La Cova de les Bruixes

Avions Natura Viatges Ciclisme i Esports Territori i Política

Invasió de xoriguers cama-roig

joem | 28 Maig, 2008 00:23

El mes de maig d’aquest 2008 està superant tots els registres coneguts de pluges a les illes, amb molts i molts dies de tempestes i vents, que a més d’omplir els aqüifers i embassaments ens han portat una enorme sorpresa que ens ha fet gaudir als aficionats a l’ornitologia d’uns dies inoblidables, ja que degut a alguns d’aquests enormes temporals han desviat part dels xoriguers cama-roig (falco vespertinus) que migren del sud d’Àfrica a l’est d’Europa, fent que durant uns dies hagués a l’illa una autèntica invasió d’aquests petits falcons que en lloc de “pujar” per el Mediterrani oriental varen desviar-se sobre les Illes.

Quan als anys normals es difícil veure un o dos xoriguers cama-roig a Mallorca, enguany amb aquesta fantàstica setmana de pluges i tempestes s’han arribat a veure més de 200, amb l’avantatge de la fidelitat als mateixos cables i llocs, amb la qual cosa a més ha estat fàcil pasar-se les referències i anar a veure-los i per tant han estat molt fotografiats.

Es tracta d’un petits xoriguers de l’est d’Europa amb un fort dimorfisme entre els mascles (petits i foscos) i les femelles més grosses i de colors taronges, que es passen molt de temps a cables alts des d’on cacen i mengen insectes i petits ocells, com la majoria de rapinyaires es troben en regresió i per això hi ha projectes europeus per a la seva conservació, com el projecte LIFE per a la seva conservació d'aquest xoriguer a Panonia on varen anellar una de les femelles vistes aquests dies a Mallorca.

A continuació poso una sèrie d’imatges, no massa bones de qualitat (degut al temps cobert i plujós) però crec que interessants ja que es tracta d’un ocell molt difícil de veure a les Illes.

Una femella a punt per menjar-se un busqueret acabat de capturar

Aquí un mascle ens deixa veure perquè el nom de l’espècie

Una femella que porta anelles de colors, va nèixer l’any 2007 a Hungria, i per tant és el primer cop que retorna a centre Europa després de passar l’hivern a l’oest d’Àfrica

Aquest petit xoriguer cama-roig va capturar i es va menjar un insecte en un parell de segons

Per acabar una imatge que malgrat el gra que te (1200 ASA) m’agrada molt.

Natura | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Als de la COPE.... Ni aigua

joem | 19 Abril, 2008 22:52

Jo no se vosaltres, però ara que s'acosta el moment de marcar la casella corresponent de la declaració de la renda, jo ho tinc claríssim, als de la COPE, als de la família cristiana i única, als que fan tancar metges, als dels col·legis separats... Ni aigua!!!

Posa la creu allà on toca...

Posa-la a altres fins socials!!.

Reflexions | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Millas: Un article divertit

joem | 01 Febrer, 2008 21:10

No he llegit gaire en Juan José Millas, alguna de les seves columnes a la darrera de El País i poc més, però la setmana passada vaig llegir aquesta columna seva i la vaig trobar genial, tant que em permeto reproduir-la aquí. En un tò irònic i satíric ens fa entenedora en dos paràgrafs la situació al PP, de forma que sembla fàcil d'entendre fins i tot per un nin; el final, quan diu que ningú aguanta casat amb una dona així si no li va aquest tipus de marxa es senzillament genial i aclaridor:

"Aguirre y Gallardón parecen dos hermanos rivales, pertenecientes a una de esas familias cristianas que gustan a Rouco. Rajoy sería, en tal cuadro, el padre débil, sin criterio, demasiado influido por una esposa dominante (Zaplana), que ha logrado meter en el hogar a su hermana viuda (Acebes), también muy belicosa. A primera vista, la pasividad de Rajoy se adapta mejor al carácter contemporizador del hijo que a los arranques caprichosos de la hija, pero su esposa y su cuñada le ponen la cabeza como un bombo. Que si el niño es un hipócrita, que si tira la piedra y esconde la mano, que si cuando sean viejos los va a llevar al asilo, que si ya está estudiando el modo de inhabilitarles... La niña en cambio actúa con franqueza, se la ve venir, jamás dice una cosa por otra y no pone peros a la hora de ir a por recetas al ambulatorio.

Imagínense a Zaplana en bata, con rulos y los brazos en jarras, recorriendo furiosa los pasillos de Génova mientras compara a voz en grito las mezquindades del niño con las virtudes de la niña. Todo ello alentado por Acebes, vestida de negro y con el misal en la mano, a punto de irse a la parroquia. Por si fuera poco, de vez en cuando aparece Aznar, el suegro autoritario y triunfador, para poner en su sitio también a ese yerno endeble y correoso. Está claro que en semejante conjunto familiar o tragas o te vas. Gallardón llevaba años tragando en la confianza de doblegar a ese padre apático, sin caer en la cuenta de que las esposas no tocan en la tómbola, de modo que resulta imposible casarse con Zaplana si no te gusta mucho o hacerse cargo de una cuñada como Acebes si no eres un poco meapilas. El problema es que ahora no puede ni marcharse ni dejar de tragar. Quizá debería preguntarse si no disfruta en el fondo con ese papel de chivo expiatorio tan común en las familias cristianas."

Juan José Millas. EL PAIS, 18-I-2008.

Algun dia m'agradaria poder expresar les meves idees i ser capaç d'escriure coses tan senzilles i tan bones com aquesta.

Reflexions | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

1 2 3 ... 34 35 36  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb