerotrastornats” d’aquesta pàgina, ens entenguin un poc més als que també ens agraden aquests altres “bitxos” que volen, i vull animar a tots els que tingueu temps i ganes de passar fred o calor (a Alfés com a qualsevol estepa no hi ha terme mig o te torres o te congeles) a que aneu un dia a l’aeròdrom a la sortida o posta de sol, us allunyeu de les instal·lacions i us perdeu passejant entre el timó, sols o com a màxim en parella, amb els ulls i les orelles ben obertes i potser la sort us permeti veure o escoltar aquest ocellet al que més d’un haurà maleït com un invent dels “ecologistes que estan en contra de tot”.

Nou president a la FCIB

joem | 08 Juny, 2007 21:28

Des d’ahir, la Federació de Ciclisme de les Illes Balears te un nou president, n’Artur Sintes ha substituït n’Andreu Canals que portava set anys al front de la Federació de Ciclisme, i que ha dimitit per motius personals, quan encara li quedava un any de mandat.

Artur és el primer president de la FCIB que no és de Mallorca, és de Maó i des d’allà arriba a la presidència de la federació amb la il·lusió de recuperar l’empenta i la força que la federació va tenir en els primers anys de n’Andreu Canals i que s’havia perdut completament en els darrers anys, on sembla que únicament ha hagut un objectiu doble: la inauguració del nou velòdrom i els campionats del món de ciclisme en pista que es varen disputar a Palma el passat abril.

Deixant de banda aquest dos esdeveniments, importantíssims sens dubte per al ciclisme de les Illes, la federació fa varis anys que rellisca suaument cap a baix per la pendent, sense il·lusió, sense idees, sense força per lluitar per salvar un esport gran i magnífic, però que en els darrers anys està ferit de mort, un esport que passa per uns moments crítics, que poden acabar amb el ciclisme convertit en un esport marginalitzat tal com li ha ocorregut a la boxa; i tot això està passant davant la inacció. quan no la complicitat dels diferents estaments federatius.

Personalment espero que aquest canvi en la presidència signifiqui una re-activació de la federació, una sacsejada que la desperti de la inacció purament vegetativa en que viu des de fa uns anys, tal com va ocorre quan fa set anys Canals va aconseguir accedir a la presidència amb un programa i un equip ple d’il·lusió, d’idees, de ganes de treballar; la federació va canviar de dalt a baix, modernitzant-se, erradicant la corrupció existent a l’època d’en Vallori, normalitzant idiomàticament tant el nom de la pròpia federació com tot el seu funcionament, i moltes d’altres innovacions com la creació d’una web que ha esdevingut una molt bona eina de comunicació.

Però de la majoria d’aquestes innovacions, que varen significar gairebé una revolució en l’anquilosat món del ciclisme illenc, fa ja 5 o 6 anys i la inèrcia d’aquells primers anys ja fa temps que es va anar acabant, donant pas a un període gris a nivell insular, dissimulat únicament per l’enorme força dels dos esdeveniments comentats més amunt, tot i que això no pot amagar que a l’actual equip federatiu fa anys que se li varen acabar les idees.

Ara arriba l’hora d’un nou equip, o al menys d’un nou president, que amb la gran il·lusió que té n’Artur Sintes, de ben segur tornarà posar en marxa la federació, pensant no únicament en els grans esdeveniments (nou velòdrom, equip professional Illes Balears, Mundial de pista), sinó també en el dia a dia, en les carreres de cada poble, en els problemes de cada club, en les taxes federatives cada dia més altes, etc.; estic segur que n’Artur ho pot aconseguir.

Sort i Ànims en aquesta nova etapa!!!

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb