joem | 28 Maig, 2008 00:23
Quan als anys normals es difícil veure un o dos xoriguers cama-roig a Mallorca, enguany amb aquesta fantàstica setmana de pluges i tempestes s’han arribat a veure més de 200, amb l’avantatge de la fidelitat als mateixos cables i llocs, amb la qual cosa a més ha estat fàcil pasar-se les referències i anar a veure-los i per tant han estat molt fotografiats.
Es tracta d’un petits xoriguers de l’est d’Europa amb un fort dimorfisme entre els mascles (petits i foscos) i les femelles més grosses i de colors taronges, que es passen molt de temps a cables alts des d’on cacen i mengen insectes i petits ocells, com la majoria de rapinyaires es troben en regresió i per això hi ha projectes europeus per a la seva conservació, com el projecte LIFE per a la seva conservació d'aquest xoriguer a Panonia on varen anellar una de les femelles vistes aquests dies a Mallorca.
A continuació poso una sèrie d’imatges, no massa bones de qualitat (degut al temps cobert i plujós) però crec que interessants ja que es tracta d’un ocell molt difícil de veure a les Illes.

Una femella a punt per menjar-se un busqueret acabat de capturar

Aquí un mascle ens deixa veure perquè el nom de l’espècie

Una femella que porta anelles de colors, va nèixer l’any 2007 a Hungria, i per tant és el primer cop que retorna a centre Europa després de passar l’hivern a l’oest d’Àfrica

Aquest petit xoriguer cama-roig va capturar i es va menjar un insecte en un parell de segons

Per acabar una imatge que malgrat el gra que te (1200 ASA) m’agrada molt.
joem | 19 Abril, 2008 22:52
Posa la creu allà on toca...
Posa-la a altres fins socials!!.
joem | 01 Febrer, 2008 21:10
"Aguirre y Gallardón parecen dos hermanos rivales, pertenecientes a una de esas familias cristianas que gustan a Rouco. Rajoy sería, en tal cuadro, el padre débil, sin criterio, demasiado influido por una esposa dominante (Zaplana), que ha logrado meter en el hogar a su hermana viuda (Acebes), también muy belicosa. A primera vista, la pasividad de Rajoy se adapta mejor al carácter contemporizador del hijo que a los arranques caprichosos de la hija, pero su esposa y su cuñada le ponen la cabeza como un bombo. Que si el niño es un hipócrita, que si tira la piedra y esconde la mano, que si cuando sean viejos los va a llevar al asilo, que si ya está estudiando el modo de inhabilitarles... La niña en cambio actúa con franqueza, se la ve venir, jamás dice una cosa por otra y no pone peros a la hora de ir a por recetas al ambulatorio.
Imagínense a Zaplana en bata, con rulos y los brazos en jarras, recorriendo furiosa los pasillos de Génova mientras compara a voz en grito las mezquindades del niño con las virtudes de la niña. Todo ello alentado por Acebes, vestida de negro y con el misal en la mano, a punto de irse a la parroquia. Por si fuera poco, de vez en cuando aparece Aznar, el suegro autoritario y triunfador, para poner en su sitio también a ese yerno endeble y correoso. Está claro que en semejante conjunto familiar o tragas o te vas. Gallardón llevaba años tragando en la confianza de doblegar a ese padre apático, sin caer en la cuenta de que las esposas no tocan en la tómbola, de modo que resulta imposible casarse con Zaplana si no te gusta mucho o hacerse cargo de una cuñada como Acebes si no eres un poco meapilas. El problema es que ahora no puede ni marcharse ni dejar de tragar. Quizá debería preguntarse si no disfruta en el fondo con ese papel de chivo expiatorio tan común en las familias cristianas."
Juan José Millas. EL PAIS, 18-I-2008.
Algun dia m'agradaria poder expresar les meves idees i ser capaç d'escriure coses tan senzilles i tan bones com aquesta.
Les coves de les bruixes són el símbol d’un dels llocs que al llarg de l’historia més han representat la Llibertat, així amb majúscules; la Llibertat front a l’opressió d’una societat absolutament injusta i desigual; la Llibertat, en el nom de la qual, varen morir milers i milers de persones, la majoria dones, a les que cremaven com a bruixes, davant la impossibilitat de la societat per acceptar-les com a persones lliures...
...El nom d’aquest blog pretén ser també un record a aquella gent que va morir per defensar el que creien i defensar-se del que els hi volien fer creure; ser un petit espai de llibertat on podem parlar del que voldrem, encara que jo em centraré en els cinc temes que més m’agraden: la natura, el ciclisme i l’esport, els avions, els viatges, i el territori i la política (que crec que a les Illes i a tota la Mediterrània van cada cop més units), i de qualsevol altre tema que vagi sorgint...
...Podeu passar i buscar lloc per seure, que pot ser avui ens visita el Dimoni o qualsevol diablesa... I si no, tanmateix ens ho passarem millor que amb Deu i els seus sants i àngels.
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||